La sala MÄUS de Manacor es convertirà el proper dissabte, 31 de gener, en l’escenari de la inauguració de “Més costats”, el nou projecte instal·latiu de l’artista Jazmin Luna. A partir de les 17 hores, l’espai manacorí obrirà les portes a una proposta que utilitza elements arquitectònics recuperats per plantejar interrogants sobre la construcció de la intimitat i, de manera més incisiva, sobre la tinença de l’habitatge. La instal·lació es presenta com un recorregut físic i conceptual que convida a travessar estructures per explorar què significa realment habitar un espai en el context actual.
Fragments de vida i arquitectura de la memòria
El projecte “Més costats” s’articula a través de la disposició de portes, finestres i altres suports que configuren un camí transitable. No es tracta d’una exposició estàtica, sinó d’un itinerari que l’espectador ha de creuar “amb el cos i amb la memòria”. L’artista proposa una reflexió sobre la naturalesa de la llar, suggerint que aquesta no es defineix necessàriament com un lloc físic immoble, sinó com una construcció diària basada en la cura.
Cada una de les cares dels elements exposats pretén guardar un record o evocar gestos senzills de la quotidianitat. La tesi que sosté la instal·lació és que són aquestes petites accions repetides en el temps les que acaben atorgant la categoria d’habitatge a un espai qualsevol. La proposta de Jazmin Luna a Manacor posa el focus en la càrrega narrativa dels objectes: suports que han perdut la seva funció original però que mantenen la capacitat d’evocar vivències passades.
De la sostenibilitat a la problemàtica de l’habitatge
L’origen conceptual de “Més costats” rau, en una preocupació inicial per la cura del planeta. El procés creatiu va començar amb l’experimentació amb materials quotidians, el canvi d’ús d’elements i el reciclatge com a llenguatge artístic. Aquest enfocament inicial cap a la sostenibilitat i la reutilització de recursos materials ha servit de base per a la formalització estètica de la mostra que es veurà a la sala MÄUS.
No obstant això, el discurs de la instal·lació ha evolucionat cap a una dimensió més social i política. Les portes recuperades, que inicialment responien a una lògica de reciclatge, ara s’utilitzen per articular un discurs sobre l’habitatge i la pertinença. La instal·lació planteja obertament la qüestió de “què vol dir tenir una casa pròpia”, desplaçant el focus de l’ecologia material a l’ecologia social.
El qüestionament de la propietat i l’espai
La proposta de Jazmin Luna arriba en un moment on el debat sobre l’accés a l’habitatge és central. A través de la pregunta llançada per l’artista, “Més costats” deixa de ser només un exercici d’estil sobre materials reciclats per convertir-se en un dispositiu que interroga l’espectador sobre les condicions de vida actuals. La noció de “casa pròpia” es contraposa a la idea de la llar construïda mitjançant els afectes i les cures, creant una tensió entre la propietat legal d’un immoble i l’acte humà d’habitar-lo.
La instal·lació suggereix que les portes no només serveixen per tancar o obrir espais físics, sinó que actuen com a fronteres simbòliques que defineixen qui pertany a un lloc i qui en queda exclòs. A Manacor, Jazmin Luna exposa aquests límits físics —portes i finestres descontextualitzades— per evidenciar que una llar és, potser, tot allò que es construeix i es cuida cada dia, més enllà de les parets que la delimiten.
