Plataforma per la Llengua va registrar 2.902 queixes el 2024, un increment del 24,66 % respecte a les 2.328 del 2023. En vuit anys, des de la publicació del primer informe anual el 2016, les queixes han augmentat un 634,07 %, quan se’n van registrar 395.
L’Informe de queixes lingüístiques de 2024, publicat per l’entitat, agrupa les incidències notificades pels usuaris del servei de defensa dels drets lingüístics durant l’any passat. Plataforma per la Llengua té previst publicar també un informe específic sobre discriminacions lingüístiques per part de l’administració de l’Estat espanyol i una recopilació legislativa sobre canvis legals que afecten el català.
Catalunya concentra el 92 % de les queixes
El 2024, el 67 % de les queixes procedien del sector privat i el 33 % del públic. Aquestes xifres són similars a les de Catalunya, territori des d’on es van generar el 92,2 % de les queixes, tot i representar el 55 % de la població del domini lingüístic. En aquest territori, el sector privat va concentrar el 68,8 % de les queixes.
Al País Valencià, la situació és diferent: el 65,5 % de les queixes procedien del sector públic. A les Illes Balears no es detecta una tendència clara i les proporcions varien anualment.
L’àmbit públic: les autonomies lideren les queixes
Dins el sector públic, el 42 % de les queixes del 2024 assenyalaven les administracions autonòmiques, mentre que el 24,7 % afectaven l’administració estatal i el 22,8 % la local. Les queixes contra els governs autonòmics han crescut un 415,4 % des de 2019, amb una presència destacada del sector sanitari, que va generar el 39,3 % de les queixes en aquest àmbit el 2024.
En el sector privat, el 24,6 % de les queixes es van dirigir al sector de l’hostaleria i la restauració, que lidera les incidències any rere any.
Àmbits amb més incidències: atenció oral i retolació
Les queixes per vulneracions en l’atenció oral van suposar el 32,4 % del total, seguides de les referents a cartells i retolació (21,7 %) i a serveis en línia i webs (10,8 %).
En termes de perfil, el 55,8 % de les queixes van ser formulades per homes, una proporció que augmenta al 59,3 % si s’exclouen els casos en què no es va especificar el sexe.
La majoria de casos, per fets presumptament il·legals
El 71,4 % de les queixes del 2024 fan referència a fets que, segons l’entitat, contravenen el marc legal vigent. L’informe destaca que aquestes situacions tenen lloc malgrat un ordenament jurídic que ja parteix d’una estructura asimètrica pel que fa a la cooficialitat lingüística.
La Constitució espanyola estableix el castellà com a única llengua d’ús obligatori a tot l’Estat, mentre que el català només és cooficial en determinats territoris. Aquesta jerarquia legal, segons Plataforma per la Llengua, propicia conductes i actituds que vulneren els drets dels catalanoparlants.
Funció de l’informe
L’informe anual de Plataforma per la Llengua té com a objectiu sistematitzar les queixes rebudes a través del seu servei de defensa dels drets lingüístics. Aquest servei ofereix assessorament als ciutadans i, en alguns casos, assistència jurídica. L’anàlisi de les dades recollides serveix per orientar l’activitat de l’entitat i visibilitzar situacions de vulneració del dret d’ús del català en l’àmbit públic i privat.
