Amb motiu de la presentació de La máscara habitada a la Fundació Miró Mallorca, UEP! Mallorca ha entrevistat la seva creadora, l’artista basca Mabi Revuelta. A través d’aquesta conversa, la pròpia autora explica els orígens, els referents i el procés creatiu d’un projecte que s’endinsa en l’espai de Son Boter per activar una lectura íntima, arqueològica i coreogràfica del llegat de Joan Miró.
La Fundació Miró Mallorca exhibeix, a partir del 19 de setembre de 2025, La máscara habitada, una pel·lícula de 32 minuts de la creadora basca Mabi Revuelta. El film, que es projectarà a l’Auditori del centre fins al març de 2026, proposa una lectura personal de l’espai de Son Boter, antiga possessió mallorquina utilitzada per Joan Miró com a estudi i taller. Revuelta hi desplega una mirada íntima i arqueològica sobre la creació, el pas del temps i la relació entre els artistes i els llocs que habiten.
“És una pel·lícula que dura dos anys”, explica Mabi Revuelta. La peça, segons relata, va començar a gestar-se durant una residència a l’Acadèmia d’Espanya a Roma, on s’endinsà en l’estudi de la pintura mural i l’arqueologia visual. “Va ser el segon projecte del meu treball ‘Miro a ficción’ i fa quatre anys que el desenvolup”, detalla.
“El tema de la dona, l’ocell i l’estrella és molt present a l’obra de Miró. Aquest recull simbòlic va ser el punt de partida per iniciar el viatge“
– Mabi Revuelta
Espais arqueològics i salts temporals
Aquesta exploració va dur-la a filmar en espais com la Villa dels Misteris de Pompeia i la necròpolis etrusca de Banditella, a Itàlia. “M’interessa la poètica dels espais on hi ha pintura mural, especialment les viles i palaus on aquestes imatges han quedat incrustades en la història”, afirma. En aquest itinerari arqueològic, aparegué també Son Boter, la casa mallorquina que Miró convertí en quadern de notes físic. “M’agrada fer salts temporals i veure com certs temes han estat abordats per diferents artistes al llarg del temps. En el cas de Miró, això es concreta en els murals, els objectes, les postals amb xinxetes…”
Segons Revuelta, la presència de Miró a Son Boter es manté tangible. “Hi ha espais molt concrets de la casa que conserven una càrrega forta, com una habitació fosca on encara hi ha penjats els retrats dels seus pares, o els plats amb restes de pintura i els pinzells”.
Coreografia de la memòria i poètica de l’espai
La máscara habitada no és només una visita guiada, sinó una peça audiovisual amb una estructura narrativa en tres actes. La primera part ofereix un acostament fenomenològic a la casa, inspirat en el llibre La poètica de l’espai, de Gaston Bachelard. “És un text que em va marcar. Parla de com els espais, com un armari o una calaixera, poden esdevenir extensions del cos o refugis per habitar el món. Això és el que volia captar”, apunta.
Aquest recorregut per l’interior de la casa s’articula a través de la ballarina Pilar Andrés, que amb el seu moviment descobreix els detalls del lloc. Una veu en off acompanya la seva exploració fins a arribar a l’“habitació de la màscara”, espai central de la segona part del film.
Una màscara, una dona, una cultura oblidada
Allà hi trobem una imatge que Miró havia penjat a la paret amb una xinxeta: la Màscara de Warka, una peça arqueològica de la cultura subèrica. Revuelta en destaca la importància: “És una de les primeres representacions plàstiques d’un rostre de dona. El tema de la dona, l’ocell i l’estrella és molt present a l’obra de Miró. Aquest recull simbòlic va ser el punt de partida per iniciar el viatge”.
La tercera part del film es trasllada a l’exterior, als jardins de la Fundació, on s’intueix un futur per a la casa, una obertura cap a nous significats.
Una mirada lliure sobre Miró i el seu llegat
La peça s’inscriu dins la programació estable de la Fundació Miró Mallorca i sorgeix arran del premi Pilar Juncosa Biennal, que Revuelta va obtenir mentre residia a Roma. “Quan em vaig presentar al premi, ja tenia la idea d’aquesta peça, que volia ser un acostament afectiu a la figura de Miró a través de l’espai de Son Boter”, explica. Reivindica la llibertat creativa que li ha permès desenvolupar el projecte: “Ha estat una creació absolutament lliure”.
La pel·lícula encara no té recorregut expositiu previst fora de Mallorca. “Suposo que més endavant es podrà veure en altres llocs, però de moment no hi ha res tancat”.
“El significat de les coses té moltes capes, i la meva feina consisteix a oferir-les perquè el públic hi entri pel lloc que vulgui“
– Mabi Revuelta
Del film a l’arqueologia plàstica
Revuelta continua treballant en nous projectes, molts d’ells vinculats a la idea d’espai, lloc i cos. “Ara que he acabat la pel·lícula, recuperaré una sèrie de collages i escultures relacionades amb l’arqueologia. És un alfabet que vaig començar a crear fa dos anys, per abordar aquest projecte des d’una altra perspectiva”.
Treballar en múltiples disciplines no és nou per a ella. Ha transitat per l’escultura, la fotografia, el teatre i el vídeo. “Crec que he tingut sempre una gran inquietud i necessitat de moure’m entre llenguatges. El significat de les coses té moltes capes, i la meva feina consisteix a oferir-les perquè el públic hi entri pel lloc que vulgui”, conclou.
Un públic amb ganes de més
Sobre la recepció del seu treball, confia que hi ha una massa crítica creixent. “Jo crec que cada vegada hi ha més públic interessat en aquest tipus de propostes. Però mai és suficient. Encara queda molta feina a fer, sobretot per visibilitzar artistes nous i altres mirades”.
Tot i la centralitat de figures com Miró, Revuelta defensa la importància de multiplicar els relats: “La història de l’art no és una sola cara. Hi ha moltes artistes desconegudes que també treballaven en aquell mateix moment. Cal continuar-hi insistint”.
