El Teatre de Manacor projectarà aquest dijous, 29 de gener, l’estrena a l’illa del llargmetratge Tres hombres no pueden ocultarse bajo la tapa de un puchero. La sessió, fixada per a les 19 hores, inclourà la participació de Sergio Montero, codirector de l’obra, qui intervindrà en un debat posterior moderat per Antoni Pallicer. La iniciativa, impulsada pel Cinemaclub 39 escalons, porta a Mallorca una producció reconeguda amb el Premi RTPA al Millor Llargmetratge Asturià en la darrera edició del Festival Internacional de Cine de Gijón. El film exposa una realitat de confinament extrem i supervivència política durant la dictadura, mesclant el registre documental amb la reconstrucció escènica.
L’escenificació forçada d’Honorina
L’eix narratiu recau sobre Honorina, una dona sense trajectòria artística que executa, tanmateix, la interpretació més complexa de la seva vida. Segons detalla la sinopsi, la protagonista resideix amb la seva mare en un llogaret asturià aparentment tranquil. Dins d’aquest espai domèstic, però, Honorina gestiona una existència paral·lela des del final de la guerra: manté ocults tres homes fugitius en una cavitat excavada sota el paviment de la cuina.
La cinta planteja com la vida d’Honorina esdevé un guió improvisat on qualsevol error d’execució suposaria la caiguda de tota la xarxa familiar. El relat no se centra tant en l’èpica del combat com en la tensió constant de l’encobriment i la resistència passiva dins les quatre parets de la llar, on la normalitat és només una façana per evitar la repressió.
Objectius polítics sota terra
Identifica un dels reclosos com a Paulino, germà de la propietària i figura rellevant del règim republicà a la zona, on va exercir de Batle. Aquesta responsabilitat pública el va transformar en un objectiu prioritari per a les forces franquistes, fet que va motivar el seu tancament indefinit. La pel·lícula aborda la figura dels anomenats “homes talp”, dissidents que van romandre soterrats en espais claustrofòbics per eludir les execucions sumaríssimes o les penes de presó.
La memòria escrita i representada
La proposta de Sergio Montero i Asur Fuente, rodada en versió original i amb una durada de 102 minuts, utilitza un dispositiu narratiu doble. D’una banda, Joaqui, filla d’Honorina i actual titular de l’immoble, retorna a la casa natal després d’anys d’absència. Ho fa acompanyada pels nets dels fugitius per tal de visibilitzar l’espai físic del captiveri.
De l’altra, una companyia teatral construeix una peça dramàtica a partir dels documents redactats per dos dels homes durant el seu aïllament. Aquests textos, que van servir per fixar la seva experiència per a la història, es fan públics per primera vegada a través del muntatge. El documental registra així el procés de transformació de l’arxiu personal en material escènic i col·lectiu.
