La historiadora i assagista Laure Murat ha publicat Proust, novel·la familiar (Anagrama), un text on la lectura de À la recerca del temps perdut s’entrellaça amb la seva pròpia biografia i genealogia. El llibre, guardonat amb el Premi Médicis d’Assaig 2023, proposa una relectura de l’obra proustiana des de la perspectiva d’una descendenta directa de dues famílies nobles franceses: els Luynes i els Murat.
Un gest domèstic com a detonant
L’origen d’aquesta obra és una escena trivial: un majordom de la sèrie Downton Abbey utilitza un regle per col·locar els coberts. Aquesta imatge, aparentment anecdòtica, desperta en Murat una connexió immediata amb el món aristocràtic que descriu Proust. Aquesta coincidència la condueix a una reflexió sobre les “formes buides” i rituals socials que encara reconeix al seu entorn familiar.
Murat observa com els codis i la rigidesa de les classes altes segueixen presents a la seva vida quotidiana. Aquesta revelació esdevé el punt de partida per recuperar la lectura de Proust, iniciada als vint anys, i revisar la seva pròpia memòria familiar a la llum d’una obra que, segons afirma, conté referències directes als seus avantpassats.
París i la memòria d’un llinatge
L’autora utilitza la seva experiència personal per fer una immersió a la ciutat de París i als cercles socials que freqüentava l’autor d’À la recerca del temps perdut. En aquesta exploració, estableix vincles entre la seva pròpia genealogia i els personatges i escenaris que apareixen a la novel·la.
Segons Murat, el món que Proust descriu no li és aliè: hi apareixen noms de família coneguts, residències i costums que també formen part del seu passat. Aquest encreuament entre realitat i literatura esdevé una eina per comprendre millor la seva història i la de la seva classe social.
Literatura com a espai d’emancipació
Proust, novel·la familiar no és només una lectura de Proust des de dins, sinó també una reflexió sobre el paper que pot tenir la literatura com a espai d’alliberament. Murat aborda el text des d’una posició crítica i distant respecte al seu origen aristocràtic, tot assumint una identitat marcada per altres elements: professora universitària a UCLA, feminista, homosexual i allunyada voluntàriament dels privilegis heretats.
El llibre posa en joc la possibilitat de repensar la pròpia història a través de la lectura i l’escriptura. I planteja com la literatura pot servir per desmuntar estructures, fer memòria i reinterpretar el passat.
Una trajectòria vinculada a la història i la crítica
Laure Murat (Neuilly-sur-Seine, 1967) és autora d’una obra centrada en la història de la psiquiatria, la literatura i les qüestions de gènere. Entre els seus llibres més destacats hi ha La Maison du docteur Blanche (2001), L’Homme qui se prenait pour Napoléon (2011) i Une révolution sexuelle? (2018). Col·labora habitualment amb mitjans com Le Monde i Libération.
Amb Proust, novel·la familiar, incorpora una dimensió autobiogràfica que no abandona el rigor ni la recerca. El llibre, publicat per Anagrama en català i castellà, se situa entre la memòria personal i l’anàlisi literària, amb el rerefons d’una figura canònica com Marcel Proust.
