L’artista taiwanès-neerlandesa Linhuei Chen s’acomiada de la seva residència a LA BIBI GALLERY parlam amb ella abans de tornar a Rotterdam. Amb una pràctica nòmada que entrellaça l’art, la identitat i l’emergència climàtica, Chen reflexiona des d’Establiments sobre el paisatge, l’impacte del turisme de masses i la ficció de la calma visual.
Linhuei Chen (Taiwan, 1981) observa la Serra de Tramuntana des d’una antiga nau reconvertida als turons d’Establiments. Formada en Belles Arts a la Royal Academy of Art de la Haia, però també amb titulacions en Enginyeria i Dret, l’artista opera des d’una lent híbrida on els humans, els no-humans, els sistemes ecològics i els símbols culturals actuen com a co-agents. La seva obra, que forma part de les col·leccions del Fenix Museum of Migration, el Lam Museum als Països Baixos i el Ministeri de Cultura de Taiwan, tracta l’experiència migratòria personal per portar-la cap a un marc especulatiu on el canvi mediambiental planetari posiciona tots els éssers humans com a potencials migrants.
Abans de posar rumb de nou a Rotterdam, on resideix habitualment, Chen fa balanç del seu pas per l’illa gràcies al programa de residències de LA BIBI GALLERY. Allunyada de la seva pràctica diària, el paisatge balear s’ha filtrat en el seu procés creatiu.
Una perspectiva arxipelàgica
El treball de Chen es vertebra sovint a través de la pintura, els projectes participatius i la recerca de camp. La insularitat s’ha convertit en l’eix central de la seva investigació més recent.
«La residència a LA BIBI GALLERY ha estat una oportunitat per sortir de la meva pràctica quotidiana als Països Baixos i crear en un lloc amb un paisatge i una cultura propis. Des de finals de 2024 estic desenvolupant un projecte de recerca anomenat A Sci-Fi Story about Migration. Les dunes neerlandeses van ser un punt de partida important per a aquest treball, i més endavant també vaig fer treball de camp a les dunes de Taiwan. Aquest any volia incorporar especialment una perspectiva arxipelàgica, així que una residència a Mallorca, l’illa més gran de les Illes Balears, representava una oportunitat ideal. Més enllà del treball d’estudi, recórrer l’illa, observant i experimentant el seu paisatge i la seva gent, ha estat una part essencial de la meva residència a LA BIBI.»
«En una illa sotmesa a la pressió invasiva del turisme de masses, seria fins i tot perillós que els seus habitants afrontessin aquesta realitat amb una actitud d’harmonia»
– Linhuei Chen
Un terracota pastel i la roca nua
L’entorn físic on s’ha desenvolupat la residència ha determinat materialment les noves creacions. Les tradicions pictòriques asiàtiques i occidentals que conflueixen en els seus llenços han trobat a la vall mallorquina una nova paleta de colors i textures.
«Durant la residència a LA BIBI he tingut la sort de viure i treballar en una antiga nau reconvertida, situada als turons d’Establiments. Cada matí obro la finestra orientada a ponent i contemplo la Serra de Tramuntana i la vall boscosa que s’estén als seus peus. El que diferencia el paisatge mallorquí del de Taiwan és la manera com el bosc i la roca nua s’entrellacen: vist des de la distància, sembla una superfície d’ocre pàl·lid esquitxada de diferents tonalitats de verd, amb arbres de totes les mides i formes repartits de manera homogènia per la vall. Durant les pauses de treball i al capvespre és una vista de la qual no em canso mai, i de manera natural ha acabat formant part del paisatge mallorquí que he construït amb sorra, com una extensió del meu treball amb la caixa de sorra. També he acabat sentint que un terracota pastel és el color que millor defineix Mallorca: un color que encaixaria de manera natural a la paleta de les meves pintures i que ha influït en els tons de base de les obres que he realitzat aquí.»
L’engany de l’harmonia i la pressió del turisme
L’obra de Chen genera iconografies híbrides on les dades científiques, la memòria cultural i la imaginació especulativa es donen la mà. Malgrat que la seva estètica pugui transmetre una serenor inicial, l’artista refusa aplicar etiquetes complaents a la realitat que ha trobat a l’illa.
«Em resulta difícil aplicar directament la idea d’«harmonia oriental» a una illa com Mallorca. És un concepte profundament vinculat a la filosofia i a la tradició cultural d’Orient, però també depèn molt de la mirada de qui observa: allò que un occidental entén per harmonia oriental és molt diferent del que puc entendre jo, que vinc de l’Àsia oriental. Una part de la meva recerca gira precisament al voltant de com m’han influït tant la tradició pictòrica occidental com l’est asiàtica, i de la hibridació que sorgeix de viure entre cultures diferents. Això, juntament amb la meva pròpia sensibilitat, pot donar a la meva obra una certa estètica d’arrel est asiàtica.»
L’anàlisi de l’entorn balear la porta a una conclusió contundent sobre l’estat actual del territori:
«En la meva feina, sovint els espectadors se senten atrets inicialment per una sensació d’harmonia visual; però quan s’hi acosten i descobreixen els petits detalls, perceben que sota aquesta aparent calma hi ha una subtil inquietud. I, sincerament, crec que Mallorca és una illa plena de disharmonia, principalment a causa del turisme. Penso que aquesta disharmonia és important. En una illa sotmesa a la pressió invasiva del turisme de masses, seria fins i tot perillós que els seus habitants afrontessin aquesta realitat amb una actitud d’harmonia. Si els visitants també fossin capaços de percebre aquesta disharmonia, potser mirarien l’illa amb més cura durant la seva breu estada.»
La memòria de la sorra
El treball de camp ecològic de Chen, que sovint integra observacions empíriques amb coneixement participatiu, manté un vincle estret amb els ecosistemes dunars. L’artista relata la seva recerca i la impossibilitat d’estudiar a fons les costes de Mallorca en aquesta ocasió.
«Quan els estrangers veuen per primera vegada les dunes de la costa neerlandesa, sovint els sorprenen la immensitat del paisatge i la seva vegetació. Després de visitar-les durant anys, em vaig acostumar a aquell relleu ondulat, gairebé muntanyós. Això va fer que el meu viatge a les dunes de l’est de Taiwan l’any passat fos encara més impactant. Quan hi vaig arribar, el que vaig trobar va ser una costa de grava. Vaig pensar que m’havien donat informació equivocada, però després vaig descobrir que el desenvolupament urbanístic il·legal havia destruït la vegetació i provocat una enorme pèrdua de sorra.»
«La meva estada a Mallorca ha estat curta i, malauradament, no he tingut ocasió de visitar les dunes del sud ni del nord. Sobretot he recorregut les costes rocoses de l’oest i els voltants de Palma. Tot i això, la gent d’aquí m’ha explicat que Mallorca també pateix una pèrdua important de sorra, de manera que potser la petita platja que vaig visitar antigament havia tingut les seves pròpies dunes. Espero poder tornar algun dia per visitar les zones dunars del sud i del nord de l’illa i veure fotografies històriques d’aquests paisatges.»
«El que sí que sé és que aquesta residència ha fet que Mallorca passi a formar part de la meva pràctica artística a llarg termini i també de la meva vida»
– Linhuei Chen
L’art al marge de l’epicentre
Més enllà del treball d’estudi amb el suport de les beques del Mondriaan Fonds i el Fonds voor Cultuurparticipatie, Chen ha dedicat part del seu temps a observar el teixit cultural de l’illa.
«Durant l’Art Palma Summer vaig visitar diverses galeries de Palma, i trobo molt singular el mercat de l’art vinculat al turisme que existeix a Mallorca, modelat per la seva condició insular. També guardo un gran record de la Nit de l’Art d’Alaró. Aquell vespre vaig veure des de parades d’artistes al costat de la carretera, pintures penjades a les façanes dels edificis i videoart als carrers, fins a espais d’art temporals cedits per comerços locals i per les mateixes galeries. Va ser una oportunitat magnífica per descobrir una gran diversitat de propostes i conèixer artistes locals.»
«El que més em va emocionar va ser poder sortir, encara que fos per unes hores, de la influència del turisme i experimentar de primera mà la manera com la població local viu l’art i com una nit com aquesta s’integra de forma natural en el ritme d’un cap de setmana. Va ser una experiència molt diferent de la que estic acostumat a viure als Països Baixos.»
El futur com a full en blanc
A punt de tancar les portes del seu estudi a Establiments, l’artista valora el nivell d’exigència d’aquest període creatiu i els vincles establerts amb la galeria.
«Potser és la influència de la filosofia budista, però sempre he deixat que sigui la mateixa obra qui guiï la meva trajectòria artística. Com que aquesta és també una primera col·laboració, prefereixo ser sincera: no m’he plantejat imaginar ni definir un model concret de relació amb LA BIBI en el futur. El que sí que sé és que aquesta residència ha fet que Mallorca passi a formar part de la meva pràctica artística a llarg termini i també de la meva vida. Per això rebré amb els braços oberts qualsevol oportunitat que l’obra em pugui oferir per tornar-hi.»
«Una residència d’un mes és realment exigent si l’objectiu és combinar una observació profunda d’un lloc amb la producció d’obra acabada. Alhora, aquest entorn m’ha permès concentrar-me plenament en mi mateixa i en la meva pràctica artística. Estic molt agraïda per aquesta oportunitat i per haver pogut treballar en un estudi excel·lent: un espai des d’on allunyar-me del ritme del turisme, descobrir l’illa amb calma i dedicar-me al que més m’apassiona, que és crear. Em sento molt afortunat d’haver viscut aquesta experiència i, sens dubte, la recomanaria a qualsevol artista.»
