L’estand de l’Institut d’Estudis Baleàrics a ARCOmadrid 2026 ha obert les seves portes amb la proposta artística «Tornar-se un cos d’aigua», un projecte conjunt d’Ana Laura Aláez i Gabriel Pericàs comissariat per Javier Sánchez. Aquesta intervenció, que va resultar guanyadora de la convocatòria pública de l’IEB per a l’edició d’enguany, s’allunya de les lògiques comercials convencionals per plantejar una reflexió sobre la vulnerabilitat i l’ecologia política des de la fira d’art contemporani de Madrid.
Un diàleg entre trajectòries i suports
El projecte articula el treball de dos creadors amb llenguatges consolidats. Gabriel Pericàs, que desenvolupa la seva pràctica com a artista, escriptor i editor, aporta una trajectòria vinculada a espais com la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Casal Solleric o galeries com Pelaires i PM8/Francisco Salas. Per la seva banda, Ana Laura Aláez presenta una obra marcada per una recerca que defuig els resultats materials immediats. Aláez ha exposat en institucions internacionals i nacionals, incloent-hi el Museu Guggenheim de Bilbao, el Museu d’Art, Arquitectura i Disseny d’Oslo i Es Baluard Museu, on recentment va presentar «Som Palau / Som Estable».
L’exposició a l’estand de l’IEB adapta registres previs d’ambdós autors per configurar un recorregut que qüestiona la percepció del subjecte modern. A través de la selecció de peces de Pericàs i Aláez, la mostra busca desplaçar el focus de l’individu aïllat cap a un sistema de relacions líquides.
La tesi de la interdependència corporal
«Tornar-se un cos d’aigua» s’estructura al voltant de la necessitat de generar imaginaris alternatius per al cos humà. El fonament teòric de la proposta, gestionada per Javier Sánchez, sosté que la vida no es pot entendre sense una trama d’interdependències amb altres éssers vius. Aquest plantejament implica reconèixer que compartim no només un passat evolutiu, sinó també una fragilitat comuna davant l’entorn.
L’obra exposada a Madrid convida a una revisió de conceptes com l’antropocentrisme i l’individualisme. Segons la proposta de Sánchez, el pensament ecològic actual exigeix superar les lògiques binàries que han definit històricament la corporalitat. En aquest context, l’aigua funciona com una metàfora de la dissolució de les fronteres entre el “jo” i l'”altre”, proposant un destí col·lectiu basat en la vulnerabilitat mútua.
Continuïtat institucional a ARCOmadrid
Amb aquesta participació, l’Institut d’Estudis Baleàrics manté la seva presència a la secció d’espais culturals d’ARCOmadrid, una línia de treball iniciada l’any 2019. L’objectiu d’aquesta estratègia és facilitar la internacionalització dels artistes vinculats a les Illes Balears mitjançant un projecte de comissariat específic cada any.
«Tornar-se un cos d’aigua» se suma així a una llista de projectes anteriors que han ocupat l’estand de la institució, com «TAPÍS» de Mònica Fuster, «Perímetre de seguretat» d’Isabel Servera o «Rèplica. Tour de force» de Joan Morey. En aquesta ocasió, la selecció de peces s’ha adaptat específicament al format expositiu de la fira per representar la producció artística contemporània del territori balear en un context global.
