Ahir a la nit Goodfellows va presentar Love Themes Vol. I a La Movida. Sis anys sense trepitjar l’escenari i poques novetats, quina sort. El grup va fer un repàs del seu repertori: una a una varen caure Virginia, Mary Ann i fins i tot Si no estás.
Escenari compartit i retorns
En un moment donat, el grup va recuperar el seu primer bateria, José Oliveras, per dues cançons. El deliri va arribar poc abans del primer bis, quan el públic, convidat prèviament, va envair el minúscul escenari de La Movida per cantar amb el grup.
Formació i energia en directe
Goodfellows —o el que és el mateix: Tomàs Forns (guitarres i veus), Pepo Granero (baix i veus), Miguel Gibert (bateria), Biel Palmer (veu) i David Cladera (guitarres i veus)— ho varen donar tot. La darrera cançó, ja asseguts.
Una nit de música viva
Goodfellows varen sonar, varen fer power pop, rock de garatge o el que li volgueu dir: un directe ple d’acoples, sortides de so i frescor. Per davant del «gilipollas del reggaeton», tributs, gent que celebra el seu quarantè aniversari quan fa 39 anys que hauria d’haver-se retirat i altres merdes del segle XXI, escoltar la música viva, fresca, imborrable i perdurable dels Goodfellows et fa sentir viu, i et fa creure que la música encara té futur.
La música com a festa
Goodfellows és el grup que voldries tenir al saló de ca teva quan fas una festa, perquè ells en si, la seva música, és una festa: ritme, cor, passió i aquell so que et transporta al millor de la música. I acaba el concert i et xiulen les oïdes. Quant de temps sense aquesta sensació.
Un retorn llargament esperat
Goodfellows han tardat sis anys a tornar a tocar. Ahir varen presentar un disc de temes d’amor, Love Themes Vol. I, sense cap lenta.
