Lluís Llort visita Palma per presentar Demolició, la seva quinzena novel·la, en el marc del Febrer Negre. L’acte tendrà lloc a Quars Llibres el divendres 14 de febrer a les 19 h i comptarà amb la presència de Sebastià Bennasar com a presentador. Amb una trajectòria consolidada en el gènere negre, Llort aborda en aquesta obra temes polèmics i actuals, com la presumpció d’innocència i el poder de les xarxes socials en la destrucció de reputacions. PROGRAMA FEBRER NEGRE 2025.
Demolició, una novel·la guardonada
L’autor explica que Demolició va romandre un temps al calaix abans de veure la llum. “Vaig tenir certs dubtes de publicar-la per la temàtica, que és delicada”, comenta. La novel·la narra la història d’un professor universitari acusat de violació, explorant les repercussions socials i mediàtiques del cas.
Un dels punts clau de la novel·la és la crítica a l’impacte de les xarxes socials en els processos judicials. “Es poden destruir vides des de l’anonimat, sense que es respecti la presumpció d’innocència”, alerta.
Amb aquesta obra, Llort ha guanyat el darrer Premi LH Confidencial, convertint-se en el primer autor a obtenir aquest reconeixement amb un original en català. “Sempre s’havia atorgat a novel·les en castellà, però vaig decidir presentar-m’hi i ho vaig encertar”, explica. El jurat, exigent i amb un ampli coneixement del gènere, va destacar Demolició com una obra contundent i actual.
L’atracció pel gènere negre
Llort confessa que va descobrir que escrivia novel·la negra gairebé per casualitat. “Sempre havia incorporat elements foscos en les meves històries, però no en tenia consciència fins que Sebastià Bennasar va incloure una de les meves obres en un recull de novel·la negra catalana”.
Per a ell, el gènere negre és atractiu perquè permet abordar qualsevol temàtica amb un element d’intriga. “No em fascina el procediment policial, m’agrada més jugar amb personatges normals en situacions extremes”, explica. A Llort li interessa retratar com persones corrents reaccionen davant circumstàncies extraordinàries, posant a prova els seus límits morals i emocionals.
Les seves influències i llibres que el marquen
Llort es considera un lector eclèctic i menciona obres com El perfum de Patrick Süskind i autors com Don Winslow o Edward Bunker com algunes de les seves influències. “No m’agrada gaire el procediment policial, prefereixo històries on es treballi la moralitat i els conflictes interns dels personatges”, explica.
També recorda Herencias colaterales, una de les seves obres en castellà, inspirada en un cas real d’un home que va signar un contracte vitalici amb una dona gran i va morir abans que ella. “A partir d’aquesta idea vaig construir una novel·la on una família es planteja matar una anciana per quedar-se el seu pis”, comenta. Llort considera aquesta una de les seves obres més impactants, per la manera en què aborda la cobdícia i els conflictes familiars.
Escriure per matar el temps i molts personatges
Llort admet que escriure li serveix per canalitzar pensaments i, d’alguna manera, “matar el temps i molts personatges”. “M’ho passo molt bé escrivint i experimentant amb històries on el lector pugui veure’s reflectit, encara que sigui en situacions extremes”, diu. No veu l’escriptura com una forma de patiment, sinó com un procés creatiu que el diverteix i el manté actiu.
La influència del true crime i la documentació
Tot i que el true crime ha guanyat popularitat, Llort prefereix la ficció. “Em document per necessitat, però el que m’agrada és inventar-me històries”, diu. “El true crime pot ser fascinant, però jo prefereixo explorar el que passa dins la ment dels personatges”, assegura.
Noves obres i perspectives
Llort ha publicat recentment Un assassí, un relat sobre un sicari de barri que genera empatia en els lectors. “Ha coincidit en el temps amb Demolició i potser una ha trepitjat l’altra”, comenta.
Ara mateix es troba en una pausa creativa. “No tinc res entre mans, però qualsevol dia sorgirà una idea i em posaré a escriure”, diu. Llort insisteix que per ell l’èxit no es mesura en vendes ni premis, sinó en la satisfacció personal d’escriure històries que li agraden. “No faig promocions ni estic a xarxes socials. Escric per plaer, i quan una novel·la està acabada, ja no és meva, és del lector”, conclou.
Foto de Oriol Duran
