L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) és una entitat pública del Govern de les Illes Balears que es dedica a la difusió cultural, la projecció exterior de les arts i el foment de la llengua catalana. Fundat fa més de 50 anys, l’organisme gestiona ajudes destinades a la creació cultural i facilita la mobilitat de creadors i obres per potenciar la presència de la cultura balear a altres territoris.
«No som només una repartidora»
En una entrevista amb UEP! Mallorca, el director de l’IEB, Llorenç Perelló, destaca que l’organisme no es limita a distribuir subvencions, sinó que també impulsa iniciatives culturals pròpies. Entre aquestes, menciona Fira B!, el mercat d’arts escèniques i musicals de Balears, i el suport a projectes commemoratius com l’any Llompart, el 50è aniversari de Te deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera o el centenari de la mort d’Antoni Maura.
«L’IEB és un instrument al servei del sector cultural. Treballem perquè els creadors tenguin oportunitats reals d’expandir la seva obra, però també per enfortir els vincles entre les illes i amb altres territoris», afegeix Perelló.
Cultura i insularitat: un repte constant
Perelló reconeix les dificultats derivades de la insularitat pel que fa a la circulació de projectes culturals entre illes i cap a altres comunitats. En aquest sentit, l’IEB treballa per facilitar intercanvis i donar suport a la mobilitat d’artistes i obres.
Llengua catalana: una tasca prioritaria
L’IEB també té competències en política lingüística. Perelló destaca el programa de voluntariat per a parelles lingüístiques, una iniciativa destinada a fomentar l’ús del català en l’entorn quotidià. A més, l’IEB organitza cursos per a adults fora del sistema educatiu reglat i certificacions de nivell de la llengua.
«Sabem que la llengua és un element clau per a la identitat i cohesió social de les Balears. El nostre objectiu és reforçar-ne la presència i garantir que qualsevol persona tingui accés a la seva aprenentatge», afirma el director.
Perelló també assenyala que el català, com moltes altres llengües minoritàries, es troba en risc a causa del pes demogràfic de les migracions i la globalització cultural. «És cert que el català ha anat retrocedint en alguns àmbits socials, i per això hem d’impulsar iniciatives que garanteixin la seva transmissió generacional i el seu ús en l’àmbit públic i privat. No es tracta només d’una qüestió institucional, sinó de conscienciació col·lectiva», explica.
No obstant això, el seu partit, el Partit Popular, ha rebut crítiques per algunes de les seves polítiques en matèria lingüística, especialment pel que fa a la cooficialitat i la presència del català en l’educació i l’administració. Quan se li pregunta sobre aquesta aparent contradicció, Perelló respon: «La nostra línia és clara: volem garantir que el català segueixi viu i que tothom tingui la llibertat d’usar-lo. És un equilibri complicat, però és responsabilitat de tots fomentar la llengua sense imposicions».
Una cultura en expansió
El director de l’IEB considera que la cultura balear viu un bon moment, amb un nombre creixent de professionals del sector i un major suport institucional. En aquest sentit, destaca la feina feta per desbloquejar ajudes pendents des de 2018 i l’objectiu de publicar totes les convocatòries de 2025 durant el mes de febrer, per agilitzar-ne la gestió.
Objectius per al 2025
A banda dels projectes commemoratius esmentats, l’IEB es marca com a prioritats per al 2025 la consolidació de Fira B!, amb una major presència de programadors internacionals, i l’enfortiment de les ajudes a la projecció exterior.
També destaca la importància de l’Any Llompart, amb una sèrie d’actes en homenatge a l’intel·lectual i escriptor Josep Maria Llompart, qui va tenir un paper clau en la defensa de la cultura i la llengua catalana a les Balears.
«Som conscients que el sector cultural necessita estabilitat i suport. L’IEB ha de ser un motor per fer possible que la cultura de les Balears arribi més lluny, dins i fora de les nostres illes», afirma Perelló.
Què és més complicat, ser batle d’Alaró o director de l’IEB?
Finalment, en una nota més personal, Perelló reflexiona sobre les diferències entre la seva experiència com a batle d’Alaró i el seu càrrec actual. «Cada rol té els seus reptes. Com a batle, t’enfrontes directament amb les necessitats quotidianes de la gent, mentre que a l’IEB la gestió és més estratègica i enfocada al sector cultural. En ambdós casos, es tracta d’escoltar, gestionar recursos i intentar millorar les coses», conclou.
