A la penombra d’una Mallorca que sovint només mira cap a fora, s’alça una veu que reclama el dret a mirar cap a dins. Maria del Mar Matas, directora d’Apropa Cultura, ens descobreix com la cultura pot deixar de ser un privilegi de pocs per esdevenir el refugi de molts. Entre dades que impacten i una passió que desborda el micròfon, xerrem sobre vulnerabilitat, xarxa i la urgència de democratitzar l’ànima de les nostres illes.
Què és exactament Apropa Cultura?
“Apropa Cultura és un projecte en xarxa que treballem conjuntament programadors culturals, per una banda, i entitats, centres i serveis d’entitats socials i de la salut, per facilitar conjuntament la participació cultural de persones en situació de vulnerabilitat. Això és un poc el marc que és Apropa.”
Darrere d’aquesta definició tècnica s’amaga un objectiu gairebé revolucionari en els temps que corren: “És facilitar el dret de participació cultural de persones que, al final, a vegades tenen fins i tot acumulades una sèrie de vulnerabilitats, no només una. L’àmbit de la discapacitat és obvi, i després l’àmbit d’exclusió social o motius més socioculturals, de distàncies amb el món de la cultura perquè tampoc se’l senten prop.”
“El primer any vàrem començar a treballar aquí amb unes 3.000 propostes culturals, i aquest darrer any, el 25, n’hem tingut 15.000.”
– Maria del Mar Matas (Apropa Cultura)
Xifres que parlen de dignitat
La magnitud del projecte a les Balears és sorprenent, especialment si tenim en compte el seu creixement exponencial en pocs anys. Matas posa les dades damunt la taula amb orgull: “Ara mateix som 51 programadors culturals que obrin les portes de la seva programació i treballem amb 313 centres i serveis d’entitats socials i de la salut. El primer any vàrem començar a treballar aquí amb unes 3.000 propostes culturals, i aquest darrer any, el 25, n’hem tingut 15.000.”
Però per a ella, els números només són el reflex d’alguna cosa més profunda. “Durant aquests anys s’ha facilitat la participació de gairebé 53.000 persones. Evidentment, n’hi ha que repeteixen, però a mi m’agrada parlar d’experiències culturals gaudides, perquè es tracta del fet que la cultura, de mica en mica, sigui també una part des dia a dia de les persones, fidelitzada d’alguna manera.”
L’origen: Una demanda de les entitats
Aquesta iniciativa no va néixer del buit, sinó d’una necessitat detectada a Barcelona fa gairebé dues dècades. “Aquesta iniciativa va sorgir ja fa gairebé 19 o 20 anys a Catalunya de la mà de l’Auditori. És un projecte que es va iniciar a l’Auditori de Barcelona com un projecte propi de responsabilitat social corporativa i, per demanda de les mateixes entitats socials, va anar creixent de manera molt orgànica. ‘I no podem anar aquí davant al TNC? I no podem anar al Mercat de les Flors? I al MACBA?’… va anar creixent i es varen anar sumant cada vegada més entitats.”
Aquest creixement no ha estat només quantitatiu, sinó qualitatiu, gràcies a l’escolta activa: “És un projecte que ha crescut a través de s’escolta. S’ha anat desenvolupant una eina que és una plataforma digital que és el punt de trobada de la xarxa, on es faciliten aquestes experiències, però no només això: també hi ha recursos de formació en temes d’accessibilitat, en temes d’introduir les arts en es dia a dia de les persones.”
L’engranatge: Com es connecten dos mons?
El paper d’Apropa és el d’un facilitador, un pont que uneix qui té l’art amb qui el necessita. “Nosaltres el que feim és anar sumant complicitats de programadors culturals que s’adhereixen a la xarxa. Cada programador bolca les seves propostes i hi posa un lot d’entrades determinat en el cas de teatres, concerts i altres, i en el cas de museus, obre visites i calendaris de reserva.”
Matas insisteix que no volen ser un “pedaç” o un recurs d’aparador: “Donam una mà als programadors perquè aquesta programació estigui actualitzada, sigui viva… que no sigui un recurs de façana, sinó que realment estigui dins l’ADN i que ho vagin contemplant en el seu dia a dia.”
“La convocatòria pública de cultura està molt enfocada a la producció, i nosaltres tampoc produïm espectacles. Estam a cavall, som un poc el no prioritari a cada un dels sectors”
– Maria del Mar Matas (Apropa Cultura)
Més enllà de la bona voluntat: Un dret per llei
Un dels moments més punyents de la conversa arriba quan es planteja si aquesta oferta hauria de deixar de dependre de la voluntat dels programadors per convertir-se en una obligació legal. Davant la idea que l’accés universal hauria d’estar garantit per normativa, Matas és categòrica: “Efectivament… de fet és un dret. El marc ja hi és, i de fet es van desenvolupant cada vegada més polítiques públiques en aquest sentit, però el camí és bastant llarg. És una cursa de fons.”
Aquesta reivindicació busca transformar la percepció de l’accés cultural: de ser vist com una “gentilesa” de les institucions a ser un dret fonamental inalienable. No es tracta només d’omplir butaques buides, sinó de complir amb un deure democràtic que sovint queda en segon pla en les agendes legislatives.
El valor de l’experiència a Mallorca
L’acollida a l’illa ha estat, en paraules de la directora, “realment molt bona”. Segons ella, el motiu és que “respon a una necessitat social real, i per això té èxit. És un objectiu molt concret i ben definit on cadascú suma des del seu metre quadrat.”
“Implicam el saber fer de cadascú: des del programador i la persona de taquilla que té una reserva, fins a l’educador social que fa l’atenció directa de persones i realment té a prop un banc de cultura. Una porta fàcil d’accés, una finestra única… un espai on hi ha el dret a triar. Es dona un pas important cap a la democratització d’accés, no aquelles telefonades un poc, i no em malinterpretis, de caritat d’‘escolta, teniu llocs buits perquè vindríem amb els meus…’. No. Ja hi ha unes places plantejades perquè l’accés a la cultura sigui equitatiu.”
El repte de les institucions i el futur
Malgrat l’èxit, el camí no està lliure d’obstacles. El finançament és, com ella diu amb un somriure agredolç, “cada any un precipici”. “Nosaltres som una entitat social que desenvolupam aquest programa aquí i ens presentam a convocatòria pública. Comptam amb el suport del Consell de Mallorca, de l’IMAS, de la Direcció General de Salut Mental i de la Fundació ‘la Caixa’.”
Tanmateix, la seva posició és complexa: “La feina que feim des d’Apropa és una feina de mediació, de facilitació, de dinamització. Com a entitat social nosaltres no feim atenció directa de persones, per tant, a vegades a la convocatòria social és difícil encaixar-hi. I per altra banda, la convocatòria pública de cultura està molt enfocada a la producció, i nosaltres tampoc produïm espectacles. Estam a cavall, som un poc el no prioritari a cada un dels sectors.”
Mirant cap al futur, Maria del Mar Matas té un objectiu clar: “Ens falta acabar de consolidar Menorca. Vàrem començar amb un suport del Consell que aquests dos darrers anys no hem tengut, i ho tenim un poc bategant. I a veure si podem engegar Eivissa. La idea de futur és posar en valor i generar un ecosistema que faci que això rodi per si sol, que tothom se’l faci seu.”
