La formació mallorquina Mantra ha fet públic el llançament de «Modern Man», el darrer avançament discogràfic abans de la publicació del seu nou EP, titulat «Plastic Boys», previst per al pròxim 13 de febrer. El quartet, integrat per Franc Prohens, Jaume Prohens, Mateu Del Rio i Sergi Tomas, presenta una peça de dos minuts que trenca amb la calidesa de treballs anteriors per endinsar-se en una sonoritat caracteritzada per l’ús de sintetitzadors analògics i una base rítmica que combina elements orgànics i artificials. La cançó es planteja com una crítica a l’estètica del simulacre i a la construcció de la identitat en l’entorn contemporani.
Un mur de so contra la pulcritud orgànica
La proposta sonora de «Modern Man» es defineix, segons la informació facilitada per la banda, per l’absència de pulcritud orgànica i l’allunyament del pop amable. La composició s’estructura sobre una caixa de ritmes que el grup qualifica de primitiva i bàsica, generant un batec artificial que serveix de fonament per a la resta d’instrumentació. Aquesta base rítmica evoluciona mitjançant una dinàmica ascendent constant fins a derivar en un esclat sonor o “mur de so”.
L’ús de sintetitzadors “lo-fi” juga un paper central en l’atmosfera de la cançó. Aquests elements electrònics es fusionen amb guitarres distorsionades, creant una textura que busca deliberadament el contrast entre diferents registres. La banda incorpora una bateria real per reforçar el “drumkit” artificial, generant un “groove” que, segons descriuen, fluctua entre les influències de l’indie internacional i el nervi característic de la Movida. Un baix melòdic i contundent completa la secció instrumental, subratllant una aposta pel rock alternatiu que prioritza l’exposició dels elements estructurals de la cançó —els “cables i el voltatge”— per sobre de la decoració sonora.
La coreografia de l’autoengaño
Temàticament, «Modern Man» funciona com una vinyeta que captura la fragilidad de l’individu contemporani. La lletra situa l’oient davant d’un personatge que utilitza un disfraç de misticisme “old school” i una cuirassa d’estrella de rock com a mecanismes de supervivència davant el soroll modern. El text descriu una ironia: la de l’home modern com un ésser sensible que busca refugi emocional ocultant-se rere una veu megafònica i rasgada.
Aquest plantejament líric aborda el concepte de l’autoengaño i la necessitat de protecció en un context descrit com a “era de filtres i cartró pedra”. La banda suggereix que, per sobreviure a un “escaparate de lo vacío”, l’individu abraça l’estètica del simulacre. La cançó retrata aquest exemplar, descrit com a perill d’extinció, que surt a cremar la nit emparat en una actitud d’insolència necessària per dinamitar l’escena des de la perifèria.
Producció a Calma Estudis
L’enregistrament i la producció de «Modern Man» s’han dut a terme a Calma Estudis, sota la direcció de Franc Prohens i Josep Umbría. El treball de producció ha posat l’èmfasi en la recerca de textures específiques que s’allunyen de la perfecció asèptica sovint associada als algoritmes actuals. L’objectiu ha estat aconseguir un acabat sintètic que reflecteixi el present, però mantenint el xoc frontal amb el descaro propi del rock and roll.
La decisió d’optar per aquest tipus de producció respon a la voluntat del grup de completar un mapa conceptual que bascula entre la introspecció crítica i una actitud despreocupada. Amb aquest llançament, Mantra consolida un canvi de direcció respecte a lliuraments anteriors, apostant per la cruesa de l’error i l’experimentació en lloc de la neteja sonora.
L’avantsala de «Plastic Boys»
La publicació de «Modern Man» serveix com a preàmbul definitiu per a «Plastic Boys». Aquest pròxim treball, que veurà la llum el 13 de febrer, promet aprofundir en aquesta línia de “rock alternatiu” que transita entre homenatges implícits al so britànic i l’energia de les guitarres de Nova York. La banda planteja aquest nou EP com una acta de rebel·lia, situant-se en l’espai sorollós que separa la realitat de la falsedat, i reivindicant que en un “món de plàstic”, la honestedat resideix en allò directe i sense tacte excessiu.
