Es compleixen 25 anys des que l’artista mallorquí Lluís Fuster va decidir recuperar les teules pintades, una expressió fonamental de l’arquitectura popular de l’illa que havia caigut en el desús. Aquesta intervenció, situada al seu estudi del carrer Set Cantons de Palma, va traslladar al nucli urbà una tradició que històricament ha tingut el seu focus principal a la serra de Tramuntana, especialment a Sóller i Fornalutx. L’acció de Fuster no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en un corrent de recerca i posada en valor d’un patrimoni visual que fusiona l’artesania amb el simbolisme popular.
Origen i evolució d’una tradició multisecular
La pràctica de decorar els voladissos de les teulades a Mallorca té unes arrels històriques profundes. Segons la documentació existent, aquesta tradició es remunta, com a mínim, al segle XVI. La peça més antiga que es conserva està datada de l’any 1525, mentre que el final d’aquesta producció original es fixa al voltant de 1889.
Aquestes teules no eren simples ornaments; alguns estudis vinculen el seu origen i execució amb les influències musulmanes que van persistir en la cultura constructiva de l’illa. Els motius utilitzats es caracteritzaven per la seva senzillesa, centrant-se en elements de la natura com el sol i la lluna, a més de representacions de plantes, animals o motius geomètrics. Tècnicament, es realitzaven amb vermell almagre, aplicat directament sobre la ceràmica o mitjançant la tècnica al fresc sobre una capa de calç. Una dada rellevant que defineix la seva escala és que el dibuix acostumava a correspondre a la mida del pam de la mà del mestre d’obres, conferint una dimensió humana i personal a cada unitat.
La recerca acadèmica sobre el patrimoni popular
Més enllà de la pràctica artística de Fuster, la preservació de les teules pintades ha estat objecte d’un intens estudi acadèmic per part de diverses investigadores i experts. Francesca Tugores Truyol, per exemple, va documentar el 2012 el primer cas d’aquestes peces a la ciutat d’Inca, un fet que va permetre ampliar el mapa d’aquest patrimoni més enllà de la vall de Sóller.
Així mateix, la conservació d’aquests elements ha generat literatura científica específica. Clara Isabel Matheu Vaquer va analitzar els reptes de la seva preservació en el seu treball sobre el cas de Sóller, i juntament amb Jaume Pinya, ha estudiat exemples concrets com les teules de Can Xoroi a Fornalutx. Altres autors clàssics en aquesta matèria inclouen Jaume Coll Conesa, qui ja el 1977 publicava sobre la decoració a la Tramuntana, i la col·laboració entre J. Busquets i J. Mascaró, que el 1964 van explorar les teules amb inscripcions aràbigues.
Reinterpretació contemporània i teixit artístic
La intervenció de Lluís Fuster al seu estudi de Palma —espai on també s’ubica El Mirador— va sorgir arran d’una reforma de la façana de l’edifici amb el vistiplau de la propietat. No obstant això, Fuster comparteix aquest interès per la tradició amb altres creadors contemporanis que han buscat reinterpretar aquests codis visuals. Entre els noms que han treballat al voltant d’aquest concepte hi figuren Luis Castaldo, Jaume Piña, Paco Lorente o José María Sicilia.
Aquesta suma d’esforços, tant des de l’acadèmia com des de la creació artística, ha permès que una tècnica decorativa que es considerava quasi oblidada torni a formar part del paisatge urbà i de la memòria col·lectiva mallorquina.
