El 13 de juny, Maika Makovski actuarà al Mallorca Live Festival amb un directe coral i contundent. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, la cantant i compositora reflexiona sobre la desconnexió digital, l’art en temps d’intel·ligència artificial i el retorn a la seva illa natal.
El concert del 13 de juny: vuit persones a l’escenari
Maika Makovski arriba al Mallorca Live amb una formació ampliada per presentar el seu darrer disc, Bunker Rococo. En directe, aposta per un format poc habitual en el panorama del rock: “Som vuit persones a l’escenari. No volia prescindir de cap dels músics perquè el disc té una riquesa sonora i de textures que requereix aquesta presència”.
Amb aquest plantejament, proposa un xou que defuig el format estàndard. “És un directe atípic. D’una banda, pel nombre de músics. De l’altra, perquè el que fem no és un rock convencional. Té molt de transversalitat amb altres músiques”.
“Al final, molta gent ve als festivals per sentir-se part d’un col·lectiu. Ja només això té un valor”
– Maika Makovski
La relació amb els festivals i el seu públic
L’artista mallorquina reconeix que li agrada actuar tant en festivals com en espais més recollits. “És vital per mi poder fer-ho en diferents llocs. La gent escolta diferent en un teatre, en una sala o en un festival. El disc s’adapta a tots tres formats”.
“De vegades tens la sensació que (els festivals) són com una discoteca, un espai d’oci on la música és el de menys”. Afegeix que, tot i això, sempre hi ha públic que hi assisteix realment per escoltar, i per això no li vol restar valor.
“Al final, molta gent ve als festivals per sentir-se part d’un col·lectiu. Ja només això té un valor”. Tot i això, expressa un afecte especial per les sales: “Sempre és el teu públic el que ve, i això es nota. Però als festivals et pot descobrir gent que potser no t’hauria escoltat mai”.
Reflexió crítica sobre el món digital
Bunker Rococo planteja una visió crítica sobre la relació amb la tecnologia i les xarxes. “El disc parla de la desconnexió que suposa relacionar-nos a través de pantalles. Ens n’adonam quan ja estam molt avall en el pou de la solitud que provoquen aquestes relacions”.
Per a Makovski, aquests hàbits digitals tenen conseqüències profundes: “Escoltar audios a doble velocitat, no telefonar… crec que tot això ens deshumanitza. No hem evolucionat per a aquest tipus de relació”.
L’artista també apunta a la intel·ligència artificial com un possible punt d’inflexió: “Si arriba a fer les coses de manera tan eficient, ràpida i humana, potser l’art fet per humans queda obsolet. És una idea inquietant”.
“Escoltar audios a doble velocitat, no telefonar… crec que tot això ens deshumanitza. No hem evolucionat per a aquest tipus de relació”
– Maika Makovski
Mallorca, un retorn conscient
Des de fa cinc anys, Makovski viu de nou a Mallorca. “He complert el clixé del mallorquí que se’n va i torna. Aquí em sent a casa, cuido del camp, practico permacultura… és una manera de tenir cura de la terra, tant per al temps que hi sigui com per quan ja no hi sigui”.
Tot i aquest vincle profund amb l’illa, manté una vida professional marcada pel desplaçament constant. “Visc bastant aïllada, perquè aquí faig contrapes amb la resta de la meva vida, que és molt itinerant. Això fa que no hagi fet molt de networking amb altres músics d’aquí”.
Nous projectes i col·laboracions
Tot i aquest aïllament voluntari, Makovski ha col·laborat recentment en la banda sonora d’una pel·lícula de David Trueba. “L’estam acabant amb Ovidi Tormo, que és la meva parella i el cantant de Los Zigarros. Hem gravat al estudi de Jaime Soriano, el cantant de Sexy Sadie. Ha estat una experiència molt positiva”.
Ara es planteja tornar a escriure per a un nou disc, encara que no concreta dates ni projectes. “Potser em pos a escriure cançons noves. És un moment obert”.
Televisió: una etapa inesperada
Sobre la seva experiència davant les càmeres, Makovski afirma que mai va cercar aparèixer a televisió, però que l’oportunitat va sorgir i la va aprofitar. “Fa vuit anys mai hauria imaginat que em cridarien per fer un programa. No ho vaig buscar, però ho vaig gaudir molt. Vaig aprendre moltíssim”.
Ara mateix no té cap projecte audiovisual en marxa i diu que tampoc ho cerca. Manté, però, un bon record d’aquella etapa.
