Franco Delle Donne, doctor en Comunicació per la Universitat Lliure de Berlín, publica Epidemia ultra (Ediciones Península), un assaig que traça la genealogia i l’expansió global dels moviments d’ultradreta des del final de la Segona Guerra Mundial fins l’actualitat. El llibre parteix del cas de Jean-Marie Le Pen el 2002 per construir una cronologia que inclou figures com Donald Trump, Viktor Orbán, Javier Milei o Marine Le Pen.
Amb una estructura dividida en quatre parts —incubació, símptomes, seqüeles i tractaments— Epidemia ultra proposa un recorregut per les formes de pensament, estratègies polítiques i contextos socials que han facilitat la propagació d’aquest fenomen a escala global.
Una cronologia que comença a França
El punt d’inici de l’assaig és el 21 d’abril de 2002, quan Jean-Marie Le Pen, líder del Front National, passa a la segona volta de les eleccions presidencials franceses amb el suport de 4,8 milions de vots. Aquesta situació, considerada inesperada i preocupant pel seu context, serveix a l’autor per il·lustrar com una ideologia ultradretana pot emergir en un sistema democràtic establert.
Malgrat la derrota de Le Pen davant Jacques Chirac, l’autor sosté que aquell moment va marcar un punt d’inflexió i no pas el final d’un perill. Segons ell, va ser l’inici d’una expansió lenta però persistent d’un conjunt d’idees basades en el rebuig a la immigració, la identitat nacional com a eina d’exclusió i la construcció d’un “altre” com a enemic intern.
L’expansió a Alemanya i més enllà
A partir del cas francès, Epidemia ultra se centra en altres exemples com el d’Alemanya amb l’ascens de l’Alternative für Deutschland (AfD). L’autor recorda que, malgrat la història del país, la formació ha passat de ser un partit marginal el 2013 a liderar les enquestes de vot a escala nacional el 2025. En aquest context, Delle Donne qüestiona la suposada “immunitat” de la societat alemanya davant moviments autoritaris.
També s’analitza el cas d’Espanya amb l’evolució de Vox, que ha passat d’una posició marginal a condicionar governs autonòmics, així com la irrupció de Chega! a Portugal. L’assaig recull altres casos d’Europa de l’Est com el de Viktor Orbán (Hongria), el partit PiS (Polònia) o Janez Janša (Eslovènia).
L’Amèrica de les dretes radicals
La segona part del llibre recorre les manifestacions d’aquesta “epidèmia” a Amèrica, amb referència a Donald Trump als Estats Units, Jair Bolsonaro al Brasil, Nayib Bukele a El Salvador i Javier Milei a l’Argentina. Aquest darrer cas, tractat amb especial detall per l’autor, s’emmarca dins del que anomena “paleolibertarisme”.
L’assumpció presidencial de Milei el desembre de 2023 s’analitza com un acte simbòlic carregat de significat polític: el seu discurs, centrat en la decadència, exemplifica segons Delle Donne el nucli retòric de les ultradretes actuals.
Una genealogia centenària
El llibre proposa una anàlisi històrica del pensament ultradretà, traçant-ne l’origen fins a la “revolució conservadora” de principis del segle XX. Es recupera la figura de l’intel·lectual Oswald Spengler i la seva obra La decadència d’Occident (1918) com a punt de partida del pensament que més endavant inspiraria moviments autoritaris.
També s’hi inclou una revisió del paper dels pensadors francesos que, en reacció al maig del 68, van elaborar els fonaments de la “nova dreta”. Aquest corrent resignificava la identitat nacional com a argument per a la marginació.
Una xarxa internacional de lideratges i discursos
En les parts centrals, Epidemia ultra apunta a la circulació global de discursos i estratègies entre moviments d’extrema dreta. L’autor cita trobades com la Conservative Political Action Conference (CPAC) com a espais de connexió internacional que permeten la revitalització i exportació de lideratges i idees.
També destaca el paper de les plataformes digitals i dels canals de comunicació alternatius en la difusió d’aquestes narratives, sense la necessitat d’intermediaris tradicionals com els mitjans de comunicació.
Crisi de representació i debilitament democràtic
El llibre insisteix en el paper de les disfuncions sistèmiques de les democràcies liberals a l’hora de facilitar l’ascens de la ultradreta. L’autor no només es fixa en l’“oferta” ideològica sinó també en la “demanda”: desigualtat creixent, frustració ciutadana, desconfiança institucional i por al futur.
En aquest context, Delle Donne defensa que les forces ultras han sabut aprofitar aquestes debilitats per presentar una alternativa basada en l’autoritarisme i la desigualtat.
Possibles respostes i límits dels “tractaments”
La quarta part del llibre es dedica a explorar les estratègies de resposta emprades fins ara: el cordó sanitari, la imitació del discurs ultra per part de partits tradicionals o l’aposta per la socialdemocràcia com a fre. L’autor no planteja receptes clares, però sí una necessitat de comprensió més profunda del fenomen.
A través de Epidemia ultra, Franco Delle Donne vol contribuir a entendre els mecanismes de propagació d’aquest moviment i generar eines per enfrontar-lo. El llibre parteix del pòdcast homònim i busca traslladar coneixement acadèmic a un públic ampli.
L’assaig rastreja l’evolució de la ultradreta com un procés llarg, globalitzat i en transformació constant, amb especial èmfasi en la seva dimensió cultural i simbòlica. Amb una perspectiva històrica i comparada, vol aportar una mirada crítica sobre el present polític i les seves derives autoritàries.
