El fenomen cinematogràfic «Backrooms» s’estrenarà a la plataforma Filmin el pròxim 25 de setembre. La cinta, dirigida pel jove realitzador Kane Parsons, fa el salt al format domèstic després de convertir-se en el major èxit comercial de la història de la productora A24, acumulant més d’un milió d’espectadors als cinemes d’Espanya i 400 milions de dòlars a escala global.
De fenomen viral a rècord històric a les sales
L’arribada d’aquesta obra consolida l’aposta de Filmin pel cinema de terror. Amb les xifres obtingudes a les sales, el títol ha marcat l’estrena més reeixida de la distribuïdora Elastica, superant els registres previs establerts per «La sustancia».
El llargmetratge suposa el debut de Kane Parsons, un director de només 21 anys que va iniciar la creació d’aquest univers quan en tenia 16. A través d’una sèrie de curtmetratges publicats a YouTube, inspirats en l’imaginari d’internet, el creador va acumular desenes de milions de visualitzacions. A24 va assumir la producció per traslladar el projecte a la pantalla gran garantint la continuïtat de la visió original del seu autor.
Espais liminars i un laberint sense sortida
La trama de «Backrooms» se situa a Califòrnia durant l’any 1990. La història segueix els passos de Clark, interpretat per Chiwetel Ejiofor, el propietari d’una botiga de mobles. La seva realitat s’altera de forma dràstica quan descobreix al soterrani del seu establiment un llindar misteriós, sota la llum de fluorescents grocs. Aquest pas el condueix cap a un laberint infinit d’espais que resulten familiars, però que es mostren completament deserts.
Un rodatge basat en escenaris físics reals
Per capturar l’angoixa dels espais liminars, l’equip de producció va evitar dependre excessivament dels efectes digitals. Es va construir un decorat pràctic de més de 2.500 metres quadrats que permetia un recorregut immersiu i real. Aquesta decisió tècnica reforça la desorientació física que defineix el projecte, on l’arquitectura perd la seva lògica habitual. Segons el mateix Kane Parsons, l’objectiu no era canviar el concepte original per fer una pel·lícula, sinó trobar la manera d’ampliar aquest escenari opressiu mantenint-ne intacta l’essència.
