El fenomen del teatre musical global sovint passa de llarg de les insularitats, reservant els grans muntatges per a les capitals continentals. Aquesta inèrcia es trenca el pròxim 27 de febrer, quan l’Auditorium de Palma aculli, per primera vegada a la història de l’illa, la producció oficial de ‘El Fantasma de la Ópera’. Es tracta de l’adaptació signada per la productora LETSGO en col·laboració amb Amigos Para Siempre (APS), que aterra a Mallorca després de tancar temporada a Barcelona amb 130.000 espectadors i un registre d’entrades exhaurides. L’estada a l’illa serà breu, limitant-se a funcions fins al 8 de març.
Aquesta arribada no és un fet aïllat, sinó que respon a una estratègia de descentralització de les grans produccions impulsada per l’aliança entre Andrew Lloyd Webber i Antonio Banderas. Sota el paraigua d’APS, l’objectiu empresarial és clar: explotar el mercat hispanoparlant —un dels de major creixement global— amb productes llicenciats d’alta factura tècnica. Palma es converteix així en una plaça estratègica dins d’aquesta gira, que busca replicar l’èxit assolit al West End i Broadway, on l’obra original acumula 160 milions d’espectadors des de 1986.
Una relectura tècnica i artística premiada
La proposta que es podrà veure a Palma no és una rèplica polsosa del muntatge dels vuitanta, sinó una versió dirigida per Federico Bellone, que ha optat per una posada en escena que busca mantenir l’esperit gòtic original amb una nova factura. La direcció musical recau en Julio Awad, guardonat amb el Premi Talía 2024 per aquesta tasca, mentre que la direcció musical en gira està a càrrec de Miquel Tejada.
Un dels punts on la producció posa l’accent és en l’apartat visual. El disseny de vestuari, obra de Chiara Donato, ha estat reconegut amb el Premi del Públic Broadway World Spain, un indicador que l’estètica continua sent un pilar fonamental per a la fidelització de l’audiència en aquest gènere. Per la seva banda, Silvia Montesinos assumeix la responsabilitat de la direcció resident i la traducció de les lletres, adaptant el llibret original de Richard Stilgoe i el mateix Webber al castellà.
Protagonisme compartit i elenc vocal
L’estructura narrativa de l’obra, basada en la novel·la de Gaston Leroux de 1910, pivota sobre la tensió entre el geni torturat i la musa emergent. En aquesta versió, el paper d’Erik (el Fantasma) és interpretat per Daniel Diges, un habitual del gènere (Los Miserables, Kinky Boots), mentre que la soprano Ana San Martín (Mar i Cel, El Médico) encarna a Christine Daaé. Lluny de ser un simple objecte de desig passiu, el personatge de Daaé requereix una exigència vocal i interpretativa que sosté gran part del pes dramàtic de la funció.
El triangle el tanca Rubén López com a Raoul Chagny. La producció també compta amb un elenc de suport sòlid, on destaquen les figures femenines que vertebren la jerarquia de l’òpera fictícia: la soprano Marta Pineda com a Carlotta, la prima donna desplaçada; Isabel Malavia com a Madame Giry, l’enigmàtica acomodadora; i Sofía Esteve com a Meg Giry. Els propietaris del teatre són interpretats per Enrique R. del Portal i Eduardo Santamaría.
El Fantasma de la Ópera
Més enllà de l’espectacle, El Fantasma de la Ópera planteja una reflexió sobre l’art, l’aparença i el control. La història de la figura emmascarada que exerceix un regnat de terror des dels soterranis de l’Òpera de París serveix de vehicle per a una partitura que inclou temes ja integrats en l’imaginari col·lectiu com La música de la noche o Carnaval.
Aquesta producció arriba a l’Auditorium com una validació de la capacitat de Palma per acollir muntatges de gran format, tot i les complexitats logístiques que implica la insularitat. LETSGO, coneguda per experiències immersives i sagues com The Hole, sembla apostar aquí per un classicisme renovat, allunyant-se del format de cabaret per abraçar l’opereta rock simfònica.
La brevetat de l’estada, tot just deu dies, suggereix una prova de foc per al mercat cultural mallorquí: comprovar si la demanda local pot absorbir l’oferta d’una superproducció internacional en un període de temps concentrat.
