El crític i investigador Joan Maria Minguet presenta Per una República catalana de les arts, un assaig editat per Fonoll que reclama una transformació estructural del sistema cultural català. L’autor hi planteja una tesi central: la conquesta del poder polític hauria d’haver anat precedida de la conquesta del poder cultural, una idea que reprèn del pensador italià Antonio Gramsci. A partir d’aquesta premissa, Minguet articula una crítica extensa a la cultura institucionalitzada i proposa alternatives per reformular-ne les funcions i la governança.
Crítica a la cultura institucional i defensa d’una nova estructura
El llibre exposa les limitacions de l’actual sistema cultural català, que l’autor considera ancorat en consensos heretats i poc oberts a la dissidència. Museus, institucions, polítiques públiques i una part dels gestors culturals són analitzats com a exemples d’un model que caldria superar. Segons Minguet, cal construir una xarxa horitzontal en què la cultura no estigui subordinada als interessos polítics o al rendiment econòmic, sinó pensada des de la participació col·lectiva i el criteri crític.
L’assaig defensa que la política cultural ha d’estar guiada per persones amb coneixement i experiència en el sector, desvinculades de partits polítics. També proposa que les estructures de decisió incorporin docents, artistes, activistes i públic, amb veu directa i capacitat de proposta. D’aquesta manera, s’hi defensa una cultura pensada “de baix a dalt”, com a condició prèvia per a un canvi més profund.
Llengua, museus i territoris: reptes per a una nova cultura republicana
Un dels eixos centrals del llibre és la defensa del català com a llengua de cultura, també en l’àmbit de les arts visuals. L’autor lamenta que artistes, institucions i professionals sovint deixin de banda el català en la seva comunicació, i reclama recuperar-ne la centralitat, no com a imposició sinó com a eina política i cultural coherent amb un projecte emancipador.
En el mateix sentit crític, Per una República catalana de les arts revisa el paper dels museus, qüestionant el seu model tradicional basat en la conservació i el valor auràtic de les obres. Minguet proposa replantejar-los com a espais de producció de coneixement, on el pensament crític i la reflexió col·lectiva siguin centrals.
També dedica una part del llibre a reflexionar sobre l’equilibri territorial. Denuncia l’excés de centralisme cultural a Barcelona i reclama una redistribució més equitativa dels recursos i de la visibilitat institucional cap a les comarques, especialment cap a les de Ponent i el sud del país.
Una crida a la mobilització cultural des de la base
L’assaig combina textos nous amb reflexions que l’autor ja havia publicat prèviament a mitjans com VilaWeb, Bonart, Artiga o Núvol, revisades i reordenades per construir un discurs unitari. A través d’aquest corpus, Minguet convida a revisar les pràctiques culturals des d’una actitud autocrítica, i apunta als perills de les “capelletes” i del dirigisme institucional com a obstacles per a una cultura realment democràtica.
El llibre incorpora obra gràfica d’artistes com Nora Ancarola, Gonzalo Elvira, Ferran Garcia Sevilla, Ro Caminal, David Ribas o Àlvar Calvet, entre altres. Aquestes col·laboracions visuals no tenen una funció decorativa, sinó que s’insereixen com a extensions del discurs de l’autor, aportant imatges que dialoguen o discrepen amb els textos.
Per una República catalana de les arts no pretén oferir un model tancat, sinó obrir un espai de reflexió i debat sobre com podria ser una cultura republicana, participativa i transformadora.
