Els dos autors escriuran un text teatral a partir dels seus projectes “Dama Dicta-dura” i “Chocolate”
Lluki Portas, amb el projecte Dama Dicta-dura i Rafel Gallego, amb el projecte Chocolate són els dos autors seleccionats per dur endavant les residències de 2022 del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub, amb la col·laboració del Teatre Principal de Palma. Els seus projectes han estat els triats per dur endavant la residència, que consistirà en l’escriptura d’un text teatral durant els mesos d’abril a setembre en el cas de Portas, i de maig a octubre en el de Gallego, que seran estrenats en format de lectura dramatitzada dins la programació del IX Torneig de Dramatúrgia-Festival de la Paraula, el darrer trimestre de 2022. Durant tota la residència, els autors comptaran amb la figura d’un tutor/ra, que els acompanyarà durant tot el procés de creació, a través de monitoratges digitals i presencials. A més, durant la temporada, els residents participaran en les diverses activitats paral·leles que s’organitzaran al voltant del projecte i que coordinarà Catalina Florit.
DAMA DICTA-DURA, el projecte de Lluki Portas
El projecte de dramatúrgia de Lluki Portas, Dama Dicta-dura, parteix d’un personatge central, Carmen Polo, la dona del dictador Francisco Franco. La dona que més va influenciar al gran feixista i que va morir tranquil·lament, sense ser jutjada, als 88 anys. A través de la figura de Polo, Portas proposa endinsar-se en les temàtiques que segueixen vigents en aquest món estrany i de descol·locació i en que, segons sosté l’autora, les dretes i les esquerres estan desdibuixades, i fins i tot, a moments s’han canviat els papers. I mentre les dues forçes es barallen, afirma Portas, “tot el món està sotmès a les estratègies propagandístiques i mediàtiques que xuclen discursos i imatges que desinformen la població”. La proposta de l’autora mallorquina s’enllaça amb altres dos projectes que desenvolupen la dramaturga xilena Paulina Sepúlveda i la portuguesa Julieta Aurora Santos, en el seu cas, sobre les dones del dictador Augusto Pinochet i António de Oliveira.
CHOCOLATE, la proposta de Rafel Gallego
La proposta de Rafel Gallego parteix del llibre Ahir enterràrem un nin a Ciutat. Vida i mort de Chocolate (1965-1978) de Tomeu Canyelles. José Esteves de la Concepción, Chocolate, tenia només tretze anys quan el van trobar mort, l’any 1978, a la zona que ara ocupa el Parc de la Mar de Palma. La versió oficial és que el nin va ser víctima d’una sobredosi, però ningú es va ocupar mai de verificar aquesta teoria. Pertanyia a una família humil i immigrant de gitanos portuguesos; però no era un nin del carrer que complís amb els arquetips. En el breu període que va viure a Palma, i en bona part gràcies a la seva veu prodigiosa, es va convertir en una mena de jugueta per alguns dels músics bohemis que transitaven la nit dels 70; en activista incidental i ocupant de sa Dragonera quan els hippies i ecologistes decidiren salvar l’illot de les urpes de l’urbanisme salvatge; en estrella sorprenent del concert Selva Rock, en habitual dels locals on es concitava part de la cultura o la contracultura d’una societat que canviava a tota marxa, o protagonista ocasional de les nits de Deià de la mà de Kevin Ayers i Daevid Allen, dos mites de la psicodèlia. Segons afirma Gallego, tot i ser una mena de creuament entre un Tom Sawyer urbà, Oliver Twist i el Zelig de Woody Allen, local i a petita escala, “Chocolate és un gran desconegut per a la immensa majoria que, a més, se’ns apareix ara com un fantasma que representa la innocència d’uns ideals que es van diluir amb el temps; una metàfora de la mort de les utopies que havien de destruir aquell món i crear-ne un de nou, més bell; d’una oportunitat perduda, plasmada en una sèrie de personatges – del món de la música, la política o l’ecologisme – que es deixaren fagocitar pel sistema”.
Aquestes són la quarta i la cinquena residències d’escriptura teatral que acull el Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub, gràcies al conveni i suport del Teatre Principal de Palma. La primera va tenir a Manel Serrano com a autor resident -amb la tutoria de la dramaturga Clàudia Cedó- durant la qual va escriure el text Jutipiris, que s’estrenà com a espectacle dins la programació del Festival de la Paraula de 2021-2022. La segona va ser la residència de Toni Lluís Reyes amb el text Llibertat Nerea González -que va comptar amb el dramaturg Jordi Casanovas com a tutor- i la tercera Agnès Llobet, amb el text Arribar a Orió i Joan Carles Bellviure com a tutor. Ambdos textos es van estrenar com a lectura dramatitzada dins la programació del VIII Festival de la Paraula.
