Avui, 8 de març, la jornada transcendeix la mobilització al carrer per traslladar-se també a l’anàlisi de les estructures que sostenen la desigualtat. En un context on el màrqueting institucional sovint buida de contingut la reivindicació, l’oferta editorial proposa títols que s’endinsen en les esquerdes de la vida privada. Aquestes lectures per un 8 de març —que inclouen l’assaig de Na Pai sobre el valor de mercat dels cossos, els relats de Jane Campbell sobre l’erotisme en la senectut i la narrativa d’Alice Rivaz sobre la càrrega mental— ofereixen un mapa sobre com el gènere, l’estatus i l’edat condicionen la gestió dels nostres afectes.
L’anàlisi dels engranatges del desig segons Na Pai
L’investigador social Na Pai, conegut pel seu treball previ a En defensa d’Afrodita, presenta amb l’editorial Tigre de Paper la seva nova obra: El capital sexual. En aquest text, l’autor proposa una investigació sobre la intersecció entre el desig i l’estatus social, analitzant què estem disposats a fer per obtenir reconeixement interpersonal. L’obra, que hibrida l’assaig polític amb l’autobiografia, posa el focus en les pressions estètiques i econòmiques que dicten qui és “desitjable” i qui queda exclòs del mercat de l’afecte.
A través de conceptes com l’autoestima o la teoria de l’aferrament, Na Pai desgrana les “barbaritats civilitzades” que es cometen per mantenir-se aparellat. El llibre no només funciona com una denúncia de la desigualtat social en l’àmbit del reconeixement, sinó que planteja una qüestió de base política: la dificultat d’establir relacions justes a gran escala si no som capaços de gestionar de manera igualitària la nostra intimitat més propera.
El desig que no s’apaga amb l’edat: Jane Campbell
Una de les incorporacions més destacades a la literatura actual és la de Jane Campbell amb Cepillar al gato (Impedimenta). L’autora anglesa, que ha publicat aquest recull de tretze relats als vuitanta anys, trenca el tabú del silenci sobre el cos envellit. Els seus contes estan protagonitzats per dones de més de setanta anys que experimenten el desig, l’erotisme i la ràbia amb una intensitat que sovint la societat els nega.
L’obra de Campbell posa el focus en realitats poc transitades per la narrativa contemporània: dones que s’enamoren d’altres dones en la senectut o espurnes de passió en l’entorn d’un geriàtric. Lluny de la melancolia passiva, l’autora utilitza un humor lúbrid i una prosa afilada per reivindicar que el pols vital i sexual no s’extingeix amb el pas de les dècades, desafiant els prejudicis sobre la feminitat en la darrera etapa de la vida.
Alice Rivaz i la genealogia de la càrrega mental
Finalment, l’editorial Errata Naturae recupera Lanza tu pan, d’Alice Rivaz (1901-1998), una autora que ja el 1980 va ser capaç de descriure conceptes que avui anomenem “càrrega mental” o “servitud de les cures”. A través del personatge de Christine Grave, l’obra ens submergeix en dues nits d’insomni que serveixen per retratar la submissió moral de les filles solteres dedicades a la cura dels pares.
Rivaz, que va ser funcionària de l’Organització Internacional del Treball (OIT), trasllada la seva visió sobre la precarietat i la desigualtat laboral al terreny domèstic. El text analitza el xantatge emocional i la manca de temps propi que pateixen les dones que assumeixen el rol de cuidadores, una realitat que l’autora suïssa descriu amb un escepticisme punyent. La seva obra esdevé una baula fonamental per entendre la genealogia de les reivindicacions feministes actuals sobre la conciliació i l’autonomia personal.
