Lleonard Muntaner Editor publica aquest mes de març tres obres que aprofundeixen en la repressió, l’educació i l’assistència social a Mallorca. Els treballs d’Antoni Tugores, Pere J. Carrió i Miquel Amengual Bibiloni analitzen, des de diferents perspectives documentals, el llegat de la Guerra Civil i el franquisme a les Illes Balears, posant el focus en la recuperació de la dignitat i el canvi social.
Son Coletes: de l’epidèmia a la repressió
L’historiador Antoni Tugores presenta Son Coletes: història de la mort a Manacor, un volum que recorre dos segles d’història d’aquest espai emblemàtic. L’obra, que arriba a les llibreries el 18 de març, connecta episodis cronològicament distants com la pesta de 1820 amb la repressió feixista de 1936.
Tugores utilitza una metodologia transversal que combina la investigació documental amb l’arqueologia i l’antropologia forense. El text analitza com un espai marcat originalment per normatives sanitàries i rituals funeraris va esdevenir un escenari de violència durant la Guerra Civil. L’assaig recull testimonis i dades de les recents exhumacions per transformar el silenci històric en un exercici de transmissió democràtica.
La depuració del magisteri balear
Dins la mateixa col·lecció, Pere J. Carrió Villalonga signa El magisteri depurat a les illes Balears durant la Guerra Civil i la postguerra. Aquesta recerca es basa en l’anàlisi directa d’expedients originals per reconstruir l’aparell administratiu que el bàndol nacional va articular per sancionar els docents.
L’estudi detalla el funcionament de les comissions depuradores i les conseqüències ideològiques que varen patir mestres i professors. Carrió documenta des de les sancions administratives fins als casos més greus d’empresonament i execució. L’obra fa emergir trajectòries professionals que havien estat esborrades de la història de l’educació a les Illes, contrastant el model pedagògic de la Segona República amb el control ferri de la dictadura.
El canvi de la caritat a l’assistència social
D’altra banda, el 25 de març es distribueix L’Escola d’Assistència Social de Palma, de Miquel Amengual Bibiloni. Aquest treball, guardonat amb el XXV Premi Alexandre Ballester d’assaig, se centra en la institució fundada l’any 1959 a l’Estudi General Lul·lià.
L’autor analitza el pas d’una beneficència d’arrel tradicional cap a una intervenció social amb voluntat de transformació. El llibre contextualitza aquesta evolució dins la Mallorca dels anys seixanta i setanta, marcada per fenòmens com el creixement turístic, la immigració i l’augment de les desigualtats. Amengual descriu com l’escola va esdevenir un focus de circulació d’idees progressistes i un espai de resistència intel·lectual durant els darrers anys del franquisme.
