“Mallorca filmada. La transformació del territori a través del cinema” no és un llibre de cine, ni tampoc d’arquitectura. És una travessa a través de les imatges que durant gairebé cent anys han convertit Mallorca en escenari, paisatge i document. A partir pel·lícules de ficció filmades entre 1925 i 2000, el projecte signat per Maria Magdalena Brotons i María Sebastián construeix una memòria visual del territori a través de localitzacions, contextos i canvis. UEP! Mallorca ha conversat amb Brotons, historiadora de l’art i vicerectora de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB, sobre l’origen d’aquesta iniciativa, les dificultats de recerca i la importància de conservar el patrimoni audiovisual com a forma de llegir la història.
Una espiral de pel·lícules i paisatges
“Volíem fer una espècie de memòria utilitzant el cinema com a eina per documentar la transformació de Mallorca”, explica Brotons. El treball, disponible en format digital, proposa un recorregut geogràfic seguint una espiral que surt de Palma i avança per l’est, el sud i el centre de l’illa, mostrant localitats que han estat escenari de filmacions. A cada punt, s’hi recullen pel·lícules rodades a la zona, amb sinopsis, anècdotes de rodatge i dades d’arxiu, incloent informes de censura del franquisme.
El llibre arrenca amb El jefe político (1925) i tanca amb El mar (2000). “La intenció no és potenciar Mallorca com a plató cinematogràfic, sinó mostrar com l’illa s’ha modificat. La comparació entre els paisatges de les pel·lícules i els actuals és el que ens interessa.” Brotons destaca que no es tracta només de paisatges naturals o monuments. “També hi ha espais urbans, carrers, llocs que ja no existeixen o que han estat profundament transformats.”
«Vam veure que la feina feta era molta: vam confeccionar fitxes de pel·lícules, mapes amb les localitzacions, documents d’arxiu…«
“Hi ha títols que costava molt saber exactament on s’havien filmat. I altres que han estat clau per entendre l’evolució del territori.”
– Maria Magdalena Brotons
Una recerca sorgida de la pandèmia
L’origen del projecte es remunta a l’estiu de 2020. Amb les restriccions de mobilitat encara vigents, l’Institut d’Estudis Baleàrics va convocar ajuts per a investigacions centrades en temes balears. “Com que no podia continuar amb la recerca sobre cinema francès o italià, vaig decidir fer alguna cosa local. Vaig pensar en aquest projecte i el vam presentar juntament amb María Sebastián, arquitecta i historiadora de l’art.”
En un primer moment no es plantejaven publicar-lo. “Però vam veure que la feina feta era molta: vam confeccionar fitxes de pel·lícules, mapes amb les localitzacions, documents d’arxiu… Seria una llàstima que quedàs en un calaix.” La publicació final va ser en format digital, tant per facilitar l’accés com per reduir costos. “Hi ha molta imatge, molts fotogrames, i fer-ho en paper hauria estat car per a l’editorial i pels lectors.”
Accedir als espais: entre l’atzar i l’ajuda local
Algunes de les anècdotes més reveladores tenen a veure amb el treball de camp. “Localitzar les coves que surten a El mar va ser complicadíssim. Ens va ajudar un policia local que coneixia la zona i sense ell no ho hauríem trobat mai.” També recorda com, gràcies a un amic, varen poder entrar a la finca de S’Estaca, propietat de Michael Douglas, per fer fotos d’una escena d’una altra pel·lícula. “A més, per accedir a determinades zones, com l’entorn del Palau de Marivent, vam haver de contactar amb Casa Reial. Ens van demanar exactament quins plans volíem fer, vam enviar els fotogrames originals i no ens van autoritzar l’accés.”
Tot aquest procés, explica Brotons, implicava una feinada d’edició més enllà de la recerca pròpiament dita. “La feina de maquetació, d’inserir les fotos, de muntar-ho tot de manera atractiva… és un món. El treball d’investigació estava fet, però convertir-lo en un llibre llegible va ser una altra història.”
Entre la memòria i la desaparició
Per Brotons “és evident que en 100 anys qualsevol lloc canvia. El lector podrà decidir si els canvis han estat per bé o per mal, però el nostre objectiu era simplement mostrar-los.”
El cinema com a eina educativa i cultural
A més de la recerca, Brotons manté una vinculació constant amb la difusió del cinema des de l’àmbit universitari. “Tenim el cineclub de l’edifici Sa Riera, el cicle de cinema d’autor amb projeccions al Rívoli, convidam directors i organitzam trobades obertes al públic. També hi ha activitats als campus i en altres espais com Inca.
La manera de consumir cinema ha canviat, diu Brotons. “Ara molta gent mira sèries des de casa. Però continua havent-hi cines, encara que combinats amb altres ofertes d’oci. Qualsevol motiu és bo per anar al cine.” Ella, personalment, confessa que el que més li agrada és quan els alumnes s’emocionen. “Potser no passa sempre, però quan passa, és molt potent.”
Una mirada múltiple i diversa
El corpus de pel·lícules que recull “Mallorca filmada” és ampli i divers. “N’hi ha de cada dècada del segle XX: dels anys 20, 30, 40… fins a 2000. I de tot tipus: aventures, melodrames, cinema d’autor… produccions internacionals amb actors de primera fila, però també pel·lícules petites, més locals.”
Algunes filmacions la van sorprendre per la seva potència visual o per la dificultat de localitzar-ne les escenes. “Hi ha títols que costava molt saber exactament on s’havien filmat. I altres que han estat clau per entendre l’evolució del territori.”
Presentacions i futur
Després de presentar el llibre a Palma, aquest dissabte 13 de desembre es fa una nova presentació al Conservatori de Música de Manacor, amb participació de Bel M. Riera Oliver i les dues autores. L’acte inclourà projeccions i forma part de la programació del cineclub 39 Escalons.
Per Brotons, el projecte no s’esgota aquí. “Ara mateix són moltes pel·lícules, però segurament podríem continuar. Hi ha molt més per fer. El cinema és una forma de memòria col·lectiva i també una eina crítica per entendre com ens hem representat com a societat.”
