El Teatro Infanta Isabel de Madrid acollirà entre l’1 de juliol i el 4 de juliol de 2026 l’estrena de l’obra ¿Quién matará a Mesalina? / Las femme fatales merecen ir al cielo, una tragicomèdia escrita i dirigida per Jeroni Obrador que aprofita el marc de la celebració de l’Orgull per reflexionar sobre el robatori d’identitat, el judici social i el dret de les persones a narrar la seva pròpia història. L’espectacle utilitza figures històriques criminalitzades per qüestionar com els relats aliens i les notícies falses configuren la percepció pública dels individus.
Revisió històrica en clau de comèdia negra
La trama es desenvolupa en un format de fals xou televisiu de final de nit situat al Club Limbo, un espai intermedi gestionat pel personatge bíblic de Salomé. Des d’aquest escenari, s’analitzen de forma setmanal els casos de diferents personatges històrics que han estat condemnats per la memòria col·lectiva.
En aquesta ocasió, l’eix central és l’emperadriu romana Mesalina, una figura castigada per la tradició que acudeix a aquest judici públic per defensar la seva versió dels fets més enllà dels mites i caricatures que van forçar el seu suïcidi per ordre de l’emperador Claudi. L’obra empra recursos com l’humor negre, el cabaret, el lip sync i la paròdia per connectar aquestes opressions històriques amb problemàtiques actuals com el plagi i la difamació a través de les xarxes socials.
Trajectòria de l’elenc i producció
El repartiment compta amb la interpretació de l’actriu Lara Martorell, que assumeix el paper de Salomé després d’haver estat guardonada amb el Premi del Públic del Festival s’Illo per aquest treball. El muntatge també incorpora la participació virtual de Pepa Charro, coneguda com La Terremoto de Alcorcón, que encarna el personatge de Mesalina mitjançant un format audiovisual.
La producció, que suma més de vint funcions realitzades abans d’arribar a la capital, compta també amb les actuacions sobre l’escenari d’Àlvar Triay i del mateix Jeroni Obrador. Segons les dades de la companyia, el text neix d’una experiència personal de l’autor vinculada a un supòsit plagi i busca establir un paral·lelisme amb les reivindicacions d’existència i llibertat de la identitat pròpia del col·lectiu LGTBI.
