La gala dels 40 anys dels Premis Goya, celebrada a Barcelona, ha confirmat el pes de les noves narratives amb el triomf de Los Domingos. El drama dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, que explora les tensions familiars arran de la decisió d’una menor d’ingressar en un convent de clausura, ha estat la gran guanyadora de la nit en recollir cinc dels tretze guardons als quals optava, incloent-hi les categories de millor pel·lícula, direcció i guió original.
L’ascens de les directores i la fi de l’excepcionalitat
L’èxit de Ruiz de Azúa no ha estat l’únic apunt destacat en clau femenina. La cineasta basca, en recollir les seves estatuetes, ha recordat la història dels premis per contextualitzar la seva victòria: fins ara, només tres dones (Isabel Coixet, Pilar Miró i Icíar Bollaín) havien guanyat el Goya a la millor direcció en quatre dècades. Aquesta dada subratlla una obertura en l’accés a les grans categories que s’ha refermat amb el premi a millor direcció novell per a Eva Libertad per Sorda.
Amb aquest reconeixement, Libertad se suma a una llista de directores novells que han dominat aquesta categoria en els darrers sis anys, com Clara Roquet o Carla Simón, consolidant una tendència que ja no es pot considerar anecdòtica sinó estructural en la indústria actual.
Protagonistes i excel·lència tècnica
En l’apartat interpretatiu, Patricia López Arnaiz s’ha alçat amb el Goya a la millor actriz protagonista pel seu paper a Los Domingos, mentre que Nagore Aranburu ha rebut el de millor actriu de repartiment. Per la seva banda, el veterà José Ramón Soroiz ha estat reconegut com a millor actor protagonista pel seu treball a Maspalomas, dirigida per José María Goenaga i Aitor Arregui.
Mentre Los Domingos capitalitzava els premis artístics, la producció Sirat ha dominat l’apartat tècnic. La cinta, que representarà Espanya als Oscar, ha sumat sis premis, entre els quals destaquen millor fotografia (Mauro Herce), muntatge, direcció artística i so, aquest darrer a càrrec de l’equip format per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas.
Un altaveu per a la realitat internacional
Més enllà dels premis, la gala conduïda per Rigoberta Bandini i Luis Tosar ha servit de plataforma per a posicionaments sobre la situació geopolítica. El president de l’Acadèmia, Fernando Méndez-Leite, ha aprofitat el seu discurs de celebració dels 40 anys de la institució per assenyalar la “degradació” dels drets humans a escala global, fent referència explícita al genocidi de Gaza, la persecució de dissidents als Estats Units i la repressió de les dones a l’Iran i l’Afganistan.
Aquest compromís ha estat refermat per l’actriu nord-americana Susan Sarandon, qui ha rebut el Goya Internacional. Sarandon ha vinculat la seva carrera professional amb la seva faceta com a activista, agraint la “lucidesa moral” de les intervencions de la nit en un context de violència internacional. Per la seva banda, el Goya d’Honor ha recaigut en el cineasta i escriptor Gonzalo Suárez, de 91 anys, qui ha definit el cinema com “l’últim reducte per somniar desperts” davant l’avanç de les intel·ligències artificials i les xarxes socials.
Foto: ©Miguel Córdoba
