Els grups polítics PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i Coalició per Mallorca han registrat una moció conjunta per al ple d’aquest dijous amb l’objectiu de formalitzar el suport institucional del Consell de Mallorca al Correllengua Agermanat 2026. Aquesta iniciativa, impulsada per l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua, pretén estendre la promoció de l’ús social del català a diversos territoris de parla comuna. El coordinador de l’associació juvenil, Pere Pau Muñoz, ha acompanyat els representants de les tres formacions en la presentació d’una proposta que cerca posar en valor el patrimoni cultural i la participació ciutadana davant el context polític actual de l’illa.
Un projecte de cohesió territorial i lingüística
El Correllengua Agermanat 2026 s’ha projectat com un esdeveniment que transcorre entre el 19 d’abril i el 5 de maig. L’itinerari previst connecta diferents municipis i territoris amb la finalitat de reforçar els vincles culturals a través de la llengua. En el cas concret de Mallorca, els actes centrals estan programats per als dies 2 i 3 de maig, dates en les quals s’espera la implicació de centres educatius, entitats civils i la ciutadania en general.
La moció presentada destaca la trajectòria històrica d’aquesta iniciativa a l’illa, que es remunta a l’any 1995. Segons el text registrat, el Correllengua no és només una activitat esportiva o festiva, sinó un instrument per a la normalització lingüística i un espai de trobada que fomenta la convivència en un entorn de diversitat. Les formacions d’esquerres i mallorquinistes insisteixen que la tasca de Joves de Mallorca per la Llengua ha estat fonamental per mantenir la transmissió generacional del català en l’esfera pública.
El sentit polític de la moció conjunta
L’acord entre el PSIB, MÉS i Coalició per Mallorca respon a la voluntat de blindar el suport institucional a entitats que treballen pel foment de la llengua pròpia. El conseller socialista Joan Méndez ha defensat que la iniciativa contribueix a la cohesió social i al sentiment de comunitat, definint l’esdeveniment com un espai intergeneracional. Des del grup socialista s’ha apel·lat al consens del ple per aprovar una mesura que consideren necessària per contrarestar discursos que qüestionen la unitat de la llengua o el seu ús social.
Per la seva banda, Biel Payeras, representant de MÉS per Mallorca, ha incidit en el valor de la mobilització juvenil com a eina de preservació de la identitat i la memòria col·lectiva. El grup sobiranista vincula directament l’èxit d’aquestes iniciatives amb la capacitat de la societat civil per articular respostes davant el que consideren retrocessos en drets i llibertats vinculats a la cultura pròpia. Payeras ha instat la institució insular a implicar-se de manera activa en la logística i el reconeixement de les activitats previstes per al maig de 2026.
Crítiques a la gestió del govern insular
La presentació de la moció també ha servit per analitzar la situació política al Consell de Mallorca. Antoni Salas, de Coalició per Mallorca, ha assenyalat la importància de Joves per la Llengua com un agent d’integració social en un context de creixement poblacional constant a les Illes Balears. Durant la seva intervenció, Salas ha qüestionat les polítiques lingüístiques derivades dels acords de govern entre el Partit Popular i Vox, acusant l’executiu de fer servir la llengua catalana com a “moneda de canvi” en les seves negociacions polítiques.
La votació d’aquest dijous determinarà si el Consell de Mallorca assumeix com a propi el compromís amb el Correllengua Agermanat 2026 o si, per contra, el projecte haurà de dependre exclusivament de l’autogestió de les entitats organitzadores i el suport dels municipis que s’hi vulguin adherir.
