Dani Comas, portaveu de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida, reflexiona sobre l’emergència habitacional, el col·lapse social de Mallorca i l’impacte d’un model turístic que ofega la cultura local a les portes de la històrica mobilització del 26 de juliol.
La Plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat la societat a una nova mobilització el pròxim 26 de juliol a la Plaça Espanya de Palma i als carrers de Mallorca. L’objectiu és clar: denunciar la saturació que pateix Mallorca i exigir un canvi profund de model econòmic. Aquesta convocatòria, que compta amb el suport de 53 col·lectius transversals, busca evidenciar que Mallorca es troba al límit a causa de l’increment desmesurat de visitants, l’augment del cost de vida i l’agreujament de la crisi de l’habitatge. En aquest context de tensió i urgència, parlem amb Dani Comas, un dels portaveus de la plataforma, per aprofundir en les exigències a les institucions i l’impacte directe que aquest model té sobre el teixit cultural de Mallorca.
La cultura ofegada per la crisi d’habitatge
El 26 de juliol s’albira com una data clau. Com a portaveu d’una plataforma que aglutina desenes d’organitzacions diverses, l’articulació del teixit cultural i associatiu té un pes específic. Preguntat sobre si el sector cultural ha assumit que sense un lloc on viure no hi ha espai per crear, Comas es mostra contundent.
«El teixit cultural i associatiu dins la nostra plataforma té un pes superimportant perquè nosaltres, al final, ens considerem una plataforma perquè aglutinem tots aquests col·lectius i no som només el grup motor que organitza aquestes manifestacions», exposa el portaveu. L’anàlisi de la realitat illenca no deixa lloc a dubtes: «Sí, és veritat que sense un lloc on viure no hi ha espai per crear i, a més, veiem com els darrers anys el turisme ha anat monopolitzant l’obra que surt de Mallorca». La creativitat mateixa s’ha vist tenyida per l’emergència: «Veiem com moltes cançons comencen a xerrar de la crisi d’habitatge, de les crisis ecosocials que vivim, de la turistificació, evidentment, perquè la turistificació, al final, ens travessa com a éssers humans i ja no només és una qüestió de model econòmic sinó que és una qüestió que se’ns en va la vida amb això».
«Veiem com cada vegada és més difícil fer actes organitzats culturals als carrers perquè el govern prefereix cedir els espais públics al turisme que no pas als residents que volem viure a Mallorca»
– Dani Comas, portaveu de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida
La pèrdua del carrer i la llengua
El manifest de la plataforma exigeix mesures dràstiques contra l’emergència habitacional, com ara l’aturada de les llicències de lloguer turístic. Aquesta urgència es tradueix directament en la quantificació de la pèrdua de xarxa veïnal i d’espais de trobada als barris. La sensació que els pobles s’estan buidant de vida comunitària per omplir-se de llits turístics és una realitat palpable.
«Pel que fa a la pèrdua d’espais de trobada i de xarxa dins els barris, trobem que s’estan perdent molts espais on abans la gent es trobava, on abans la gent feia vida als carrers per vendre’ls als turistes», detalla Comas amb preocupació. L’impacte transcendeix l’urbanisme i ataca l’arrel identitària: «Veiem com cada vegada se sent menys la nostra llengua materna, el català». Aquesta pèrdua d’espai vital dificulta l’organització comunitària: «Veiem com cada vegada és més difícil fer actes organitzats culturals als carrers perquè el govern prefereix cedir els espais públics al turisme que no pas als residents que volem viure a Mallorca». Segons el portaveu, «això es veu reflectit en les cancel·lacions que hem vist els darrers dies de la celebració del Bar Flexas i de Canamunt i Canavall, organitzat per Orgull Llonguet».
L’èxode artístic i l’elitisme cultural
La plataforma parla obertament d’un «col·lapse social i mediambiental». En aquest escenari de supervivència diària, on els residents pateixen per arribar a final de mes o moure’s per Mallorca, el debat gira entorn de si la cultura i l’oci local han passat a ser un privilegi de classe a Mallorca.
El portaveu assenyala directament les polítiques públiques: «Vivim una clara elitització de la cultura; amb la candidatura de Palma a la capitalitat de la cultura per l’any 2031, el que ens venia era una cultura elitista a la qual no es podia accedir des de les bases, des de les classes populars de Mallorca». És, en les seves paraules, «una cultura que no representa les nostres arrels i que representa una cultura per agradar als turistes i no per agradar als residents».
Aquest panorama empeny la creació al desterrament. «Si l’oci ha passat a ser un privilegi i no només això, sinó que si l’oci es veu desplaçat a altres llocs, veiem que moltes artistes de Mallorca es veuen desplaçades a Catalunya o al País Valencià per a viure del seu projecte», afirma. La diagnosi és clara: «A Mallorca no hi ha oportunitats i no només és que no n’hi hagi, sinó que no s’està apostant per les artistes».
A més, assenyala l’ús folklòric que les institucions fan de la identitat balear. «Des de la plataforma som molt crítics amb l’assistència a fires turístiques i la promoció que es fa des de la Fundació Mallorca Turisme principalment perquè la promoció que es fa és molt folkloritzadora», denuncia Comas.
«Això de què ens acusen, de posar en perill l’economia de Mallorca, no és cert. Nosaltres tenim moltes propostes de canvi de model»
– Dani Comas, portaveu de la Plataforma Menys Turisme, Més Vida
La folklorització com a simple «aparador exòtic»
Una de les peticions més contundents de la plataforma és eliminar la promoció de la Fundació Mallorca Turisme i tancar l’oferta il·legal. Es qüestiona profundament que les institucions utilitzin contínuament les tradicions, la llengua o els artistes com un simple aparador exòtic a les fires per netejar la imatge de Mallorca.
«Sí, posen ball de bot, posen ensaïmades, però aquí i d’allà no es fa cap èmfasi amb les artistes, no es dona lloc en cap moment a la llengua pròpia, en el català», argumenta Comas. Per al portaveu, «moltes vegades es fa promoció de Mallorca prescindint de Mallorca i això és una cosa amb la qual som molt crítics perquè la cultura i la identitat pròpia del poble mallorquí és una part molt important de Mallorca i trobem que no s’ha de suprimir».
El vincle entre el model de consum i el sentiment de pertinença és estret. Es demana protegir el comerç de proximitat enfront del monocultiu turístic. Sobre el risc que corre la identitat quan llibreries, ateneus o petits comerços són substituïts per franquícies, Comas exposa: «Quan demanem protegir el comerç de proximitat també demanem protegir el sentiment de pertinença de la població a Mallorca». El desarrelament és un símptoma: «No et pots sentir arrelat a una Mallorca si l’únic que veus és que no xerren en la teva llengua, que hi ha comerços que pots trobar a gairebé qualsevol país».
El resultat d’aquest procés és demolidor per a l’ànima de Mallorca: «O sigui, perds completament la identitat, de Mallorca, en favor de franquícies i d’establiments de souvenirs que al final l’únic que fan és, un poc el que deia abans amb la promoció turística, folkloritzar Mallorca i vendre-la per tal de fer-la més atractiva als estrangers, i una vegada més reduint els espais de trobada de les persones residents».
L’espai públic: de lloc de vida a decorat transitat
La plataforma exigeix límits clars als megacreuers i a l’aeroport. Quan l’espai públic es converteix en un decorat transitat diàriament per milers de visitants, l’expressió cultural popular i la festa autogestionada queden arraconades.
«Amb l’augment de la pressió humana sobre el territori, amb els megacreuers i els milers de vols que rebem cada dia, el que veiem és que els carrers es tornen com un decorat i que els governs no volen admetre que es facin actes al carrer», relata el portaveu. Això té conseqüències directes sobre l’oci popular: «Això implica que moltes festes es veuen cancel·lades, com et deia abans, la Festa del Bar Flexas, la Canamunt i Canavall, i a més, la generació de festes autogestionades, com va ser ara fa poc l’Orgull Crític, troben moltes dificultats i un menfotisme per part dels Ajuntaments». El motiu, segons Comas, és merament econòmic: «No els interessa que hi hagi espais de trobada per als residents, perquè això els està generant que s’hagin de tancar terrasses, que s’hagin de posar uns recursos en els residents que no s’estan destinant al turisme, i això els perjudica indirectament perquè no estan beneficiant els grans capitals econòmics».
Davant el mantra que «vivim del turisme», repetit per sectors econòmics i institucions, i les acusacions de posar en perill l’economia amb demandes de decreixement, la plataforma es manté ferma en la seva perspectiva històrica i laboral. «En part és cert que vivim del turisme, però també vivíem del turisme fa 10 i fa vint anys, però vivíem en bastant millors condicions i venien bastants menys turistes», contesta Comas. Identifica l’arrel del problema en «la lògica extractivista del model, que necessita constantment anar augmentant els seus beneficis». Aquest augment de beneficis, assegura, s’assoleix «per una banda, per l’augment de la precarització de les treballadores, i, per una altra banda, per l’augment de turistes en si». I adverteix d’un nou fenomen: «Ara veiem una tercera branca, que és l’elitització d’aquests turistes, i que vinguin i que gastin més».
«Llavors, això de què ens acusen, de posar en perill l’economia de Mallorca, no és cert. Nosaltres tenim moltes propostes de canvi de model», defensa. «El que passa és que aquestes propostes impliquen que s’han de posar frens al turisme a partir de ja, i s’han de començar a invertir en nous sectors, i no invertir la milionada que s’inverteix cada any en promoció turística i en beneficis per al turisme». La crítica s’estén a l’obra pública: «Perquè quan s’inverteix a fer noves carreteres, quan s’inverteix en nova infraestructura, es fa també amb una perspectiva enfocada en el turista. I això també es veu reflectit en els nostres carrers».
Recuperar els recursos, recuperar la vida
Les reivindicacions inclouen aplicar restriccions d’aigua abans a camps de golf i hotels que a la població civil. Aquest 26 de juliol, més enllà de sortir al carrer, el clam és recuperar la sobirania sobre els recursos vitals.
«Completament», afirma Comas quan se li planteja aquesta qüestió. «Quan demanem la recuperació dels nostres recursos vitals, quan demanem que les restriccions d’aigua s’apliquin abans en els turistes, o quan demanem una inversió en la sobirania alimentària, el que estem demanant és recuperar la qualitat de vida que hem perdut per aquest model». Es tracta, defineix, d’un sistema destructiu: «És un model que és depredador, que consumeix molts recursos, i que això ens afecta diàriament a les nostres vides».
Mirant l’endemà de la manifestació, l’organització no mostra intencions de fer un pas enrere si el Govern i els Ajuntaments ignoren el full de ruta i no apliquen les moratòries ni les declaracions de zones tensionades. «Veiem com des de la primera manifestació ha anat augmentant progressivament el nivell de combativitat també de la plataforma», avisa el portaveu. «Per tant, si el govern i els ajuntaments ignoren aquest full de ruta, nosaltres tenim clar quines són les nostres demandes i seguirem fins que s’apliquin aquestes demandes».
Fins i tot en cas de victòria, les exigències actuals són només la punta de l’iceberg per a la plataforma. «I una vegada que hàgim aconseguit aquestes demandes, n’entendrem més, perquè el que aquestes demandes pretenen és un inici del decreixement i no és en cap cas el nostre objectiu final, perquè sabem que aquestes demandes no són suficients per fer un canvi de model econòmic».
Així doncs, la cita pren un caire històric: «La mobilització del 26J no es planteja només com un inici, sinó que es planteja com un punt àlgid de mobilització dins Mallorca». Dani Comas conclou l’entrevista subratllant la urgència del moment: «És molt important sortir als carrers el dia 26 perquè representa un punt d’inflexió molt important abans de les següents eleccions, en les quals ens jugarem molt».
