Avui Palma respira música amb sabor a veritat. En un panorama cultural sovint dominat per la immediatesa i els algoritmes, sorgeixen propostes que ens obliguen a aturar-nos, escoltar i sentir. Aquest és el cas de Manena, la formació liderada per la compositora i cantautora Manena Duel, que avui, 15 de gener, aterra al Teatre Municipal Xesc Forteza per presentar el seu nou treball discogràfic: Parsimoniosa.
No és només un concert; és la culminació d’un viatge de quatre anys. És una aposta a “tot o res” on l’emoció guanya a la calculadora. Des de UEP! Mallorca hem conversat en profunditat amb l’artista hores abans de pujar a l’escenari, en una entrevista que ha transitat de la il·lusió a la confessió més crua sobre el cost real de fer cultura independent a la nostra illa.
Quatre anys de silenci i recerca sonora
La història de Parsimoniosa no és fruit de la improvisació. Manena Duel explica que el procés de gestació ha estat llarg i meticulós, allunyat de les presses de la indústria. Després de publicar el seu primer disc l’any 2021, marcat per un estil més pop-rock, l’artista va sentir la necessitat de fer un viratge.
“Vaig començar a intentar fer una cerca d’un so que li pogués anar bé a les meves cançons”, confessa Manena. Aquesta exploració s’ha allargat durant quatre anys, un període d’experimentació constant fins que, a finals del 2024, va trobar la formació definitiva que avui l’acompanya. Va ser en aquest moment quan va sentir que el disc estava preparat per ser gravat. “Un poc surt així la història”, resumeix amb humilitat, tot i que darrere s’amaga una feina titànica de composició, arranjaments i maduració artística.
“A vegades em passa, dic: hòstia, estic arriscant molt, no? Però no sé, és com que no hi ha una altra opció”
– Manena Duel
L’abisme econòmic: crear sense xarxa de seguretat
Un dels moments més colpidors de l’entrevista arriba quan es posa sobre la taula la realitat financera del projecte. Gravar un disc amb la qualitat que exigeix Parsimoniosa implica una inversió de temps i doblers que, sovint, no té retorn immediat.
“Quan estàs fent un disc, t’estàs llevant els teus temps amb els quals pots generar ingressos”, explica Manena, referint-se a la renúncia a fer concerts remunerats per poder tancar-se a l’estudi o assajar. No es tracta només de pagar les hores de gravació —que defineix com una despesa evident— sinó del sacrifici invisible. “Ho fas per amor a l’art, bàsicament”, sentencia.
La cantautora reconeix que el camí és ferest i ple de dubtes. “A vegades em passa, dic: hòstia, estic arriscant molt, no? Però no sé, és com que no hi ha una altra opció”. Aquesta declaració no és una queixa, sinó una constatació de la seva naturalesa artística. Per a Manena, la necessitat d’expressar-se supera la lògica econòmica, convertint el projecte en una qüestió de fe en una mateixa.
La resposta del públic com a combustible
Malgrat les dificultats, el que manté viu el motor de Manena és el retorn emocional. L’artista recorda els seus inicis i com, en rebre un feedback positiu de la gent, va comprendre que la seva feina tenia sentit. “Dius, el que faig serveix d’alguna cosa, encara que no sigui una cosa pràctica o monetària”.
Aquesta “gratitud de la gent” és el que alimenta l’esperança que el projecte arribi a bon port. Manena es mostra convençuda que la seva música, tot i no ser mainstream, té la capacitat de commoure. “T’assegur que si vens als concerts voldràs saber quan és el pròxim i voldràs escoltar ses nostres cançons, perquè hi ha algo que és com molt humà”, afirma amb passió. És una connexió directa, sense artificis, on “qualsevol persona pot connectar”.
El micromecenatge i la dignitat del ‘Plan B’
La transparència de Manena és absoluta quan parla del finançament. El grup va llançar una campanya de Verkami per sufragar les despeses del disc, però la realitat ha estat dura. A falta de dues setmanes per tancar la campanya, només han assolit el 30% de l’objectiu. “Està un poc magre l’assumpte”, admet sense embuts.
Tanmateix, la determinació del grup és inesborrable. Tenen un ‘Plan B’: tirar endavant igualment. “Farem una tirada de discs i de vinils i ja, doncs, veurem. És per recuperar un poc la inversió… si no, doncs ja està, seguirem”. La frase que tanca aquest bloc és lapidària i demostra el compromís total amb la seva obra: “O sigui, és per ser menys pobres, doncs serem un poc més pobres, i ja està, no passa res”.
“L’he fet jo, l’he escrit jo i l’he viscut, però és bastant transpersonal… és molt lliure d’interpretació”
– Manena Duel
Música contra l’avorriment del món
Per què entestar-se a gravar un disc complet en l’era del ‘single’? Per a Manena, la resposta és gairebé filosòfica i política. “Si no hi hagués gent que fa aquestes coses, tothom faria el mateix, se comportaria igual i seríem com a… jo veig que és com un adoctrinament”.
L’artista reivindica la diversitat i la creació pròpia com una eina per evitar que el món es torni avorrit. La seva proposta musical, que ella mateixa descriu com un pop que viatja cap al folk amb pinzellades de blues i sense bateria convencional, és una resistència contra l’homogeneïtzació sonora actual, dominada per l’autotune i les tendències efímeres.
Una creació col·lectiva i democràtica
Sobre l’escenari i a l’estudi, Manena no està sola. El projecte es nodreix del talent de Maria Roger Aubanell (corista i segones melodies), Lola Bortoloti (pianista i teclats), Raquel Gutiérrez Medina i Ángela a la percussió, i Gerónimo Serena al baix i guitarra elèctrica.
El procés creatiu comença amb Manena aportant l’estructura, els acords i la lletra, però es transforma en una “orquestra” gràcies a l’aportació de cada membre. Manena defineix aquest sistema com “un poc democràtic i un poc lliure”, tot i que assumeix el seu rol de líder quan cal posar límits. “Si només fos jo, no tindria una banda com la que tenc… vas a l’estudi i muntes les teves sessions. Però aquesta banda no és això, és més una creació col·lectiva”.
La formació destaca per l’ús d’instruments de percussió del món en lloc d’una bateria estàndard, fet que atorga una sonoritat i textura especials a les cançons. I més enllà de la música, hi ha l’amistat: “Passi el que passi amb el disc, serem amics i farem paelles. Més pobres o rics, serem amics”.
Inspiració transpersonal i sanadora
Les lletres de Parsimoniosa neixen de la vida mateixa. Són reflexions sobre problemes i emocions que, segons l’autora, sempre tenen un rerefons positiu i sanador. Tot i ser un disc “molt personal”, Manena el qualifica de “transpersonal”: “L’he fet jo, l’he escrit jo i l’he viscut, però és bastant transpersonal… és molt lliure d’interpretació”. Aquesta obertura permet que l’oient faci seves les històries i es vegi reflectit en elles.
La gran nit al Xesc Forteza
Aquesta nit a les 20 h, tota aquesta feina, patiment i il·lusió es materialitzarà al Teatre Municipal Xesc Forteza. “Se presenta molt bé, estem molt emocionades, tenim moltes ganes de mostrar-ho”, assegura Manena.
El concert promet ser emotiu i comptarà amb col·laboracions de luxe que també han participat en el disc: la bailaora Patri Moro, que actuarà a la primera cançó, i l’actriu i poeta Alejandra Catalán. Serà una nit per celebrar la música feta des de les entranyes.
I després? El futur del 2026 es presenta com un full en blanc. “Totalment sincera, no hi ha molta data… no tenim res tancat”, admet Manena. Però la confiança en la feina ben feta hi és. El disc tot just surt avui i ha de començar a rodar. De moment, la cita és avui. Avui toca escoltar, sentir i donar suport a qui s’ho juga tot per una cançó.
