L’Obra Cultural Balear ha enviat als representants de les Illes Balears al Congrés dels Diputats diverses esmenes per afinar la Proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme i dels drets dels ciutadans davant les institucions de l’Estat. L’acció busca blindar el plurilingüisme i permetre que qualsevol persona pugui relacionar-se jurídicament i administrativa amb els organismes estatals en la llengua oficial que triï, amb independència d’on tinguin la seu.
Reformes en l’àmbit de la justícia i l’educació
El document incideix en una quinzena de normatives per adaptar-les a la realitat plurilingüe. En l’àmbit judicial, l’entitat suggereix modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial per establir que les actuacions orals i escrites puguin fer-se en la llengua pròpia autonòmica, assegurant que els jutges adoptin les mesures pertinents per garantir el dret d’opció lingüística i evitar la indefensió. També es plantegen canvis a la Llei del Tribunal del Jurat, exigint als membres del jurat un coneixement suficient de la llengua pròpia de la comunitat autònoma on radiqui l’òrgan.
Pel que fa a l’educació, s’insta a modificar la Llei orgànica 2/2006 perquè els territoris amb llengua cooficial puguin establir legalment que aquest idioma sigui utilitzat com a llengua vehicular i d’aprenentatge, garantint també l’ensenyament del castellà segons criteris pedagògics.
Canvis en l’administració i el consum
Dins de l’administració general, les aportacions subratllen el dret de les persones interessades a presentar documents i obtenir testimonis en la llengua cooficial preferida, independentment de la llengua en què es tramiti l’expedient. En l’àmbit del consum privat, s’assenyala que les empreses amb més de deu treballadors hauran de disposar de personal capacitat per atendre la ciutadania, de forma presencial o a distància, en la llengua oficial escollida.
Un tràmit decisiu abans d’esgotar la legislatura
La proposició original va ser introduïda per més d’una vintena de diputats i va superar la presa en consideració al desembre amb el suport de la majoria parlamentària estatal. L’Obra Cultural Balear espera que els grups polítics incorporin aquestes demandes durant la tramitació per consolidar els drets lingüístics abans que acabi el cicle polític actual. L’associació reafirma així la seva tasca en la protecció del català, d’acord amb el marc establert per l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística.
