Des de l’11 de març de 2022 al 28 d’agost de 2022 en Es Baluard
«Before the words. Refugi temporal» presenta una reflexió compartida i oberta amb el col·lectiu Mal Pelo que articula, per tercera vegada en més de 30 anys de trajectòria, una escena deslocalitzada que accentua i força el concepte exposició i expandeix la invitació als cossos dels visitants que recorren les sales del museu. No és més gran l’exposició que envolta els cossos? No estam tots constantment exposats a alguna cosa?
L’exposició és el resultat d’un procés de treball duit a terme en diverses fases. Una primera, al seu centre de creació L’animal a l’esquena, i una segona que ha tengut lloc al museu. De fet, s’ha forçat també la manera d’entendre la institució, pensar com habitar-la, com pensar-la des de la creació.
La potencialitat del projecte rau en la visibilització dels cossos en completa, lliure i salvatge exposició, en el sentit més radical, poètic i violent de la paraula. La mostra es converteix així en un lloc d’acollida i refugi, recorregut per universos plurals que habiten durant un període de temps un altre lloc, que s’obren a dinàmiques que solen respirar altres espais i que reben memòries personals que s’han generat des del contacte.
El col·lectiu Mal Pelo, amb codirecció de Pep Ramis i María Muñoz, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida, un particular que no és fàcil ni comú i que, en canvi, és també, juntament amb els cossos, un dels reptes pendents del nostre temps. Des del 1989 han desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, construcció d’espais i artefactes únics, o un ús de la llum i l’audiovisual com a elements vius a l’escena.
En aquesta escena, Mal Pelo ha trobat un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar, preguntar i compartir temàtiques i interessos vitals i comuns: l’amor, el temps, les relacions, el conflicte o la mort, entre molts altres. En la manera de pensar els treballs escènics de Mal Pelo hi ha una sèrie d’elements que apunten una qualitat estranya, una diferència o un moviment respecte a ells mateixos, quelcom que els allunya de poder-los considerar simples objectes. Una mena de doble naturalesa que provoca que una cadira, una planta o un animal, físic o a través de la seva representació, ens obligui a demanar-nos: subjecte o objecte?
Endinsar-se en el seu univers ens porta a una experiència en la qual els temps, els cossos i els espais es desdoblen, sobretot, si hom és capaç de fer present altres memòries. La dicotomia presència-absència genera una partitura compartida en què tot es mou amb autonomia i permeabilitat. Així, el grup de creadors proposa, a partir de la idea de desdoblament, un espai comú on, aquesta vegada, els seus cossos apareixen sense ser-hi i conviden els nostres a habitar. Ritme, moviment i reverberació incessant que accentua la potència que genera la idea de comunitat.
