Cadires del 5 al 7 de maig al Teatre del Mar, de Centaure Produccions i Teorema Teatre, divendres i dissabte a les 20:00 hores i diumenge a les 18:00 h + un col·loqui organitzat per l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mar.

“La Mont Plans i l’Oriol Genís són dues bèsties escèniques de pura raça, capaces d’omplir amb la seva sola presència qualsevol escenari. Memòria viva de mig segle de teatre català, el seu impressionant ofici actoral traspua un compromís inquebrantable i un amor il·limitat per una professió que sovint bascula de l’efervescència al desdeny amb una rapidesa ferotge.

Veure l’Oriol i la Mont damunt un escenari és reconnectar d’immediat amb l’essència, amb la màgia del fet escènic. Fruit d’una saviesa conreada durant centenars d’espectacles i milers de funcions”

Albert Arribas

Segons explica la sinopsi ‒i aquí la clau de la dramatúrgia, que juga amb la ironia i les mitges veritats‒, Mont volia fer una obra “poètica i surrealista” sobre dues persones que es fan grans i es troben soles, a aprti de Les Cadires de Ionesco. Genís es va afegir al projecte amb l’esperança de poder-hi introduir un número de claqué, peces musicals i alguns “xistes”; profundament irritat per l’escarni que sovint es fa de la gent gran , va imaginar fins i tot un “comando eutanàsia”, una mena d’Acción mutante de la tercera edat.

L’espectacle consisteix, sobretot, en explicar la gènesi del projecte mateix i els problemes que els dos veterans han hagut de superar per dur-lo a terme. L’han aixecat pràcticament “sense diners, sense calendari”, i ho diuen amb la resignació de qui està acostumat a patir la precarietat del sector, però també amb la coqueteria de qui fingeix improvisar a partir d’un esbós‒el paperot que mira l’actriu de tant en tant‒, per després enlluernar el públic amb els recursos actorals que la veterania li concedeix.