Els amants del rock estàvem citats ahir al Claustre de Santo Domingo a Pollença per viure una nit molt especial. Tres bandes mallorquines i rockeres eren les protagonistes d’una nit que els assistents vàrem gaudir infinitament.

Yoko Factor

Els primers a pujar a l’escenari ubicat a l’ala est de l’emblemàtic pati, foren Yoko Factor. Pablo i Andrea, ens regalaren un recital de rock punk excel·lent. Era la primera vegada que els sentia en directe i em van sorprendre molt gratament. “Yoko Factor” ha entrat, sense dubte, en el meu llistat d'”Alertes de Google” per no perdrem cap esdeveniment en el qual hi participin d’aquí en endavant. Carismàtics i amb una energia tan imparable que aconseguiren carregar-nos les piles a cent per continuar gaudint del festival.

The Ripples

Mentre aprofitava la pausa per anar per la meva segona cervesa de la nit amb l’objectiu de continuar carregant-me d’energia, començaren a sonar els primers acords de The Ripples. Els finalistes del concurs Pop Rock de Palma, ens demostraren des del primer moment perquè és considerada una de les bandes més prometedores de Mallorca. I no és una consideració exagerada. La posada en escena, l’ofici sobre l’escenari, el so i la clara complicitat entre els membres del grup em varen teletransportar al bar més perdut de les carreteres de Texas i varen fer ballar tot el públic a ritme d’un country respectuós amb el gènere, però amb la frescor que es pressuposa a un grup tan jove que, al contrari, toquen com a vertaders veterans.

Fundación Francisco Frankenstein

I, per acabar la nit ben amunt, la Fundación Francisco Frankenstein i el seu rock canalla ens va fer ballar, cridar i riure al mateix nivell. No pot haver-hi millor veu a Mallorca que la de David Clavo per arribar a reverberar el teu cor de rocker. I no pot estar millor acompanyat que amb l’energia desbordant de Tere Planas que gosaria a afirmar que està a l’altura de les Vulpes. Això unit a les seves lletres reivindicatives i sarcàstiques, i al ritme trepidant de tota la banda ens varen fer gaudir tant que el concert se’ns fes curt.

I serà que se m’ha aferrat aquesta part reivindicativa, però és d’agrair que encara es puguin disposar d’aquests espais culturals com ha creat FonArt i SonsdeNit amb el regal al rock i a la creació mallorquina que va suposar la nit d’ahir. No tot ha de tenir un efecte estroboscòpic per captivar-nos i hem de fer tot el possible per a no perdre’ls perquè l’oferta cultural autòctona té nivell i el seu futur depèn de tots nosaltres. Llarga vida al rock i fet aquí.