L’editorial Lleonard Muntaner arrenca el segon mes de l’any amb una proposta que s’allunya de la ficció convencional per endinsar-se en l’assaig històric i la poesia. Les novetats editorials per a aquest febrer de 2026 presenten un fil conductor clar: la recuperació de la memòria, sigui des de la dissidència de gènere a la Palma franquista, la resistència de les llengües indígenes americanes o la microhistòria local. Aquesta selecció de títols prioritza l’anàlisi de contextos culturals i socials davant de l’entreteniment pur, oferint als lectors eines per comprendre realitats sovint silenciades o simplificades.
Memòria xueta i dissidència de gènere
Dins el gènere d’assaig, destaca la recuperació de dues figures clau de la marginació social a Mallorca amb l’obra En Nicolau Marieta i na Simona. Biografia de dos xuetes dissidents. L’autora, la doctora Laura Miró Bonnín, finalista de l’onzè Premi Font i Roig, construeix un relat que entrellaça la història de Nicolau Cortès i Simona Valls.
El text no es limita a la biografia, sinó que planteja una anàlisi de la interseccionalitat de les opressions: la condició de xuetes sumada a una dissidència de gènere i sexual visible en plena dictadura franquista. El llibre es presenta com un exercici de reparació històrica, documentant la resistència d’aquests individus davant l’escarni públic i la norma imposada, tot il·luminant zones fosques de l’imaginari popular de Ciutat. Aquesta obra es distribuirà a partir de l’11 de febrer.
Veus indígenes d’Abya Yala
En l’àmbit poètic i antropològic, l’editorial col·labora amb el PEN Català per publicar Llengües vives. Aquest volum, traduït per Octavi Gil Pujol, funciona com un mapa sonor de la resistència cultural, aplegant vint-i-sis veus literàries de cinc països del que el poble guna anomena Abya Yala (el continent americà).
Més enllà del valor estètic, l’antologia documenta la resiliència de llengües que han sobreviscut a segles d’intent d’esborrament sistemàtic. Des dels Andes fins a territori maputxe, els textos transiten entre la narrativa i la poesia per forjar identitats contemporànies que trenquen amb el silenci històric. El llibre estarà disponible el 25 de febrer.
Microhistòria i art a Mallorca
La producció assagística es completa amb una mirada a la història local i artística. D’una banda, Jordi Maíz publica Binissalem a l’època medieval. Vivències d’un poble al segle XIV. El doctor en història s’allunya de la crònica bèl·lica per centrar-se en la història social: l’economia del vi, les epidèmies, la convivència de minories religioses i la quotidianitat d’una vila en un segle convuls per al Regne de Mallorca.
Paral·lelament, Bartomeu Carrió recupera la figura del pintor Gabriel Comas Roca (1892-1978). L’assaig situa l’artista entre la bohèmia de Barcelona i el món rural del pla de Sant Jordi, analitzant com la seva obra documenta un temps i un espai concrets, evitant barrejar el paisatge amb la figura humana per preservar la puresa de cada realitat representada.
Poesia a quatre mans i tradició litúrgica
Finalment, les novetats editorials de Lleonard Muntaner inclouen La papallona somnàmbula, una obra escrita conjuntament per Mireia Companys i Xavier Zambrano. El poemari aposta per una estètica intimista basada en imatges quotidianes i escenes minimalistes, allunyant-se de l’èpica per centrar-se en l’observació del detall.
Així mateix, es publica un recull de Pregàries selectes, una compilació de textos de la tradició litúrgica cristiana que inclou des de salms i himnes fins a versions de poetes i músics, pensada com una guia de models d’oració. Tret de l’obra de Maíz i l’antologia indígena, la resta de títols arribaran a les llibreries el 4 de febrer.
