Tigre de Paper reedita Feminisme socialista, un recull d’articles de Maria Cambrils, autora valenciana que va defensar que “ser socialista és ser feminista”. L’obra, publicada originalment fa prop de cent anys, ofereix una crítica al masclisme dins el moviment obrer i denuncia el feminisme aristocràtic i religiós que s’imposava a l’Estat durant les dècades de 1920 i 1930.
L’edició actual inclou un epíleg de Carme Bernat Mateu i forma part de la col·lecció Fil Roig, que l’editorial dedica a recuperar textos vinculats al pensament crític d’esquerres, feminista i emancipador. Cambrils, amb una trajectòria destacada com a articulista a la premsa obrera, és una de les poques dones que va signar regularment en mitjans dominats per dirigents de la socialdemocràcia espanyola.
Una obra escrita des de la dissidència
Feminisme socialista és una recopilació d’articles on Cambrils proposa una reflexió sobre el paper de la dona en la societat, l’accés a l’educació, el treball i la política. L’autora defensa la necessitat d’un moviment obrer que integri plenament les dones i subratlla que la lluita per la igualtat de drets i oportunitats ha d’unir feminisme i socialisme.
En paraules seves: «El nostre llibre […] no és un passatemps; és un al·legat […] contra la injustícia, l’opressió, el matrimoni indissoluble i les violències amb les afeccions del cor». Aquesta visió situa la relació de dominació masculina no només en l’àmbit públic sinó també en l’esfera privada: la llar i el llit.
L’obra transcendeix les reivindicacions més habituals del feminisme del moment, com el dret al sufragi, i apunta cap a una crítica estructural del patriarcat. Tot plegat, des d’una òptica que entén la desigualtat de gènere com una expressió més de les desigualtats de classe.
Una figura invisibilitzada
Maria Cambrils (València, 1878 – Pego, 1939) ha estat, durant dècades, una figura gairebé desconeguda del pensament feminista i socialista. Se l’ha descrit com una “erudita autodidacta” i com una “exmonja convertida al socialisme”. Fins i tot es va arribar a posar en dubte la seva existència real, atribuint el seu nom a un pseudònim masculí.
Tot i aquestes sospites, Cambrils va aconseguir fer-se un lloc dins un espai polític i intel·lectual predominantment masculí. Va escriure de forma regular a la premsa obrera i va utilitzar la seva veu per denunciar el masclisme tant dins com fora del moviment socialista. Durant la Guerra Civil espanyola va haver de reduir la seva activitat pública, però el seu llegat s’ha mantingut i avui es recupera amb aquesta nova edició del seu treball.
Línies de confrontació
A Feminisme socialista, Cambrils assenyala les contradiccions del moviment obrer, on moltes vegades es defensava la justícia social sense qüestionar les relacions de poder entre homes i dones. En aquest sentit, la seva crítica apunta també cap als sectors feministes que no qüestionaven l’ordre social establert, com el feminisme catòlic i aristocràtic.
Cambrils defensa que el feminisme no pot desvincular-se de la lluita de classes i que la causa de les dones treballadores ha d’estar al centre de qualsevol projecte emancipador. Aquesta proposta fa del seu treball un precedent per a corrents de pensament feminista que encara avui busquen articular una crítica social des de la intersecció entre gènere i classe.
La vigència del seu pensament
Amb aquesta reedició, Tigre de Paper incorpora Feminisme socialista a una col·lecció que posa el focus en textos que contribueixen a repensar el món des de perspectives crítiques. L’editorial cooperativa destaca el valor històric i polític de l’obra de Cambrils com una eina per recuperar una genealogia feminista i obrera que sovint ha estat marginada dels relats oficials.
La publicació arriba en un moment en què diversos col·lectius i espais de debat revisiten autores del segle XX que van escriure des de la dissidència política i de gènere. La figura de Maria Cambrils s’inscriu en aquest corrent de recuperació de veus silenciades.
Cambrils, des de la seva pràctica com a articulista i pensadora, va defensar al llarg de la seva trajectòria que no hi pot haver socialisme sense feminisme. Aquesta reedició de Feminisme socialista recupera una veu que, tot i les dificultats del seu temps, va posar al centre la necessitat d’un moviment transformador que fos també feminista.
