L’escriptor i filòsof Jorge Freire presenta Los extrañados, un assaig on reflexiona sobre el desarrelament i la sensació d’estranyesa. A través de les vides de quatre autors —P.G. Wodehouse, José Bergamín, Vicente Blasco Ibáñez i Edith Wharton— Freire explora com la sensació de no pertinença ha influït en les seves vides i carreres.
Quatre vides marcades per l’estranyesa
Los extrañados centra la seva atenció en quatre escriptors de contextos diferents, però units per un sentiment d’exclusió que els acompanya. Segons Freire, aquest sentiment de viure “a la intempèrie” porta els protagonistes a prendre decisions i adoptar actituds poc convencionals, convertint-se així en exemples d’allunyament de la norma social.
Jorge Freire introdueix aquesta reflexió en el pròleg, en què defineix l’estranyesa com un sentiment universal. Aquesta sensació, apunta l’autor, pot aparèixer en qualsevol moment de la vida i es manifesta com una mena d’inadaptació amb l’entorn immediat.
Wodehouse: el geni de l’humor britànic en el punt de mira
P.G. Wodehouse, conegut pel seu humor anglès i la seva popularitat en el món literari, és un dels protagonistes d’aquesta obra. Durant la Segona Guerra Mundial, l’escriptor va acceptar fer una retransmissió radiofònica per al públic nord-americà, fet que va despertar polèmica al Regne Unit. L’episodi va canviar la seva vida i el va portar a l’exili als Estats Units, on va passar els últims anys.
Freire es pregunta com un personatge amb un perfil aparentment inofensiu es va veure immers en un escàndol polític, essent tractat com un “apestat” en el seu propi país.
Bergamín: el poeta madrileny i la seva postura abertzale
José Bergamín, poeta i assagista espanyol, també és un dels perfils analitzats en el llibre. Tot i que va néixer en una família acomodada i tradicional, Bergamín va adoptar postures polítiques contràries al règim franquista. Durant els darrers anys de la seva vida, va simpatitzar amb el moviment abertzale, fet que va provocar incomoditat en l’Espanya de la Transició.
Jorge Freire examina aquesta trajectòria vital, marcada per una “voluntat d’exili” en un moment de grans canvis socials i polítics.
Blasco Ibáñez: l’èxit i la distància amb Espanya
Vicente Blasco Ibáñez, considerat un dels escriptors espanyols més populars de la seva època, va aconseguir gran reconeixement a nivell internacional, especialment als Estats Units. No obstant, va mantenir una relació tensa amb Espanya, on les seves idees republicanes i anticlericals el van portar a l’exili en diferents ocasions.
Freire explora la paradoxa d’aquest autor, qui va assolir l’èxit a l’estranger mentre experimentava dificultats per ser acceptat en el seu propi país.
Edith Wharton i l’exili personal
La figura de Edith Wharton, primera dona en guanyar el premi Pulitzer, completa el grup de personatges analitzats per Freire. Després d’un matrimoni infeliç, Wharton va viatjar a Europa, on es va involucrar en els cercles literaris i socials de l’època. Segons Freire, aquesta decisió va ser una mena d’“exili domèstic” que va marcar la seva vida i obra.
A diferència d’altres dones de la seva època, Wharton no va abandonar el seu entorn, sinó que va transformar la seva llar en un espai de refugi personal.
Una reflexió sobre la no pertinença
Los extrañados es presenta com una obra que, més enllà de les biografies, ofereix una reflexió sobre el sentiment de no encaixar en la societat. Per Jorge Freire, aquests quatre escriptors van viure experiències que els van portar a allunyar-se dels seus respectius entorns. Aquesta distància va esdevenir una forma de “viure amb l’estrany” dins d’ells mateixos.
Amb aquest assaig, l’autor convida a repensar la sensació de desarrelament i la necessitat d’acceptar la diferència com una part inherent de l’experiència humana.
