Filla del guitarrista, cantautor i productor Tolo Servera, i germana del músic i actor Marc Servera, la jove Lucía Servera, amb només 17 anys, presentarà aquest pròxim desembre el seu primer àlbum, Side Effects. Criada en una família d’artistes, té clar el camí que vol seguir en un àmbit creatiu que, assegura, és on realment se sent plena. “Si no hagués nascut en una família d’artistes, d’alguna manera ho hauria acabat trobant, sento que és allò típic de: ‘Tinc alguna cosa a dins!’”, assegura Lucía.
El traçat d’un camí artístic
A una edat tan primerenca, la cantant, influenciada per artistes com Lizzy McAlpine o Maro, va començar a prendre consciència dels seus propis passos dins la indústria musical. “L’únic que em salvarà, i que pot salvar a un artista, és crear. La música va passar de ser un refugi a ser una manera d’entendre’m i d’aprendre a expressar-me”, afirma Servera.
En Marc Servera, germà de la jove, sempre ha estat el seu gran referent i té molt clar que vol seguir els seus passos. En acabar enguany el batxillerat, Lucía pretén estudiar arts escèniques i dedicar-se completament a l’art i a la música. “Pot ser que a la gent li vagi bé estar asseguda en una oficina, però a mi em costa molt. M’agrada molt el trajecte que ha fet el meu germà i vull dedicar-me completament a l’art”, comenta l’artista.
Un començament per tot alt
Lucía es va convertir en la participant amb més suport del públic de cara a la Final del Concurs Pop Rock de Palma 2024, aconseguint finalment el tercer lloc. La seva primera experiència sobre un escenari va ser precisament en aquest concurs, un moment que va marcar un abans i un després a la seva vida, al adonar-se que la música era molt més que un simple hobby. “Fins aquell moment només havia cantat a l’habitació. Jo vaig pensar: “Bé, igual no em seleccionen”, tampoc li vaig donar gaire importància, però al mateix temps sí que sabia que això era el que volia, poder compartir la meva música. Em vaig pujar a l’escenari amb el meu germà, igual si hagués pujat sola, m’hauria espantat una mica”, detalla Lucía.
El Pop Rock va suposar un punt d’inflexió en la vida i la carrera de la jove. “Mai havia estat en contacte amb altres persones que fessin això que no fos la meva família. M’encanta aprendre de gent que en sap més que jo i va ser genial perquè estàvem tots allà pel mateix. A més, com que jo era la més petita, tots em donaven consells. Em vaig emportar moltes coses que ni puc explicar”, manifesta la Servera.
Una veu compartida
El passat febrer, el Festival de Màlaga va presentar el curtmetratge Secretos de Familia, dirigit per Álvaro Lasso de la Vega i Jorge de la Cruz, en el qual Lucía i Marc Servera posen veu al seu tema Niña de la Luna. Una oportunitat que va arribar de manera natural, permetent als germans mostrar la complicitat que els defineix. “Al meu germà li van demanar que produís una cançó; va venir un estiu i em va proposar gravar la veu. Al gener ens van trucar per presentar-la i cantar en directe, i va ser llavors quan em vaig familiaritzar més amb ella. Tot va quedar molt en família”, detalla.
Somnis grans amb passos ferms
Totes les persones que viuen la música han tingut, des de molt petites, la fantasia de convertir-se en superestrelles i escoltar multituds corejant les seves cançons. “Crear un disc estava en algun lloc del meu cap, de petita era més un caprici de dir: “vull ser una rockstar”, però ara ja és una cosa seriosa, vull presentar una cosa ben feta”, confessa Lucía. Ara que la jove debuta amb el seu nou disc, és inevitable imaginar el seu futur dins la indústria. Molts artistes somien amb omplir grans estadis o col·laborar amb algun dels seus referents. “Ho he pensat moltes vegades i crec que començar és molt difícil; ser telonera d’algú ajudaria moltíssim. També és molt important tenir sort, perquè em dono compte que hi ha gent súper talentosa que no està als grans escenaris. És com, ostres, la gent que veiem tan famosa és bona, sí, però no són tots els bons artistes que haurien d’estar-hi”, confessa la Lucía.
El cicle d’una experiència enriquidora
Un procés creatiu té les seves pujades i baixades, els seus clars i els seus foscos. Side Effects, aquest primer projecte de la jove, li ha servit com una oportunitat per entendre de primera mà com és el procés de crear un disc, des de la composició fins a la producció, i li ha permès aprendre a afrontar els reptes que apareixen pel camí. “És molt diferent del que jo creia. Pensava que seria més divertit, perquè està genial la part en què et ve la inspiració, et surten les cançons i les escoltes per primera vegada. Però després toca estar a l’estudi durant hores escoltant-te a tu mateixa, la mateixa veu, la mateixa cançó, fins que arribes a preguntar-te si de veritat aquesta cançó és bona. Cal aprendre a conviure amb la incertesa: això sona bé,
això sona malament, i també cal saber fer descansos. És força contradictori amb l’espontaneïtat que sembla tenir el fet de treure cançons. Sense el meu pare i sense el meu germà, jo no tindria ni idea”, subratlla la cantant.
La carta de presentació de Lucía Servera
Aquest primer disc està compost per 10 cançons en anglès que estan completament lligades a un record, a un moment del passat que ha tingut repercussions en el present. “Les cançons són com els efectes secundaris d’aquests moments del passat, per això aquest títol”, relata la jove. Un projecte que reflecteix totes les influències que inspiren a Lucía Servera. Artistes com Lizzy McAlpine, Maro, Billie Eilish o Finneas formen part del seu univers musical i marquen de manera evident la forma en què la jove interpreta i dóna vida a les seves cançons. “Jo vull que el públic, en escoltar el meu disc, es quedi amb el que senti, òbviament. Intento no posar-me expectatives; crec que cada persona pot trobar algun punt amb el qual identificar-se. Em dono per satisfeta si els ajuda o els entreté, i si no els agrada, també està bé, que els serveixi per descobrir què no els agrada”, manifesta Servera.
El nom de l’àlbum ja avança l’idioma en què està creat. L’artista ha decidit desenvolupar tot el projecte en anglès. “Escric en anglès perquè escriure en la meva pròpia llengua em sembla súper difícil, admiro molt la gent que ho fa, perquè en el moment que escric en castellà em sona com a mundà, em costa molt trobar les paraules”, admet.
Un debut en viu ple d’emoció
El proper 4 de desembre, Lucía Servera presentarà el seu projecte Side Effects a l’emblemàtic Teatre Xesc Forteza de Palma. L’escenari es transformarà en el saló de l’àvia, recreant un ambient proper i íntim que permetrà reviure els petits capítols de la sèrie que va iniciar juntament amb el seu germà a les xarxes socials, Abuelita’s House Session, on interpretaven temes com Aquí tirao, ¿Qué coño ceno? o Uh Uh. “L’estètica d’estar tirat a casa, tot molt groc, marró… aquesta vibra m’agrada molt i em connecta amb l’acústic. Serà alguna cosa molt bona, jo gaudeixo un munt sobre l’escenari i espero que el públic també ho faci. Estem treballant molt perquè la gent vingui i pensi: ‘doncs han valgut la pena aquests cinc euros’”, conclou la artista.
