La cuinera Marga Coll publica Les receptes dolces de Miceli per cuinar en família, un llibre que recull una dotzena de dolços mallorquins il·lustrats per Tomeu Pinya. Després d’un primer volum dedicat als plats salats, l’obra manté l’aposta per la cuina de temporada, amb l’objectiu de fer arribar la gastronomia tradicional a les noves generacions. Editat per Dolmen dins la col·lecció Òrbita, el llibre està pensat per preparar-se a casa amb infants, amb una voluntat clara de preservació cultural i educativa.
A UEP! Mallorca, Marga Coll explica amb detall el procés de creació, la dificultat d’algunes receptes com l’ensaïmada, la seva trajectòria com a cuinera i la preocupació per la pèrdua d’hàbits culinaris a les llars.
Cuinar per mesos, segons la temporada
“El llibre té dotze receptes, una per cada mes. Jo no entenc la cuina sense temporada”, explica. La selecció inclou rubiols, crespells, coca de patata, gelat, gató i altres elaboracions típiques. “Són les primeres dotze receptes dolces. La recepta és tan extensa, que només hem pogut començar”, afegeix.
Les il·lustracions de Tomeu Pinya ajuden a seguir els passos amb claredat. “És mallorquí, i també ha vist aquestes receptes a ca seva. Són plats que la gent de la nostra edat encara coneix, però que molts infants ja no han tastat mai.”
L’ensaïmada ha estat la més complexa de representar. “És una recepta un poc més complicada. Vaig haver de fer proves, demanar ajuda a en Rafel, del Forn de Búger… però després de fer-ne un parell, ja surt millor.”
“Estic molt contenta del que som. Aquest llibre està dedicat als meus pares. Cuinar és el que més m’agrada”
– Marga Coll
Cuinar en família avui: un repte?
La proposta de cuinar en família és al centre del projecte. “És el meu desig. Cada vegada es cuina menys a casa, i la cuina mallorquina encara menys”, alerta. Per a Coll, el problema comença a casa. “Jo, que tenc amigues que cuinen, no en conec cap que faci sopes escaldades, si tumbet. I hi ha gent que ni sap què és un pancuit.”
La cuina tradicional, diu, ha de començar pels més petits. “Són el present, no el futur. Si sembram ara, potser salvam aquestes receptes.” La transmissió ha fallat: “Hi ha hagut un pont que ha caigut. Les receptes no han passat de pares a fills.”
La base d’una cuinera
Marga Coll recorda els seus inicis a l’Escola d’Hoteleria de la UIB amb un projecte d’actualització de receptes mallorquines. “I hi havia una filòloga que passava manuscrits. Jo els actualitzava. Hi havia receptes que no tenien sentit avui, però la majoria sí.”
Des del 1995, ha anat configurant una trajectòria lligada a la creativitat, el respecte per les arrels i una passió que, assegura, no ha minvat. “Estic molt contenta del que som. Aquest llibre està dedicat als meus pares. Cuinar és el que més m’agrada.”
La cuina de mercat
Des dels fogons del seu restaurant Miceli i el seu espai gastronòmic Arrels fins a la barra del mercat d’Inca, Coll defensa una cuina viva i de proximitat. “Anar al mercat és una de les primeres coses que feim a cada ciutat que visitam. Veure una barra on es cuina el que pots comprar allà mateix és fantàstic.”
El projecte Arrels segueix aquesta línia: “És una cuina de mercat, fresca, de temporada. No parlam d’ostres i sushi, sinó del que hi ha al mercat de veres.”
També detecta canvis positius: “La gent jove cada vegada compra més al mercat. No tothom, però sí que hi ha una curiositat renovada.”
“Tenc ganes de fer coses noves i també de pair, de disfrutar el que tenim”
– Marga Coll
Com innovar sense trair l’essència?
Sobre com mantenir viva la cuina mallorquina sense trencar amb les arrels, és clara: “No fa falta reinventar res. A Miceli, l’únic que feim és millorar alguna cocció, alguna textura, o una presentació més fina. Però si fas unes sopes escaldades, ha de recordar les de la padrina.”
Coll reivindica una millora tècnica, no conceptual. “Potser abans les coccions eren massa llargues, o el peix es passava. Però l’essència no pot desaparèixer. Quan mengis la primera cullerada, l’has de reconèixer.”
Les preferències d’una cuinera
“No sé quin plat m’agrada més. M’agrada tot. Fer caragols, peus de porc desossats, steak tartar… m’ho pas molt bé.” Tot i això, confessa que prefereix la cuina salada. “Mai hauria estat pastissera. És massa exacta. Jo vaig a mercat, cuin el que trob. La cuina dolça ha de ser precisa, i a mi m’agrada improvisar.”
Ja pensa en un nou llibre. “El següent serà de salat. Ens han quedat moltes coses per explicar.”
La cuina com a ofici i herència
A casa seva, cuinar continua sent una activitat compartida. “Tenc dos fills, n’Andreu i na Mar. L’Andreu estudia cuina i compartim fogons a casa i a Miceli.” La relació entre generacions és clau: “Ell en sap molt més tècnicament, però jo intent que aprengui a fer sopes. Això també s’ha de saber fer.”
Amb cinquanta anys, diu que ja no té la mateixa energia, però conserva la il·lusió. “Tenc ganes de fer coses noves i també de pair, de disfrutar el que tenim.”
