L’Obra Cultural Balear (OCB) presentarà demà dijous, 15 de gener, a les 19 hores a Can Gelabert (Binissalem), el llibre Josep Maria Llompart i l’Obra Cultural Balear (1976-1983), una recerca signada per Lina Moner Mora que documenta els set anys de presidència del poeta al capdavant de l’entitat. L’acte comptarà amb la intervenció de l’autora i pretén disseccionar un període històric marcat per la transició política, l’eclosió de la consciència autonòmica i les tensions derivades de la normalització lingüística a Mallorca. Descarrega el llibre aquí.
Un lideratge en temps de canvi
El volum analitza la trajectòria de Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993) des que va assumir la presidència de l’OCB, inicialment en funcions el novembre de 1976 i posteriorment com a president electe el juny de 1977, càrrec que va ocupar fins al 1983. Aquesta etapa es descriu en el text com una de les més complexes per a l’associació, condicionada pel pas de la dictadura a una democràcia incipient i per les contradiccions del règim preautonòmic. Llompart va agafar el relleu de Climent Garau, qui havia orientat l’entitat cap al nacionalisme i l’antifranquisme, i va haver de gestionar una organització que esdevenia punt de trobada de les iniciatives unitàries relacionades amb la llengua i la política nacional.
Durant aquests anys, la seu de l’OCB funcionava sovint com l’únic espai autoritzat on l’oposició al règim podia reunir-se. El llibre documenta com, sota el mandat de Llompart, l’entitat va haver de replantejar el seu paper davant la legalització dels partits polítics, mantenint la seva independència tot i l’efervescència del moment.
La batalla per la unitat de la llengua
Un dels episodis centrals que recull la publicació és la manifestació per l’autonomia del 29 d’octubre de 1977 a la Plaça Major de Palma, considerada la mobilització més multitudinària a les Illes fins a aquell moment. Durant la lectura del manifest unitari, Llompart va ser increpat per sectors que cridaven «Mallorquí, mallorquí» quan es referia a la llengua pròpia. La resposta del president, recollida a l’obra, va ser repetir amb contundència «Català, català, català», un gest que el text qualifica de mostra de dignitat i coherència davant els intents de fragmentació lingüística.
El llibre de Lina Moner també detalla la tasca de l’OCB en l’àmbit educatiu davant la ineficàcia de les primeres normatives sobre bilingüisme. L’entitat va impulsar la creació d’una xarxa de centres compromesos amb el català, incloent-hi el suport a l’escola Mata de Jonc, la primera a emprar el català com a llengua vehicular a Palma. També es va establir la Biblioteca Joan Miró per facilitar material didàctic als docents, en un context on els recursos eren escassos.
Territori i mitjans de comunicació
Més enllà de la filologia, el volum posa de manifest la vinculació entre la defensa cultural i la protecció del territori durant la presidència de Llompart. L’OCB va donar suport actiu a les mobilitzacions ecologistes de l’època, com la campanya per salvar Es Trenc o l’ocupació de sa Dragonera per part del col·lectiu Terra i Llibertat l’any 1977, entenent que el model de desenvolupament turístic amenaçava també la identitat cultural.
Així mateix, l’obra aborda la pressió exercida per aconseguir presència als mitjans. Es documenten les accions per portar el senyal de TV3 a Mallorca, mitjançant la constitució de la societat Voltor SA, i la vigilància crítica sobre les primeres emissions en català de TVE, denunciant la diglòssia en els informatius. L’OCB, sota la direcció de Llompart, va mantenir l’edició de la revista Lluc, que va actuar com a plataforma intel·lectual de resistència malgrat les constants dificultats econòmiques.
El llibre Josep Maria Llompart i l’Obra Cultural Balear (1976-1983), editat amb la col·laboració del Consell de Mallorca, ofereix una radiografia documentada d’un període on la cultura va exercir de trinxera política, i on figures com Llompart van haver de suplir amb activisme les mancances de les institucions públiques.
