El filòsof i investigador nord-americà Lee McIntyre analitza el fenomen de la desinformació com una estratègia deliberada i estructurada que ha anat guanyant força en l’esfera pública. Al llibre Sobre la desinformación, l’autor ofereix una mirada detallada i accessible sobre com la manipulació de la veritat ha esdevingut una eina clau del poder polític, econòmic i ideològic.
El punt de partida és clar: no es tracta només de falsedats aïllades, sinó d’una operació sostinguda amb objectius concrets. A través d’exemples recents com el negacionisme de les vacunes, les mentides electorals als Estats Units o les campanyes de propaganda de governs autoritaris, McIntyre contextualitza el problema dins una història més llarga i complexa de manipulació sistemàtica de la informació.
Una estratègia amb dècades d’història
L’autor rastreja els orígens del negacionisme modern fins a la dècada de 1950, quan la indústria del tabac va decidir sembrar dubtes sobre els efectes nocius dels cigarrets. A partir d’aquell model —que incloïa finançar “experts” alternatius, pressionar mitjans de comunicació i presentar el debat científic com a obert— es va desenvolupar una fórmula exportable a molts altres camps, des del canvi climàtic fins a la política.
McIntyre descriu com aquesta estratègia va mutar en les dècades següents i va influir directament en la manera com les empreses de combustibles fòssils, per exemple, van gestionar el consens científic sobre l’escalfament global. En tots els casos, l’objectiu no era tant convèncer, com retardar accions polítiques o mantenir privilegis, sembrant dubtes en l’opinió pública.
La veritat com a objectiu en disputa
A partir de l’assalt al Capitoli nord-americà de gener de 2021, l’autor explica com la negació de la realitat pot tenir conseqüències directes en la democràcia. No es tracta només de manipulació informativa, sinó d’una amenaça estructural que erosiona les bases de la convivència democràtica. McIntyre vincula el discurs de la “gran mentida” de Donald Trump amb tècniques prèviament emprades per altres règims, inclosos els soviètics.
El llibre descriu també el funcionament intern del que ell anomena els “creadors”, “amplificadors” i “creients” de la desinformació, posant l’accent en com es distribueix i normalitza aquest tipus de contingut.
Una guia per a ciutadans comuns
Sobre la desinformación es presenta com una eina per fer front a aquesta realitat. Més enllà del diagnòstic, McIntyre proposa mesures concretes per a la resistència quotidiana: detectar patrons de mentida, contrastar fonts, rebutjar la indiferència i mantenir la defensa activa de la veritat com a bé públic. L’autor insisteix que el combat no només competeix a periodistes o científics, sinó que afecta tothom que participi de la vida cívica.
Amb aquest text, McIntyre posa a l’abast del lector una síntesi clara i contundent d’una problemàtica urgent. El llibre contribueix a entendre millor per què la desinformació no és només una qüestió de dades falses, sinó una estratègia amb objectius de control i divisió social.
