El jove mallorquí Marc Seguí va llançar el passat març el seu últim àlbum No tengo prisa, un treball en què l’artista s’ha donat la llibertat d’abocar totes les idees i pensaments que li travessaven la ment, marcant un abans i un després en la seva carrera. Un disc concebut perquè cada cançó transmetés un sentiment únic i, sobretot, pensat per funcionar bé damunt un escenari.“Hem aconseguit fer un directe que passa per tots els sentiments, et poses content, et poses a ballar, et poses trist… Hi ha una mica de tot al show. Ho hem aconseguit, la gent que ha vengut a les sales se n’ha anat contenta, i per a mi això és el més important. Que la gent que paga per venir a veure’ns i que dedica el seu temps a estar amb nosaltres s’ho passi bé”, afirma l’artista.
Una intimitat musical
Després d’un estiu en què Marc ha girat per Espanya en alguns festivals, aquesta setmana posa punt final a la gira a casa seva. Molts artistes coincideixen que hi ha una diferència notable entre tocar davant de milers de persones i fer-ho després davant d’un públic més reduït en sales més petites. Aquesta dualitat, que defineix una part essencial de l’experiència dels artistes, els permet viure vivències diverses.“Als festivals hi ha gent que ve per veure’t, però també n’hi ha que simplement passen per allà. Són espais molt més grans i la sensació és diferent. Potser en un festival t’ho passes molt bé i en un altre no tant” .
En aquesta gira ha passat per sales com Razzmatazz 2 o La Sala del Movistar Arena, que li han permès acostar-se d’una manera més íntima als seus seguidors. “Totes les persones que vénen ho fan per veure’t a tu, i crec que l’ambient que es crea és molt més guai. Hi ha cançons que potser no s’han sentit tant, però que la gent té moltes ganes d’escoltar, perquè és el públic més real. Jo sempre he dit que prefereixo tenir cinquanta persones que estan per jo abans que tenir cent mil que estan de pas”, subratlla Seguí.
De la innocència del seu ‘jo’ interior a la responsabilitat artística
Marc Seguí és un artista que crea projectes 360, on la part visual té un pes molt important per expressar l’estètica que busca transmetre amb cadascuna de les cançons que formen part dels seus treballs discogràfics. Amb el seu àlbum Pinta y Colorea va seguir un camí molt juvenil, ple de colors, que representaven aquest nin interior. “Jo entrava als estudis i feia música sense tenir ni idea. Al principi feia cançons a la meva habitació, amb type beats de YouTube. Vaig començar a fer música per diversió i em sentia una mica com un nin petit dins la música i per això vaig voler reflectir-ho també en la part visual”. El 2023 va publicar el seu EP AAAAAA, on aquell color semblava esvair-se per donar pas a una estètica més ‘macarra’, “em sentia un poc com un nin raro”, detalla l’artista.
A més d’aquesta estètica visual dels seus àlbums, la seva aparença i la seva manera de vestir van sempre de la mà.”Al final, el que sempre he volgut a la música és que em representi, perquè a la meva carrera hi ha hagut molts canvis, però també m’ha agafat en una època en què he passat de ser un nin a ser una persona més centrada, amb objectius a la vida, i també tenir responsabilitats, tenir un pes a la indústria amb la meva música, i ser conscient del que dic i del que faig”, senyala Marc.
Pauses per evolucionar i créixer
No tengo prisa, el darrer treball del jove, ha representat com ha estat aquesta evolució personal per la que ha hagut de passar, és un nou punt de començament. Un disc que es va cuinar tant poc a poc que el seu títol fins a tres quarts del procés no va sortir a la llum. “Ha estat un procés creatiu de donar-me temps i donar-me espai. Al final, és una filosofia de vida, el “No tengo prisa”, que ja me l’he quedat per sempre”, declara el cantant.
Un univers visual únic
Cada vegada és més comú veure com els artistes aposten pels visualizers en lloc dels videoclips tradicionals. Aquest auge reflecteix la recerca d’una experiència que va més enllà de l’escolta. No tengo prisa ha comptat amb un visualizer dirigit per Jean La Fleur per a cada cançó, que representa a la perfecció el que pretén transmetre la lletra. “No té rendibilitat avui en dia fer videoclips. M’agrada que hi hagi una part visual molt important en els projectes, i vaig preferir fer visualizers que tinguessin tot un concepte i uns colors, perquè quedés tot representat abans que no fer res”, afirma Seguí.
Curiosament, Marc afirma que els vídeos són el que més li costa fer, cosa que reflecteix la dificultat que suposa crear un bon concepte visual. “Quan escolt cançons veig imatges, i em passa que cada cançó, per molt que hi hagi un concepte musical molt clar i que tengui una relació molt clara amb una altra, les escolt i cadascuna és de son pare i de sa mare. Són molt diferents a nivell d’imatge, i em costa molt donar un concepte ben clar a nivell de vídeo”, explica el jove.
Una clara aposta per l’autenticitat
Dins d’aquest àlbum, el tema Mallorca, que reflecteix la nostàlgia del cantant per la seva illa, va sorgir de manera natural com una col·laboració amb l’artista granadí Antony Z. Durant una sessió de composició, ambdós artistes es van unir per donar forma a una cançó que s’ha consolidat com una de les més destacades del disc. “Vàrem connectar molt a l’estudi i es va donar d’aquesta manera tan natural”. Altres artistes com Soge Culebra, Paopao o Rawayana també formen part d’aquest àlbum tan especial per al mallorquí, que afirma que totes les seves col·laboracions sempre neixen de manera natural, oferint així un sentiment proper i autèntic al seu públic.
El ressorgir
Les xarxes socials sempre tenen el seu costat fosc, i el 2021 Marc Seguí es va veure envoltat de nombroses crítiques per uns tuits que va escriure durant la seva adolescència. Amb el temps, aquesta tempesta mediàtica va anar desapareixent, gràcies al poder de la música, que va acostar l’artista als llars de milers de persones, que així van poder descobrir qui era realment i deixar enrere el que en el seu dia es va dir a les xarxes. “Vaig demanar perdó perquè ho havia de fer. La gent m’ha conegut i ha vist que ja no sóc aquesta persona, i al final el temps ho ha col·locat tot al seu lloc”, declara Marc.
Gestos que parlen
Fa uns dies es va fer viral a Tik Tok un vídeo d’una jove plorant durant un dels seus concerts, en què el cantant mallorquí va tenir el gest de baixar de l’escenari per abraçar-la. Un moment que va deixar clar com un artista pot influir emocionalment en una persona sense adonar-se’n. “Sempre ets més conscient del que no tens que del que tens o del que pots crear. Al final, amb el temps i el poder assimilar coses, potser sí que m’he adonat de moltes altres coses, però crec que encara, el dia de demà, me n’adonaré de moltes més. Soc una persona molt agraïda amb el meu públic, amb la gent que ve a veure’m als concerts, i si algú plora, me’n vaig a donar-li una abraçada”, comenta l’artista.
Del gran somni a la serenitat
A la seva cançó siemprequieroloquenotengo, Marc Seguí recita, “soñaba con vivir lo que ahora vivo desde que era petit”. Avui, explica, que el seu somni ja no és assolir grans fites, sinó gaudir de la tranquil·litat a casa i amb la seva gent. “Mirar cap endavant i tenir objectius és molt bo, però ara mateix estic en una etapa de la meva vida en què estic agraint molt el que tinc, la vida que tinc i estic vivint tot el que m’agrada. L’objectiu és tenir pau mental i estar super tranquil en la meva vida. Aquest és el meu gran objectiu a dia d’avui, estar amb la família, poder venir a Mallorca, estar a casa meva i viure el que
m’agrada”, apunta el jove.
Cançons que cobren vida
Operación Triunfo ha tornat amb una nova edició i nous concursants. A la gala 1, els artistes Crespo i Guille Toledano van ser els encarregats d’interpretar una de les cançons més destacades de l’artista mallorquí, Mariposas, la seva col·laboració amb Pablo Alborán. “Són coses que fan il·lusió. Al final, que les teves cançons les estigui cantant una altra persona o que la gent les utilitzi en programes o pel·lícules sempre és divertit i molt guai. Veure una cançó que has creat tu, a la teva habitació o a un estudi, ara interpretada en un altre lloc per una altra persona, és molt guai. Va ser molt divertit”, destaca Marc.
Mariposas és una col·laboració que, com tots els treballs del jove, va sorgir de manera autèntica. “Crec que mai he fet alguna cosa sense conèixer l’artista, és una mica antinatural”, assegura el cantant, recordant el començament del camí que aquest featuring li ha permès recórrer.
Un segell propi
Seguir les directrius imposades mai ha estat una característica del jove. Després de publicar el seu últim àlbum, va crear la cançó Una Velita i la va incloure com a bonus track. Un cop entres en la roda de la indústria musical, l’exigència i el control semblen anar de la mà però en Marc, sempre ha seguit el seu propi camí i no va dubtar a incorporar aquest tema al disc. “Al final, el que m’ha fet connectar tant amb aquest món és que podia fer el que m’agradava, a la meva manera, posant-hi la meva personalitat. La vaig ficar i punt. Ha estat de les cançons que més ha agradat a la gent, i també és algo que he sumat a la meva filosofia de vida, el no tenir pressa i tornar a fer el que em dona la gana, perquè a la música realment no hi
ha normes”, declara el mallorquí.
La punteria d’un himne
Una de les cançons més populars per a les generacions més joves, Tiroteo, ja acumula al voltant de mil milions de reproduccions a Spotify. Una cançó que, sens dubte, va marcar un abans i un després en la seva carrera i de la qual l’artista se sent molt orgullós. “Jo pens que és una obra d’art, i cada vegada que la sent pens que varem encertar amb la tecla de la melodia, de la lletra, de la producció, de tot. És una obra d’art que m’acompanyarà sempre, i no m’hi cansaré mai de cantar-la. També és una sort tenir una cançó que vaig fer aquí, al meu quarto, que em permet anar a qualsevol part del món, a Argentina, al Perú, on sigui, i que la gent la canti. Realment, és una sort.”
“Ahora los dos de Mallorca con el mundo en la Palma”
En Marc va iniciar la seva trajectòria musical damunt els escenaris fent els cors per a Xavibo, el cantant mallorquí recentment nominat als Premis Enderrock a millor cançó i millor àlbum d’autor. Amb el temps, en Marc i en Xavi van passar de ser simples companys artístics a forjar una amistat sòlida, i cada vegada que comparteixen escenari deixen empremta de la química que els uneix. Junts han publicat diversos temes, com Contigo loca, Daiwal, Pijama o Cara:), però una de les cançons més estimades pels seus seguidors és, sens dubte, Haciendo ná, on col·laboren amb el murcià Walls. Aquesta peça ja acumula prop de 10 milions de reproduccions a les plataformes i, des del primer moment, va generar un autèntic furor entre els fans dels tres artistes, que encara avui continuen demanant quan tornaran a unir-se per crear una nova cançó. “Són amics meus, però són coses que es donen. Jo i en Xavi hem xerrat de fer una cançó, però ell està a la seva i jo a la meva. Quedam per anar a l’estudi i, al final, ens quedam xerrant i no feim res; tenim tanta confiança que, al final, la música és el que ve després. Clar que hi haurà més cançons i amb en Walls també”, manifesta el jove.
Orgull balear
Rels B és el gran referent per a tots els artistes balears que coneixen de primera mà les dificultats que sorgeixen quan vols desenvolupar una carrera artística fora de les grans ciutats. “En Rels és un màquina, està per damunt de tots i és el punt de partida perquè ell va ser el primer. Aquí hi ha molt de talent, però arriba un moment que has de sortir”, assegura Seguí.
El jove, que sempre rem a favor de la seva illa i del talent local, no dubta mai a participar en les propostes culturals de la seva ciutat. “Jo som súper defensor de l’illa i tot el que es pugui fer aquí, tocar cada any o el que sigui, ho faré. M’agradaria molt tocar al Mallorca Live, que mai se m’ha donat l’oportunitat i crec que podría fer algo especial”, sosté Marc Seguí.
Una cita molt esperada
Aquest divendres 21 de novembre, el jove posa fi a la gira que ha posat banda sonora a ciutats com Madrid, Barcelona o València. Amb un concert a la sala Es Gremi i pocs dies després de rebre un premi d’aquesta a millor artista amb projecció estatal, No tengo prisa sonarà per tancar una etapa molt personal i íntima que l’artista ha deixat conèixer a través de cançons com Sin querer queriendo, Cómo estás? o Un domingo triste VOL.I. “Vaig deixar Mallorca per al darrer concert perquè crec que serà molt especial. La sorpresa està amb els músics, amb jo, amb la manera de cantar les cançons i amb la manera de preparar una mica els directes, els visuals i l’espectacle, en general. N’hi haurà moltes de sorpreses”, conclou Marc Seguí.
