El centre CCA Andratx inaugura aquest dimecres, 1 d’abril de 2026, l’exposició col·lectiva Bringing it all back home. La mostra, comissariada per Francesco Giaveri, reuneix una selecció d’obres d’artistes que han format part del programa de residències del centre o que integren la seva col·lecció permanent. El projecte s’emmarca en la celebració del Festival PHOF Mallorca 2026, el primer certamen internacional dedicat a la fotografia i la imatge contemporània a l’illa.
Una nòmina d’artistes vinculats a la residència
L’exposició compta amb la participació d’una quinzena de creadors: Andreas Bunte, Ismar Čirkinagić, Robert Davis, Karin Fisslthaler, Ferran García Sevilla, Katrin Lock & Tim Brotherton, Josep Maynou, Martin Parr, Bianca Pedrina, Paul Pretzer, Matti Schulz, David Stjernholm, Meng Tong, Robin Ward i Gernot Wieland. Entre els participants destaquen els residents més recents, com Karin Fisslthaler (febrer de 2026) i Ismar Čirkinagić i Gernot Wieland (març de 2026).
L’entorn on s’ubica la mostra, el CCA Andratx, manté des de fa més de dues dècades un programa de residència amb quatre estudis on els artistes romanen, de mitjana, un mes. Les obres exposades s’integren en les àmplies sales del centre, on la relació d’escala entre les peces i les parets obliga l’espectador a desplaçar-se per interactuar amb cada element.
Diàleg entre el buit i la saturació d’imatges
El títol de la proposta, Bringing it all back home, fa referència a l’àlbum homònim de Bob Dylan de l’any 1965. A partir d’aquest concepte, el comissari planteja un itinerari basat en el “buidament” a través de dos pols oposats. D’una banda, les obres de Karin Fisslthaler presenten acumulacions denses d’imatges fotogràfiques extretes del diari The New York Times. De l’altra, la peça monumental Ocean Europe d’Ismar Čirkinagić utilitza un procés de substracció per despullar les banderes europees de la seva simbologia gràfica i convertir-les en colors purs.
Aquestes propostes exploren la idea d’habitar l’espai mitjançant una percepció lenta i atenta, contraposada al consum accelerat d’imatges. El discurs curatorial posa èmfasi en el “buit” entre les obres com un element necessari per al diàleg amb l’espectador.
Narratives, memòria i tècniques diverses
L’exposició transita per diferents llenguatges visuals. Els vídeos de Gernot Wieland exploren la memòria i la distinció entre realitat i ficció, mentre que les peces de Karin Fisslthaler i Josep Maynou se centren en l’atzar i les trobades. En l’àmbit pictòric, les obres de Robert Davis estan executades amb cendres, i les de Paul Pretzer i Matti Schulz introdueixen figures d’animals que interpel·len qui les observa.
La mostra també inclou la fotografia de Martin Parr i del duet Katrin Lock & Tim Brotherton, així com les investigacions sobre l’espai i els objectes d’Andreas Bunte, David Stjernholm, Meng Tong i Robin Ward. Finalment, la proposta de Ferran García Sevilla tanca aquest recorregut conceptual sobre el retorn i el moviment constant.
