El concert de Lori Meyers amenaçat des de ben prest per les inclemències climàtiques del dia, era l’acte d’inauguració del cicle «Nits a Bellver» que tenia per objecte encalentir els motors del Mallorca Live Festival 2024 que comença avui mateix, va poder-se dur endavant i aguantar fins el final.
I tanta sort que així va ser, perquè els menys de 400 privilegiats i privilegiades que ens reunirem al castell de Bellver varem poder gaudir d’una nit màgica i d’un concert acústic excels d’un dels grups indie espanyols més reconeguts i reconeixibles del panorama musical.
Com tots els grans esdeveniments, inclús els protagonitzats per un ambient més íntim i personal, com n’era el cas, es feia esperar. Però Bruno Roth DJ es va encarregar d’escurçar aquesta sensació d’espera mentre els assistents que cobríem el passeig de ronda del castell veiem caure el Sol rere els dentells de la murada en una imatge que poc a poc ens preparava per una nit màgica.
Després de prendre seient en un pati d’armes convertit en escenari pacífic de llums de colors vius que es balancejaven pels arcs gòtics de marès creant una sensació de mar en calma en una nit d’estiu, Alanaire entrà en escena. Només la guitarra, el teclat i la veu. Un autèntic descobriment per qui escriu i magnífiques creadores del clima ideal per, amb permís de les gotes d’aigua que jugaven a enganar, donar pas als protagonistes de la nit.
Els integrants més veterans de Lori Meyers, agafaren guitarra acústica, maraca i caixa. Comencen a sonar els acords de «Luces de Neon» i una a una interpretaren les versions més personals i vertaderes a veu descoberta de totes els seus grans èxits. Com ens digué el sempre carismàtic líder de la banda, Noni, un concert «sin trampa ni cartón».
Sempre amb l’atenta mirada al cel i demanant a algun ent màgic que no passés de les quatre gotes, el públic no va poder returar les ganes de cantar, aplaudir i corejar els himnes mítics del grup. No varen faltar els clàssics com «El tiempo pasarà», «Mi realidad», «Alta fidelidad», o més moderns com «Simpre Brila el sol» o «Hacerte volar». Tot en versions més tranquil·les del que segur que ens trobarem demà divendres.
Però que no varen ser suficient per calmar les ganes immenses de Festival del públic que, sense dubtar-ho ni un segon, rompérem tots els protocols i acabàrem deixant-nos la veu, el cos i l’ànima per cantar, ballar i compartir aquell batut acompanyats per un grup que envelleix encara millor que el vi. Gràcies MLF per aquesta nit màgica que ens ha deixat amb unes ganes boges de festival a hores d’obrir les portes de la seva setena edició.