Les universitats que formen part de la Xarxa Vives, juntament amb centres universitaris de Galícia, Navarra i Euskadi, han fet públic un manifest conjunt per reclamar l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera davant del Consell de la Unió Europea. El document subratlla que aquest reconeixement suposaria una passa rellevant en la defensa de la diversitat lingüística del continent i en l’exercici de drets bàsics dins l’àmbit acadèmic i científic.
Un posicionament conjunt de la comunitat universitària
El manifest ha estat promogut per la Xarxa Vives —que agrupa universitats dels territoris de parla catalana— i signat també per la Universitat de Santiago de Compostela, la Universidad Pública de Navarra, l’Euskal Herriko Unibertsitatea, la Universidad de Deusto, la Mondragon Unibertsitatea i EUNEIZ. Els responsables d’aquests centres universitaris donen suport a la proposta presentada pel Govern d’Espanya a les institucions europees per reconèixer aquestes tres llengües com a oficials a la Unió Europea.
Els signants consideren que aquesta mesura és necessària per garantir la llibertat acadèmica i per facilitar la creació i transmissió de coneixement en llengües pròpies. Argumenten que l’oficialitat a Europa contribuiria a reforçar els drets lingüístics dels parlants i a normalitzar l’ús del català, gallec i euskera en l’àmbit internacional.
Més de 13 milions de parlants a l’Estat
El document destaca que, segons les dades disponibles, quatre de cada deu ciutadans de l’Estat espanyol són parlants habituals o actius d’una d’aquestes tres llengües. En conjunt, sumen més de 13 milions de parlants, una xifra superior a la mitjana de diverses llengües ja oficials dins la UE. Aquesta realitat, afegeixen, justifica la demanda i reforça la legitimitat de la proposta espanyola davant el Consell Europeu.
El text també fa una crida als representants polítics de l’Estat a donar suport a aquesta iniciativa, que, segons el manifest, compta amb un “ampli consens social”. Les universitats signants consideren que aquesta acció institucional respon a una reivindicació compartida per diversos sectors de la societat i que el seu impuls pot contribuir a fer efectius els compromisos europeus en matèria de pluralitat lingüística i cultural.
Adhesions obertes al manifest
El manifest continua obert a adhesions d’altres institucions i entitats. Les universitats impulsores conviden a sumar-s’hi a tots aquells centres i organitzacions que comparteixin la voluntat de garantir l’ús normalitzat de les llengües pròpies en tots els àmbits, inclosos els espais de projecció internacional com la Unió Europea.
Amb aquesta acció, les universitats volen incidir en el debat sobre el reconeixement institucional del català, el gallec i l’euskera, i reforçar el seu compromís amb la defensa del multilingüisme i els drets lingüístics de les comunitats universitàries que les utilitzen com a llengua vehicular.
