El curtmetratge documental Los días azules, dirigit pel cineasta mallorquí Javier García Lerín, ha estat doblement guardonat al Festival de Màlaga 2026. La producció, que compta amb la participació d’IB3, ha obtingut el Premi del Públic i el Premi del Jurat al millor curt documental, consolidant una proposta que s’allunya de l’artifici per centrar-se en la quotidianitat i la memòria familiar.
Un retrat sobre la cura i el pas del temps
L’eix central de Los días azules és Julia, mare del director i perruquera jubilada. La peça documenta la seva rutina postlaboral, articulada al voltant de la cura de l’entorn, l’atenció a les seves amigues —a qui continua arreglant els cabells— i, de manera destacada, la relació amb el seu net. La narrativa s’activa a partir d’un incident de salut: un matí, després d’una de les nits que Julia passa a casa del seu net, la protagonista manifesta la creença d’haver patit un ictus.
Aquest fet actua com a catalitzador del relat. Lluny de buscar el dramatisme mèdic, la pel·lícula es construeix des de la proximitat i l’observació dels vincles familiars. El rodatge es va iniciar tot d’una, només dues setmanes després d’aquest episodi, capturant la fragilitat i la resiliència d’una dona que ha dedicat la seva vida al servei i als altres.
La trajectòria de Javier García Lerín
Javier García Lerín (Mallorca, 1978) signa amb aquesta obra la seva primera incursió en el format de curtmetratge cinematogràfic. Realitzador, guionista i editor amb un recorregut consolidat en televisió, publicitat i videoclips, Lerín ja va destacar amb el seu debut en el llargmetratge documental, Els ulls s’aturen de créixer (2018). Aquella obra va rebre l’atenció de la crítica i de plataformes especialitzades com Filmin, on va ser un dels títols referents de l’any en la seva categoria.
Actualment, el director compagina l’èxit de Los días azules al Festival de Màlaga amb la preparació del seu segon llargmetratge documental, titulat La edad del Sol. El reconeixement a Màlaga referma una línia de treball que prioritza el context intel·lectual de la vivència personal i la documentació de la realitat més immediata.
El valor del documental de proximitat
L’obtenció simultània dels premis del jurat i del públic posa de manifest la capacitat de la cinta per connectar amb l’espectador des d’una vessant humana, sense necessitat de recórrer a hipèrboles. La història de Julia no és només una crònica biogràfica, sinó una anàlisi visual sobre com les estructures familiars gestionen la vellesa i la por a la malaltia. La participació d’IB3 en el projecte subratlla la rellevància d’aquestes narracions d’arrel local que aconsegueixen transcendir el territori mallorquí per competir en certàmens d’abast estatal.
