El 4 de juliol a les 20 h, María Adánez pujarà a l’escenari del Teatre Principal de Palma per interpretar La Gramática, una comèdia escrita i dirigida per Ernesto Caballero. UEP! Mallorca ha conversat amb l’actriu en una entrevista personal i distesa, centrada en el contingut de l’obra, la seva trajectòria escènica i la relació amb el llenguatge, el teatre i la realitat social.
Un accident lingüístic i les conseqüències del saber
La Gramática parteix d’una premissa insòlita: una dona que treballa a la RAE pateix un accident i, en despertar-se, esdevé una erudita obsessionada per la correcció lingüística. “És una dona bàsica, ignoranta, que un dia rep un cop al cap amb tots els volums de la gramàtica, des de Nebrija fins a l’última edició. En despertar, ja no és la mateixa”, resumeix Adánez.
Aquest gir provoca un rebuig per part del seu entorn i la protagonista recorre a un terapeuta —interpretat per José Troncoso— per intentar tornar a ser qui era. El relat s’activa en aquest intent de desfer-se del coneixement sobtat que ha alterat la seva vida.
«Abans, fins i tot als programes infantils hi havia estímul per la lectura i per la cultura»
– María Adánez
El llenguatge com a tema i com a conflicte
“És una comèdia de reflexió”, puntualitza l’actriu. No busca la rialla fàcil sinó una mirada crítica sobre com el llenguatge estructura la vida social. “El meu personatge és l’alter ego d’Ernesto Caballero. Ell ens ha transmès l’amor per la paraula i pel llenguatge. Els textos que dic són una expressió directa d’aquest amor”.
Adánez vincula la temàtica de l’obra amb un debat actual: la banalització del llenguatge i la desinformació. “Ara sembla que parlar malament és divertit. Parlar bé es percep com a snob, cultureta”, lamenta. I afegeix: “Abans, fins i tot als programes infantils hi havia estímul per la lectura i per la cultura. Ara, la rapidesa i les xarxes socials han desplaçat el valor de la forma”.
La responsabilitat de comunicar en temps de desinformació
L’actriu reflexiona també sobre el paper dels mitjans de comunicació: “S’ha perdut la veracitat. Sobretot després de la pandèmia, amb l’auge de les fake news. Hi ha molta gent que només s’informa per xarxes. Per això els periodistes teniu una feina essencial. S’ha de sortir al carrer i explicar la realitat amb veritat”.
Aquest posicionament connecta amb el fons de La Gramática, que utilitza l’humor per posar el focus en la forma de dir i entendre el món. “És una comèdia intel·ligent. Fa somriure, però també pensar. No és una comèdia de riallada. I això em sembla important”, afirma.
Una trajectòria lligada al teatre
Encara que molts espectadors la reconeixen per la televisió, especialment per la sèrie Aquí no hay quien viva i darrerament per La que se avecina, Adánez reivindica el seu recorregut teatral. “No em sent encasellada en cap gènere, i molt menys al teatre. Fa més de vint anys que hi estic en actiu. El teatre és on he crescut com a actriu”.
Recorda el seu debut amb Salomé l’any 2003, dirigida per Miguel Narros, i obres com La señorita Julia, Las brujas de Salem, El pequeño poni o Divinas palabras. “He tingut la sort de triar els textos i les persones amb qui volia treballar. Això et marca profundament”.
Per Adánez, el teatre no només requereix tècnica vocal i disciplina, sinó que deixa una empremta interna que altres mitjans no aconsegueixen. “El teatre és el meu mitjà de vida. M’hi he format, m’hi he fet actriu. Cada personatge deixa una petjada. I això no passa igual al cinema o la televisió”.
«Vull fer com Lola Herrera, arribar als 80 damunt l’escenari»
– María Adánez
Els vincles amb les Balears i l’ofici d’actriu
L’entrevista es produeix en plena època de vacances escolars. Adánez hi fa front entre rialles i interrupcions familiars. La maternitat forma part del seu dia a dia, com també la moda —una altra de les seves facetes públiques a través d’Instagram— i l’afecte per les Illes Balears. “Estic enamorada de Menorca des de l’any 92. M’agradaria tenir més temps per quedar-me, però les gires són curtes”.
La Gramática va estrenar-se el novembre passat i des d’aleshores ha mantingut una bona acollida. “El públic respon molt bé. És una funció original i important”. L’actriu reconeix que, malgrat els canvis en el sector, continua tenint una relació profunda amb el teatre: “Mai no he fet teatre clàssic, i és un projecte que m’il·lusiona molt, que estic impulsant de nou amb Caballero. Vull continuar aprenent”.
Una vida davant les càmeres i damunt dels escenaris
María Adánez va començar a treballar amb només cinc anys. Ha estat present en sèries mítiques com Farmacia de guardia o Pepa y Pepe. “Em reconeixen des de llavors. Fa poc he rebut dos premis per la meva trajectòria. Si vaig començar tan petita, és normal que el reconeixement arribi abans”, diu amb naturalitat.
A punt de fer 50 anys, assegura que no pensa aturar-se: “Vull fer com Lola Herrera, arribar als 80 damunt l’escenari”. L’ofici, per a ella, és resistència, treball i passió. I en La Gramática hi ha tot això: una peça sobre el llenguatge i la identitat, però també sobre el sentit del teatre com a espai de pensament compartit.
Fotos: @Juan Miguel Herrero
