L’Ajuntament d’Inca impulsa des de fa mesos un projecte singular: recollir, preservar i fer accessible la memòria oral de la ciutat a través d’entrevistes etnogràfiques. Al capdavant hi ha Marcel Pich, antropòleg social i cultural format a la Universitat de Barcelona, que coordina aquesta iniciativa que, segons explica, és pionera a les Illes Balears. El repositori digital es pot consultar a memoriainca.cat, on les entrevistes s’ofereixen indexades en fragments curts per temàtiques.

En aquesta entrevista per a UEP! Mallorca, Pich explica com s’articula el projecte, quina metodologia segueixen i per què considera essencial que altres municipis mallorquins també es posin a treballar en la mateixa línia.

Etnografia audiovisual feta a Inca

«És el primer projecte de memòria oral sistemàtic i audiovisual que es fa a les Balears», diu Pich. Les entrevistes tenen un format llarg, de diverses hores, i segueixen l’estil etnogràfic, característic de l’antropologia. L’objectiu és parlar de tots els àmbits de la vida: «Des de què menjaven quan eren petits fins a com vivien la religió, l’educació, les festes o el treball.»

Aquestes entrevistes no s’ofereixen íntegrament, sinó que s’indexen per temes i subtemes en fragments d’entre un i tres minuts. «Si algú parla d’en Jordi dels Cacauets o del Dijous Bo, pots cercar directament aquest fragment. No s’ha de mirar tota l’entrevista sencera.»

«La web ha de servir perquè investigadors, escoles o mitjans en puguin fer ús. És un arxiu públic pensat per ser útil a tothom.»

– Marcel Pich

Perfils diversos i històries compartides

L’equip intenta que les persones entrevistades siguin representatives de la diversitat d’Inca. «Hi ha dones com Joana Maria Coll, la primera regidora de la ciutat, però també mestres, empresaris, treballadors del camp, banquers o gent vinculada a l’Església», comenta Pich.

No només interessa recollir les vivències de figures públiques, sinó també de persones anònimes amb records personals que ajuden a entendre la història col·lectiva. «Hi ha gent que recorda quan passava l’extrema unció pel poble, els mercats del dijous, com era l’escola o com es vivien les doctrines catòliques.»

Intimitat, emoció i transmissió

Les entrevistes es fan al domicili de la persona entrevistada, fet que crea un ambient de confiança i permet aprofundir en els records. «Arribes a un nivell d’intimitat molt gran. Són moments molt intensos, hi ha emoció, hi ha rialles. És una experiència profunda també per a l’entrevistador.»

Aquestes converses generen connexions entre generacions. «Encara no tinc 40 anys i ja veig que quan explic segons quines coses de quan era petit, la gent jove flipa. La memòria oral no només serveix per recuperar el passat antic, sinó també el més recent.»

Un arxiu viu i en expansió

Tot i que el projecte va començar a Inca, Pich confirma que ja s’estan fent passes per aplicar-lo a altres municipis .

Sobre la continuïtat, explica que la feina no s’acaba mai: «La idea és seguir-hi treballant cada any, però depèn dels recursos disponibles. Ara hem començat, però fer-ne 300 entrevistes seria ideal. Això suposaria tenir un percentatge significatiu de la població representada.»

«No hem d’entrevistar els vells perquè es moren, sinó perquè sempre hi ha històries a contar.»

– Marcel Pich

Una base per a recerques futures

Pich remarca que aquest projecte no té com a finalitat un llibre ni un documental concrets, sinó crear una base accessible. «La web ha de servir perquè investigadors, escoles o mitjans en puguin fer ús. És un arxiu públic pensat per ser útil a tothom.»

Amb això, obren la porta a futures iniciatives educatives, culturals o científiques. «Quan tens material audiovisual indexat, pots fer un documental, un article, un vídeo o una exposició. El punt de partida ja hi és.»

Des de la música al patrimoni immaterial

Tot i estar molt implicat amb la recollida de memòria oral, Pich no ha deixat del tot la música. «Ara la faig de manera ocasional», comenta. A més, participa en altres projectes relacionats amb el patrimoni immaterial. «Estam documentant oficis, festes i tradicions de diversos municipis. És una feina que va començar l’anterior mandat al Consell de Mallorca.»

Per a Pich, aquestes tasques són una manera de connectar amb les arrels, però també d’oferir eines perquè la memòria col·lectiva no es perdi. «No hem d’entrevistar els vells perquè es moren, sinó perquè sempre hi ha històries a contar.»