Del 11 al 30 de setembre de 2025, el Casal de Son Tugores d’Alaró acull Llengua de foc, una instal·lació escènica de l’artista argentina Valeria Maculan. La proposta, comissariada per Iñaki Martínez Antelo i Alicia Ventura, ha estat concebuda com un dispositiu que articula veu, tèxtil i memòria col·lectiva a través d’un espai immersiu i performatiu.
Una escena construïda a partir del teixit i la veu
Llengua de foc es presenta com una obra escènica que parteix del treball tèxtil i coral per activar una escena oberta a la participació col·lectiva. L’eix central de la instal·lació és un teló de grans dimensions que travessa la sala, acompanyat per vestuari coral i màscares de fusta amb la boca en forma de megàfon. Aquests elements es posen en acció durant la inauguració mitjançant una acció coral basada en cançons de la tradició oral mallorquina.
La proposta s’ha desenvolupat en col·laboració amb el taller artesanal Bujosa i s’inscriu dins una línia de treball centrada en la dimensió simbòlica del cos, el teixit i el so. El muntatge ha anat a càrrec de Tomeu Simonet i Es Baluard Museu, amb la coordinació de Jackie Herbst i Solange Artiles.
Un escenari entre cossos, memòries i llenguatges
El títol de la peça fa referència als patrons dels teixits emprats, que evoquen formes de flames. En mallorquí, el mot flàmules designa aquestes figures flamejants presents en els dissenys. L’obra no proposa una narrativa lineal, sinó una escena cíclica i sensorial on l’espectador és interpel·lat com a subjecte actiu.
Des d’una mirada crítica sobre l’escena, la proposta entén el teatre com un dispositiu capaç de generar coneixement encarnat. La combinació d’elements visuals, sonors i matèrics dona lloc a una dramatúrgia expandida que s’activa a través del cant coral i la presència del públic. Aquest enfocament aposta per una poètica del “entre”, on es creuen cossos, temps, sabers i formes de pertinença.
Una trajectòria vinculada al pensament crític i visual
Valeria Maculan (Buenos Aires, 1968) desenvolupa una pràctica artística centrada en la investigació del pla pictòric com a dispositiu crític. El seu treball explora les configuracions del cos social, amb especial atenció als llenguatges visuals i performatius que afecten les formes de representació i dislocació del cos.
La seva obra ha estat exposada en institucions com Matadero Madrid, Artium, MAMBA, Galerie Jean Brolly, Galeria Patricia Dorfmann, CCEBA, CEART o Casa de América, entre d’altres. També ha participat en programes de residència com Skowhegan School of Painting & Sculpture, Atlantic Center for the Arts i el Centre Cultural Andratx. Entre 2014 i 2023 va dirigir Alimentación30, un espai independent a Madrid.
Llengua de foc forma part d’una investigació escènica que incorpora elements del cant, la imatge, el cos i el teixit per plantejar una escena viva i compartida, que connecta amb la memòria col·lectiva i els imaginaris locals.
