Que guapa va la gent a les gales de cinema. És igual la calor aferradissa insuportable. Ens havíem de vestir elegants. No hi havia per menys. El pati de la Misericòrdia també ho havia fet: redibuixant els espais als que l’organització ens tenia acostumats. Supòs que per albergar la gran demanda d’espectadors atrets pel gran reclam d’aquesta setzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. La combinació de Javier Bardem, Rodrigo Sorogoyen i Vicky Luengo era massa llaminera perquè ningú se la volgués perdre, i el pati va acabar demostrant que el cinema també obliga, de tant en tant, a replantejar la logística.
Quasi puntuals, els protagonistes i les autoritats feren camí per la catifa blava. L’unic que es sent són centenars de flaixos des de l’escenari apuntant i disparant a la primera filera com metralletes automàtiques mentre prenen seient. Pugen els mestres de cerimònies. La primera sorpresa de la nit ja havia arribat. Amb la baixa de darrera hora de Leonor Watling, va ser Júlia Colom qui assumí l’aperitiu musical de la gala. Una versió de la forana No, de Shakira, fins a convertir-la en una peça gairebé seva. Una reinterpretació delicada, igual que la seva versió de Madona.
Ja hem començat. Ja està acabant. La presència de la Reina, de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, i de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, convertia la gala en un dels actes institucionals més rellevants de l’estiu mallorquí. Però precisament això va cridar l’atenció: cap d’elles va intervenir. La seva participació es limità a l’entrega del premi Master of Cinema al compositor Alexandre Desplat, que sí va prendre la paraula per a declarar el seu afecte per Mallorca i recordar el vincle que manté amb l’illa.
En una cerimònia de ritme àgil i poques intervencions, els moments més memorables arribaren quan algú decidí sortir del guió institucional. Jaume Ripoll, director del festival, va reivindicar el paper de la cultura en temps convulsos reclamant una societat amb «menys cinisme i més empatia». Una apel·lació breu però prou contundent perquè ressonàs a la fila zero i més enllà del pati.
També encara hi hagué temps per a una altra sacsejada. En recollir el premi al millor curtmetratge balear, Júlia Castaño, va recordar la multitudinària manifestació de diumenge passat sota el lema Menys Turisme, Més Vida i afirmà que «tornarem a aixecar la veu i prendre els carrers tantes vegades com siguin necessàries fins a ser escoltats». Una frase que, durant uns segons, va convertir la gala de cloenda en quelcom més.
Finalment, els grans protagonistes de la nit, sortiren a presentar la darrera de Rodrigo Sorogoyen, El ser querido, amb Bardem i Luengo. Un film que respon a les expectatives que sempre aixeca el director i que no va deixar ningú indiferent.
Els mallorquins amants del setè art deim adeu a deu dies intensos de cultura que any rere any reafirmen que l’Atlantida Film Fest és molt més que un festival de cinema. És un espai de trobada entre creadors i públic, un aparador internacional que continua situant Mallorca al mapa cultural europeu i, alhora, un altaveu capaç de connectar les grans històries de la pantalla amb els debats que travessen la societat. Diversitat, reivindicació i ànima s’uneixen per segur fent de l’AMFF un referent cultural de la nostra illa. A per la dissetena!
