L’hem vista irrompre entre la multitud a les terminals de l’aeroport, allà on el trànsit infinit de maletes ofega l’espai, i passejar lentament per les zones d’oci nocturn més saturades de l’illa. Enmig d’indrets on l’excés s’ha normalitzat, ella s’atura per ser observada, fotografiada i, en algunes ocasions, fins i tot increpada. És una figura completament anònima, abillada amb la vestimenta tradicional, però amb el rostre amagat rere una màscara de calavera.
Respon al nom de Madó Farta i el seu propòsit no és l’espectacle efímer, sinó actuar com un mirall implacable davant d’una Mallorca que trontolla fins a fer-se del tot irrecognoscible. Ara, a les portes de la gran mobilització massiva convocada per la plataforma Menys Turisme, Més Vida per a aquest 26 de juliol, la persona que dona vida a aquesta icona innovadora s’asseu amb UEP! Mallorca per oferir una confessió a cor obert. A través d’una veu carregada d’indignació i esgotament, relata com un cúmul d’experiències quotidianes l’han empesa a sortir al carrer per escenificar l’agonia d’un territori.
La gènesi d’un personatge nascut de l’ofec
La creació de Madó Farta no respon a un càlcul estratègic, sinó a una reacció visceral davant la transformació de l’entorn més proper. La indumentària mallorquina que vesteix representa les arrels, mentre que la calavera il·lustra l’estat crític d’aquella mateixa identitat. Quan se li demana per l’origen exacte d’aquesta dualitat i pel motiu que la va portar a adoptar aquest nom, l’entrevistada traça un mapa molt precís del seu propi cansament. És una ruta que connecta diferents punts de l’illa, des de l’epicentre turístic de la badia de Palma fins als espais naturals de la serra de Tramuntana o els nuclis tradicionals del sud, dibuixant una asfíxia que s’ha anat apoderant del seu dia a dia.
«Perquè un dia vaig sortir a caminar per l’Arenal a les sis del matí i hi vaig trobar un vertader desastre. I una setmana abans, vaig sortir a entrenar a Andratx i em feia pena veure les muntanyes. I dues setmanes abans, al mercat de Santanyí, era impossible caminar dues passes. M’he sentit ‘estreta’ en tantes ocasions, que em sentia una mallorquina que no coneixia la seva terra, sentia que es moria i… em vaig fartar.»
«Aquesta manifestació servirà per fer un pols a la societat mallorquina, jo no vull violència, vull que ens aturem a pensar, si… és aquesta la Mallorca que volem?»
– Madó Farta
La radiografia d’un territori col·lapsat
El relat de l’artista defuig de les grans xifres macroeconòmiques per centrar-se en el cost humà de la massificació. La seva visió és la d’una ciutadana que pateix les conseqüències d’un model que, segons denuncia, ha deixat de posar el resident al centre de les prioritats. L’entrevistada elabora un llistat de greuges que travessa tots els àmbits de la vida diària: des de la mobilitat impossible i la mercantilització del paisatge, fins al col·lapse de la sanitat pública i la gestió desigual dels recursos naturals. En aquest inventari del despropòsit, Madó Farta assenyala la desconnexió absoluta entre la realitat del carrer i les prioritats institucionals.
«Farta de tenir divuit Lidls, vint-i-cinc Mercadones, quinze Aldis, quinze Ale-hops a Mallorca. De no poder baixar a Palma sense fer una cua de tres quarts d’hora mínim. De no veure la muntanya perquè està plena de xalets de luxe on només hi ha estrangers. D’haver d’anar a comerços del barri que no tenen res a veure amb la nostra identitat. D’anar a la platja i no tenir lloc per posar la meva cadira perquè està ple d’hamaques i para-sols. D’anar a l’hospital i haver d’esperar hores perquè a un guiri idiota li ha donat per fer ‘balconing’ el dia que jo vaig d’urgència per un apèndix. Que em retallin l’aigua de casa meva, havent-hi dutxes a les platges, camps de golf i hotels que gasten aigua a mansalva. Podria estar fins demà donant motius! Això només és el que veu una doneta a peu de poble sense haver de gratar gaire, no vull pensar si ens posem amb estadístiques. Farta de tot això i més!»
El 26 de juliol i l’anatomia d’una societat ferida
La manifestació convocada per al 26 de juliol es presenta com una fita clau, però l’artista fa una anàlisi punyent sobre les diferents capes de la societat mallorquina de cara a aquesta cita. L’entrevistada té molt clar qui formarà part de les protestes, però sobretot, posa el focus en les grans absències. La seva reflexió s’endinsa en el cansament psicològic de les classes treballadores, esclafades per la crisi de l’habitatge, i en l’alienació d’una part de la ciutadania que, segons lamenta, ha estat conduïda cap a la desconnexió crítica. Per a Madó Farta, la marxa no és només una protesta, sinó un mirall per mesurar fins a quin punt l’illa està disposada a reaccionar.
«La manifestació del dia 26 només serà una manera de visibilitzar que molta gent ja està farta, però a la manifestació, només hi ha els valents! Faltarà molta gent que fa feina per un sou ridícul que no li dona per pagar-se un lloguer, que no té casa i està malvivint a una habitació. Trobarem a faltar tots aquells que quan et veuen passar et diuen ‘ai, reina… però si no arreglaràs res’, gent que ja està fastigada i sense cap esperança. No hi seran els que viuen enganyats anant a comprar a centres comercials i mirant mundials, perquè és el que volen els polítics que tenim: que no pensem! Menats de cordeta! Aquesta manifestació servirà per fer un pols a la societat mallorquina, jo no vull violència, vull que ens aturem a pensar, si… és aquesta la Mallorca que volem?»
«Vivim d’una manera que hem perdut la identitat del mallorquí, la tranquil·litat, ens hem tornat desconfiats! Molts només miren ‘la pela’ sense veure el que deixem als que venen al darrere»
– Madó Farta
Més enllà de la confrontació partidista
Davant l’estat d’emergència que descriu, la figura rere la màscara refusa entrar en el joc de les responsabilitats creuades entre formacions polítiques. Per a l’artista, la situació ha superat la simple gestió administrativa i requereix un moviment de base profund i contundent. Reclama l’acció directa de la ciutadania i assumeix amb determinació el seu paper de figura incòmoda, disposada a alterar la normalitat aparent per forçar un canvi de rumb immediat, al marge de qualsevol sigla institucional.
«És clar que hi ha culpables. Però ara és el moment de posar-hi cura, no vull que sigui una guerrilla del ‘i tu més’ entre partits polítics. Me’n fot, que es matin entre ells. El poble és el que s’ha d’aixecar i dir ‘basta ja’ i si per això han hagut de menester una Madó Farta que els toqui els nassos, idò endavant.»
Una identitat esborrada i l’esperança de la resistència
En el tram final de la seva confessió, la creadora aborda la qüestió més dolorosa: l’esvaïment de la cultura i la identitat autòctones. L’entrevistada descriu un procés d’assimilació agressiu on la geografia mallorquina s’ha convertit en un decorat globalitzat, intercanviable amb qualsevol altra destinació d’explotació intensiva. Lamenta com aquest fenomen no només ha transformat l’arquitectura i el comerç, sinó també els hàbits comunitaris, substituint el calendari tradicional per festivitats foranes i instaurant una mentalitat de desconfiança lligada al benefici immediat. Tot i aquest diagnòstic demolidor, la veu de Madó Farta es resisteix al derrotisme i conclou amb una poderosa metàfora que apel·la a la memòria històrica de les Balears.
«No ho dubtis, seriosament en perill. Hi ha molts llocs de Palma ciutat que no saps si estàs a Mallorca, Nova York, Madrid, Berlín, Sevilla… Molts llocs de la costa que podrien ser ben bé Benidorm, Hawaii, la Costa Brava… Cases al poble on viuen estrangers celebrant ‘Acción de Gracias’, ‘Jaloguin’, ‘fraydei’ (escrit així a posta, ja que milers de madones així ho diuen). Vivim d’una manera que hem perdut la identitat del mallorquí, la tranquil·litat, ens hem tornat desconfiats! Molts només miren ‘la pela’ sense veure el que deixem als que venen al darrere i us ho puc assegurar, el que deixem és ben trist! Però estic encoratjada i confio que amb una pedra i una fona, podem donar fort al gegant, i confio en tota la gent que tinc al darrere que farem força.»
