Manacor serà Vila del Llibre

La Xarxa de Viles del Llibre, iniciativa que agrupa territoris de Catalunya i Mallorca que creuen en el poder de la literatura per engegar noves dinàmiques de desenvolupament i turisme, ha presentat avui el seu calendari de festivals literaris per al 2022.

La Xarxa de Viles del Llibre és el circuit literari més gran del país, l’únic que fa una proposta programàtica unificada, però totalment descentralitzada, i està impulsada per VilaDelLlibre.CAT, amb l’imprescindible suport de l’administració pública a través de diferents governs locals i entitats privades. La iniciativa fa arribar la literatura de qualitat a vuit territoris que agrupen més de 240 mil habitants. Els festivals programats de la Xarxa pel 2022 són: l’Escala (Alt Empordà), que celebrarà el seu festival de l’11 al 13 de març a la Platja de les Barques; Sitges (Garraf), que tindrà lloc el 2 i 3 d’abril al Passeig de Terramar; Cabrils (Maresme), del 13 al 15 de maig a la zona de la Concòrdia; Manacor (Mallorca) del 10 al 12 de juny a Es Claustre i voltants; la Rambla de Barcelona (Barcelonès), de l’1 al 3 de juliol a la Rambla de Santa Mònica i la Rambla dels Caputxins; Malgrat de Mar (Maresme), el 27 i 28 d’agost al voltant de les peixateries velles; Cervera (la Segarra), el 25 de setembre al carrer Major prop de la Sagrada Família, i Piera (Anoia), el 8 i 9 d’octubre a la zona de la Plaça del Peix. Segons previsions de VilaDelLlibre.CAT, els 8 festivals de la Xarxa rebran al voltant de 34.000 visitants amb una previsió d’1.700.000 euros d’impacte econòmic directe en el territori i vendes editorials estimades de 130.000 euros per part de les 60 editorials que s’espera que participin als mercats editorials durant el 2022*. Cada Vila tindrà un programa d’actes literari dissenyat en consonància amb les particularitats de cada població on se celebra i, en el seu conjunt, oferirà més de 250 propostes literàries (taules del llibre, tallers, espectacles…) de la mà de 300 autors, autores i artistes del llibre.

Literatura per dinamitzar el territori
La vocació de la Xarxa és apropar la literatura allà on passa la vida de les persones. L’objectiu és que el llibre sigui l’excusa per descobrir nous indrets a visitants lletraferits que es desplacen com a turistes culturals atrets pel programa literari que ofereix cada Vila però, a més, ofereix als habitants l’oportunitat de redescobrir el seu entorn més immediat i la seva memòria més recent de la mà dels llibres.
Per aquest motiu, las propostes que fa la Xarxa treuen els llibres del seu entorn natural –les prestatgeries de llibreries i biblioteques o els clàssics auditoris– i programa les propostes que fan editorials, autors, autores i artistes del llibre al carrer: presentacions literàries a botigues obertes on es fa la compra avui –o fins i tot en negocis tancats que tornen a lluir com feia anys–, als portals de les cases i edificis, tallers i llibreries de vell en locals abandonats o en desús, mercats editorials en espais que mai han estat utilitzats per la cultura… Pobles i barris envaïts pels llibres que provoquen que els habitants, els busquin o no, es trobin amb els llibres dins la seva quotidianitat.

Amb el denominador comú de la literatura com a motor de dinamització social, econòmica i turística, dins la Xarxa de Viles del Llibre hi conviuen diversos models:
• Iniciatives supramunicipals, com és el cas de la comarca del Maresme o l’illa de Mallorca que, amb el suport d’una administració supramunicipal, tenen com a objectiu estructurar els seus propis circuits dins la Xarxa amb més d’una població que esdevindrà Vila del Llibre els propers anys.

• Ajuntaments, amb consistoris com l’Escala o Sitges on els governs locals han fet una aposta decidida por incorporar al seu calendari anual una fita literària de rellevància per atreure un turisme de qualitat, vinculat a la cultura i a la sostenibilitat: acollir visitants fora de temporada, obrir espais desconeguts dels pobles…

• Iniciativa privada, on és la societat civil la impulsora del festival literari i la seva celebració dona resposta a desafiaments locals molt concrets: la Rambla de Barcelona cerca recuperar per als barcelonins i barcelonines l’emblemàtic passeig amb una proposta literària propera i de qualitat; Cervera utilitza el festival per finançar l’obra social d’Emaús Rural, Piera vol iniciar la conversa cultural amb el jovent del poble més enllà de les grans fites festives populars…

El programa literari de la Xarxa de Viles del Llibre el 2022
Comissariat per Sebastià Bennasar i Jordi Puig per part de VilaDelLlibre.CAT, la Xarxa de Viles del Llibre proposa un programa literari que connecta 3 cultures de parla catalana durant el 2022: Catalunya, País Valencià i Mallorca. Per a cadascun dels territoris, a més, la feina de Sebastià Bennasar es veu complementada amb la mirada d’un comissari programàtic local que té com a missió donar cabuda dins el programa del festival al talent literari local i posar nom a les figures emblemàtiques històriques, socials i literàries de cada indret per crear així un vincle més estret entre el territori i la Vila.

Seran comissaris territorials de les Viles del Llibre del primer trimestre de 2022 l’editor i escriptor Juli Capilla per a l’Escala; el periodista i director Jordi Barrachina per a Sitges; l’escriptor Francesc Ponsa per a Cabrils; l’actor, director i dramaturg Toni Gomila per a Manacor i l’escriptora, narradora i actriu Assumpta Mercader per a Malgrat de Mar.

Pel que fa les temàtiques que abordaran els diferents festivals, cada territori posa el focus en un aspecte molt proper a la seva realitat amb un programa on sempre hi ha presència d’autors i autores patrimonials, consagrats i novells. Alguns exemples:
• L’Escala fa la segona de les parades del seu Cicle literari de la Mediterrània. Per revifar els lligams històrics existents entre els territoris de parla catalana, mercat natural de la nostra literatura, el 2021 la Vila va donar visibilitat a la cultura literària de Mallorca i aquest 2022 el País Valencià en serà el convidat d’honor. A més d’una representació d’escriptors i escriptores valencianes dins del programa, hi haurà presència d’una dotzena d’editorials del País Valencià al mercat.

• Sitges continua aprofundint en el llegat de l’oci intel·lectual. Si la primera edició de la Vila va descobrir com l’obertura del passeig de Terramar als anys 20 del segle passat va provocar el desenvolupament a Sitges de notables moviments literaris i culturals –per exemple, el Manifest Groc de Dalí, Montanyà i Gasch– a l’ombra d’un nou oci intel·lectual que transforma la vila de pescadors en un destí turístic de qualitat; el 2022 la Vila posa la mirada als anys 60 en dos aspectes: d’una banda, l’arribada de turistes estrangers, un corrent d’aire fresc per ventilar la pudor del franquisme; i de l’altra, l’eclosió de la literatura fantàstica com a font d’inspiració del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Tolkien i El Senyor dels Anells; Anthony Burgess i La taronja mecànica; Frank Herbert i Dune; Arthur C. Clarke i 2001, una odissea de l’espai; Philip K. Dick…


• Cabrils aposta per articular un relat de la transformació social dels nostres dies mitjançant la literatura. La primer edició de la Vila se centrarà específicament en el feminisme i els feminismes. Literatura violeta per donar visibilitat al potent ecosistema d’escriptores i creadores maresmenques d’ahir i d’avui: Josefa Tolrà, Zenòbia Camprubí, Maria Dolors Orriols, Bel Olid, Care Santos, Assumpta Montellà… Com a acte central, la Vila preveu impulsar una trobada de dones escriptores del Maresme.

A més, les Viles estaran especialment atentes a algunes de les commemoracions literàries més importants de l’any: l’Any Joan Fuster, amb la implicació de la majoria de les Viles, especialment en la de l’Escala, on el País Valencià és cultura convidada, per la qual cosa s’ha creat una obra de teatre original, De Sueca a l’Empordà, de Sebastià Bennasar, centrada en la relació Pla – Fuster; l’Any Gabriel Ferrater amb la recuperació de l’espectacle per a veu i guitarra In Memoriam, o el centenari de la Casa dels Clàssics, segell editorial que va néixer el 1922 i va publicar la seva primera obra el 1923, amb propostes on es demostra la vigència dels clàssics i la seva capacitat per donar resposta amb paraules d’ahir a problemes d’avui.

Redacción
Author: Redacción

Tags

Comparte:

Últimas noticias
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore