El Museu d’Història de Manacor inaugura dissabte 26 d’octubre a les 12 h Manacorinitats, una exposició oberta fins al 26 d’abril de 2026 que vol obrir una conversa col·lectiva sobre què significa ser de Manacor. La mostra és el resultat d’un procés de recerca participativa que ha implicat centenars de veïns i veïnes, i que ha volgut explorar com es construeix i s’expressa la identitat manacorina en l’actualitat.
Presentada avui divendres per la directora del Museu, Magdalena Salas, el batle de Manacor, Miquel Oliver, i el delegat de Cultura, Ferran Montero, Manacorinitats planteja un recorregut per elements simbòlics, pràctiques i testimonis que conformen les diverses maneres de viure, sentir i explicar el municipi.
Un procés col·lectiu amb 538 enquestes i 28 entrevistes
El projecte va començar fa mesos amb una pregunta central: “què és la manacorinitat?”. Aquesta qüestió ha servit com a punt de partida per una investigació social desenvolupada pel Museu, amb la implicació de la sociòloga Maria José Rodríguez, i la participació activa de la ciutadania.
El procés ha recollit 538 enquestes representatives de la diversitat d’edats, sexes i gèneres del municipi. També s’han realitzat 28 entrevistes personals i 11 enregistraments audiovisuals amb persones que representen àmbits diversos de la vida manacorina: un forner que fa sospiros, mestres, esportistes, músics o exresponsables polítics.
Segons la directora del Museu, l’objectiu no ha estat definir què és o com ha de ser la identitat manacorina, sinó generar un espai de reconeixement mutu, preguntes compartides i diàleg obert. «No es tracta de trobar una definició tancada de què és ser manacorí o manacorina, sinó d’obrir una conversa plural i viva sobre la identitat col·lectiva», ha afirmat Magdalena Salas durant la presentació.
Un relat construït des de dins
Amb tota la documentació recollida —testimonis orals, materials visuals i dades— s’ha estructurat l’exposició Manacorinitats en diferents àmbits temàtics. L’exposició visibilitza cinc senyes identitàries representatives de Manacor a través d’elements com l’artesania, les danses, els comerços, les festes, la gastronomia o les llegendes locals.
El muntatge no es presenta com un relat lineal ni fix. Des del Museu es parla d’una exposició “viva”, en el sentit que es manté oberta a noves interpretacions i lectures, tant individuals com col·lectives. Els continguts conviden a la reflexió i a l’autoreconeixement, amb espais pensats per provocar preguntes més que oferir respostes.
«L’exposició no és un producte acabat, sinó una construcció que ha anat prenent forma a partir de les aportacions de la gent», ha explicat Salas, que també ha subratllat que el valor del projecte rau en la seva metodologia oberta i col·laborativa.
Un model de museu amb implicació ciutadana
Durant l’acte de presentació, el delegat de Cultura Ferran Montero ha destacat que Manacorinitats reflecteix el model de museu que es vol consolidar al municipi: “un espai viu, obert, participatiu i que no només exposa, sinó que també promou la reflexió i el debat”.
El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha remarcat que la iniciativa ha permès posar en comú les múltiples formes d’identificar-se amb el poble i la necessitat de reconèixer la diversitat com a part essencial de la identitat compartida. “Les manacorinitats, en definitiva, les feim entre tots”, ha afirmat Oliver.
L’Ajuntament ha agraït la feina de l’equip del Museu, la implicació dels comissaris, la col·laboració de la sociòloga Maria José Rodríguez i la participació de la ciutadania en el procés de construcció del projecte.
Diàleg inaugural amb Toni Gomila i Yunez Chaib
L’acte inaugural de Manacorinitats tendrà lloc el dissabte 26 d’octubre a les 12 h al Museu d’Història de Manacor. S’ha anunciat un diàleg entre els actors Toni Gomila i Yunez Chaib, que conversaran sobre les identitats manacorines i les diferents formes d’habitar el municipi.
L’exposició estarà oberta fins al 26 d’abril de 2026. El recorregut estarà disponible per al públic amb l’objectiu de continuar alimentant el debat i la construcció col·lectiva sobre què significa, avui, ser de Manacor.
